divendres, 9 de juliol de 2010

Dones

Tipologia de la dona a Menorca. Observació de camp (o millor, de platja).

1. La noia maca. pren el sol a la platja tota sola i llueix el seu cos d'impressió sense fer-ne gran propaganda ni exhibició innecessària: no ha vingut aquí a lligar (les que volen pescar manso van preferent a Eivissa, suposo, paradís del jovent desaparellat). Per això posa el cartell de no molestar, normalment un rictus seriós sense espai ni per a un mig somriure, acompanyat dels auriculars a les orelles. Els pocs homes lliures que circulen per aquestes platges saben interpretar el senyal i normalment no hi perden el temps. De tant en tant la noia s'enganxa al telèfon i la cara se li transmuta, amb tota seguretat perquè parla amb la seva parella, menys afortunada i esclava encara de l'horari laboral.

2. El grup d'amigues per merèixer. Estenen les tovalloles una al costat de l'altra, en fila, com si fos un aparador. Han vingut a la illa en grup a passar una bona estona, però no faran escarafalls si un home els diu alguna cosa. Solen fer topless, aprofitant que no hi ha cap conegut a prop. Xerren molt i tenen la veu enrogallada pels excessos de la nit anterior. Arriben tard a la platja i no es treuen mai les ulleres de sol. Una part important de la seva conversa és planificar la festa de la nit.

3. La mare. Abundant en aquest ecosistema, acompanyada d'un o més nanos que corren amunt i avall sense descans. No solen estirar-se a les tovalloles perquè no poden: han de tenir un ull sempre posat en les criatures, éssers amb tendència natural a enfilar-se per les roques o allunyar-se mar endins més del que és recomanable. Menys preocupades en amagar la cel·lulitis o tenir el cabell a lloc quan surten de l'aigua. Els seus pits han hagut de passar els estralls de la lactància, així que solen quedar-se dins el bikini. Tot i això, moltes no obliden que no fa gaire pertanyien als dos grups anteriors, i renuncien a retirar-se encara del joc. Algun tanga ben posat o uns abdominals tonificats compensen per les altres coses que ja no estan al mateix nivell.

Porto almenys un quart de segle fent aquesta mena d'observacions quan estic de vacances, no exemptes d'un cert component lúbric, ho he d'admetre. En tot aquest temps no ha canviat massa el funcionament del meu cervell, els meus gustos i interessos, però l'embolcall que el suporta ha anat evolucionant amb al pas del temps, de manera que ara ja tinc l'edat fisiològica d'haver engendrat alguna d'aquestes femelles (1 i 2) o de ser el pare dels fills de les altres (3). Contra la meva voluntat, el rellotge biològic m'ha convertit en un vell verd.

17 comentaris:

marta ha dit...

I les àvies que van juntes a la platja? Que no n'hi ha a Menorca?

àvida lectora ha dit...

Et falta una tipologia, no som noies maques, no estem per merèixer, ja no hem de vigilar la canalla, però seguim anant a la platja.

Comprovat un cop més! Les dones de més de 50 anys som invisibles.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Jajaja, a mi m'has fet riure perquè imaginava l'escena i m'he identificat una mica ja que jo també observo molt. Sovint penso en aquella frase de Mafalda que diu "el género humano no tiene nada de género ni de humano".

També m'ha passat com a la marta i a l'àvida lectora, he trobat a faltar a les dones més grandetes. Suposo que no te les mires.

garbi24 ha dit...

veig que ja fas com jo.....quant tenia divuit anys m'agradaven les d'aquesta edad.....ara m'agraden des dels divuit fins a cinquanta...;)
bon estiu i descansa...la vista

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

jo no les faig tant científiques les observacions, però l'has clavat.
Quan tinc parella, com que estic bocabadat amb ella, ja no veig les altres... és ella que em diu: t'has fixat amb aquesta xicota? i jo ...eh?

bon estiu

Josep Lluís ha dit...

M'ha agradat això del "component lúbric" :)

Clidice ha dit...

m'ha fet gràcia el comentari de l'àvida lectora, perquè sense arribar a la cinquantena veig que ja sóc de les que hem passat a la invisibilitat :P fins i tot per a un científic!! ;)

si ej ke la coza ta mú mala, pero que mú mala ^^

jomateixa ha dit...

al meu marit son les nenes qui li diuen: "mira papa aquella quines..." i ell va i respon: "jo només em fixo en la mama..." amb aquella cara que mereix un clatellot, de bon rotllo, es clar...

Aristofeles ha dit...

el temps passa, Salva, fins i tot per tu...d'aqui poc ens portaran en cadira de rodes. Fa poc vaig veure una residencia devant del mar a Sant Carles de la Ràpita que es on vull que em fiquin. Es millor mira les dones que les noticies de la tv.

òscar ha dit...

Benvingut al club, Salvador! També, naturalment, molt més que un club.

lolita lagarto ha dit...

També els xulopiscines que passegen amunt i avall rascant-se mal dissimuladament els ous i mirant a tort i a dret.
També els marits que mentre estussegen es fixen amb algun topless interessant
També els enamorats ensucrats que no poden tenir la mà quieta.
També els que ens ho mirem per escriure-ho en un post o comentar-ho amb la parella, els amics...

Estic amb les àvides i companyia, encara que a vegades.. millor ser transparent...

potser ha quedat molt dissimulat..., però m'ha agradat el post!!

Arare ha dit...

Jo, com l'àvida lectora, dic el mateix, però signo: ÀVIA lectora

;)

que ja passem olímpicament de la celulitos i tant se'ns en fum si els pits queden a l'alçada que els agrada als vells verds (com tu, hehehe)perquè "per fi" estem tranquil·les amb els cossos que tenim (quin remei!)

p.d.- un gran treball de camp i platja!!!

petonetssss

Albert B. i R. ha dit...

Un anàlisi molt ben treballat! Si, per molt que tothom vulgui fer-se el diferent, l'ésser humà repeteix els mateixos patrons a arreu i un cop rere l'altre!

Brian ha dit...

Les dones que teniu més de cinquanta anys no sou invisibles; sobre tot pels homes que tenim més de cinquanta anys...

Sí, qui no fa observacions de camp i platja en aquest casos? I si t'estires a la sorra de boca terrosa, aprofitant el principi físic que fa que les ones sonores es transmetin millor per les capes d'aire calent, a més a més de veure, fins i tot pots sentir què diuen gent que està relativament lluny. :)

Lluís Bosch ha dit...

Vaig viure un any sencer a Menorca i vaig recórrer gran quantitat de platges. Quasi totes les que vaig poder. La veritat és que m'extasiva tan el paisatge que deixava per després l'observació dels cossos. Em penso que en Josep Pla va dir que els habitants de les ciutats miren més les dones que no pas al camp, perquè a la ciutat la dona és el símbol de la naturalesa esborrada.

SM ha dit...

Ai, que se me'n han enfadat les dones "invisibles"! Ho sento! M'heu malinterpretat (culpa meva per no ser prou clar a la intro): no pretenia ser més que una tipologia parcial, centrada en una sola dècada, més o menys algun serrell per les puntes.

Passada la barrera de la "invisibilitat" (que jo havia posat arbitràriament als trenta pocs) hi ha un munt de tipologies platgeres interessants de descriure (ara mateix se me n'ocorren almenys tres) i que jo observo amb la mateixa mirada que les altres (no exempta d'un cert component lúbric, també, no en va a la meva llista particular de dones amb les quals aniria a sopar -i fer el ressopó- fa anys que hi tinc la Vanessa Redgrave i la Helen Mirren, totes dues amb edat de ser la meva àvia).

Que quedi clar que jo no faig discriminacions d'aquesta mena: me les miro totes, tot i que és cert el que diu el Brian i els homes tendim a mirar cap avall.

Per altra banda, he de dir que a les dues platges menorquines que vaig anar hi havia poques àvies i mares de fills post-adolescents, no sé perquè. Si en canvi hi havia bastants exemplars d'una categoria que ningú no m'ha renyat per haver-me "oblidat": les noies que acaben d'entrar a la pubertat i, insegures dels bonys que els estan sortint per tot el cos, no saben si seguir jugant a fer castells de sorra amb el seu germanet o anar a papallonejar amb els nois de la seva edat.

Joan, jo dec ser immune a aquesta ceguesa temporal que t'agafa...

jomateixa, quin tros de marit que tens...

Aris, guarda'm una cadira al teu costat!

lolita, algun dia em tocarà fer la tipologia masculina, que tan bé descrius, tot i que reconec que l'observo menys. Jo encaixo en els tres últims grups (per sort no en el primer!).

Lluís, cossos i paisatge no són incompatibles, t'ho dic jo. Molt d'acord amb el mestre Pla.

astrum ha dit...

Observar dones a la platja es un deure del voyeur il•lustrat, ja que és la interacció amb l’observador es qui dóna consistència a la dona, i no demaneu més... si +no aquest impuls natural vers la ‘nuditas criminalis’ ens diu que encara estem vius, o som uns Vius, molt millor que els ‘muertos vivientes’ de Romero y Ossorio. BraVo pel Post!!