divendres, 10 d’agost de 2012

Experiències d'un escriptor de gira (I)

[Aquest va ser el primer post sobre les meves aventures quan vaig de promo, un tema que he anat rescatant cada any i que és una font inesgotable d'anècdotes tan insubstancials com la que podeu llegir a continuació.]

Estic en una sala fent una entrevista amb uns quants periodistes. Un d'ells és una noia que aquell matí quan s'ha llevat es deu haver sentit especialment sexy i va i se'm posa una samarreta amb un escot banyera que deixa al descobert una bona part del seu formós pitram. A això sumem-hi el fet que estem asseguts al voltant d'una taula i que, quan ha de prendre notes del que dic, la noia s'inclina constantment cap endavant per poder apuntar millor.

I jo penso: hi hauria d'haver una escola per a entrevistats que et preparés per a aquesta mena de coses. Això podria ser una de les proves pràctiques de l'examen de final de curs. Et llencen a l'arena on una sèrie de periodistes ben informats et fan preguntes difícils sobre un tema complexe i tu les has de contestar sense parpellejar malgrat que hi hagi una cosa a l'habitació que t'està distraient perquè es troba terriblement fora de lloc. Com una televisió a tota castanya, un senyor fent la vertical o un parell fenomenal de pits mig al descobert (perquè fenomenals ho eren, tot s'ha de dir). Aprendre a bloquejar les interferències és una habilitat molt útil si un ha d'explicar sovint coses en públic.

Tampoc és que haguem d'inventar un codi de vestir per quan es parla de ciència però sempre s'agraeix una certa concordància harmoniosa amb l'entorn. És com si jo em presentés al laboratori en banyador. La indumentària de la periodista hagués triomfat més en una discoteca (on la resta dels presents no ens haguéssim tingut gens d'èxit) que en una sala d'entrevistes. Pel que us he anat explicant aquests dues ja haureu vist que quan un s'embranca en tasques de promoció ha d'estar ben preparat per a totes les coses inesperades que li poden arribar a passar...

[Publicat originalment el 23 de setembre de 2008]


6 comentaris:

jomateixa ha dit...

Va home, va! (això és molt de poble), que tu de bloquejar (bloguejar...) en saps molt... hehe.

Elfreelang ha dit...

trobo interessant això de ventilar post antics....bona vista tenies per força eh!

Yáiza ha dit...

Quatre anys després, ja ho deus tenir tot superat, no?? Ara com si et fan l'entrevista en biquini! (amb la calor que fa, seria justificable i tot).

Bromes a part, estic d'acord amb què cal una certa lògica a l'hora de vestir-se per anar als llocs. No vull passar per carca, però de vegades veig nenes de primers cursos d'institut que van a classe amb peces de roba pràcticament invisibles. I em pregunto si les seves mares estan cegues o passen de tot...

XeXu ha dit...

El que dóna de si un bon parell de pits. I el cas és que ho analitzes amb tota professionalitat, valorant si això està bé o no. Però no ens enganyem... estaves mirant els pits de la noia! Macip marrano!

Olga Xirinacs ha dit...

La relectura és un plaer que se sol practicar a mesura que et fas gran. No fotem, ¿eh?, que tu ets jove... Però m'ha agradat l'experiència que publiques.

Pel que tens l'amabilitat de respondre a la vella qüestió del català, permet que faci de Dupont/Dupond i et respongui que el problema d'identitat és gran i el tenen moltes persones. Vull dir aquí. Els vermells( eufemisme) no en tenen cap.
El tema m'entristeix, això que he publicat en castellà per reivindicar traduccions. La traducció és el que ens convé per poder publicar en la nostra llengua.
Com que sembla que això ja no caldrà, ens anirem dessagnant.

Salvador Macip ha dit...

Gràcies Olga! Mai és massa aviat per rellegir... Sí, és una pena, però el problema identitari és totalment nostre, i entristeix llegir segons quines coses al diari. Espero que la sagnia acabi algun dia!

Yáiza, amb el temps un es professionalitza, sí, però per si de cas no accepto fer entrevistes a la platja :-)

XeXu, reciclar pits fa pujar les audiències, ho tinc comprovat :-)