divendres, 7 desembre de 2012

Ressenya: Per a què serveix el sexe?

[De tant en tant us recomano llibres que m'han agradat, i normalment són novel·les, que és el que més llegeixo. Però últimament m'han caigut a les mans llibres d'altres gèneres que m'han fer passar una bona estona, i miraré de compartir les meves impressions amb vosaltres aquests propers dies. Més que res per si necessiteu idees pels regals de reis...]

Un llibre sobre sexe. Amb això ja hauria d'haver captat la vostra atenció. Però no és el que us penseu, res de mummy porn: és molt millor. És un llibre de divulgació, escrit per dos biòlegs de reputada trajectòria en el camp, on s'explica què és el sexe des del punt de vista científic. És més divertit del que sembla, atenció. Si més no, jo m'ho he passat molt bé llegint-lo.

És un tema que sempre m'ha fascinat: com s'ho munten per reproduir-se els milers d'espècies que hi ha al planeta. Hi ha casos espectaculars, i és sorprenent que l'evolució els hagi afavorit. Des de les estrelles de mar, que es regeneren a partir de trossos del seu cos als aparellaments a dues bandes dels cargols hermafrodites (cadascun amb un penis i una vagina), passant per cucs transsexuals, els tritons que copulen sense tocar-se, els braços "màgics" dels pops, el penis bifurcat dels marsupials o les lluites per ser el mascle dominant (i emportar-se totes les femelles) en les espècies que viuen en grup. Tots aquests, i molts més, estan explicats al llibre.

Els autors defineixen el sexe com a qualsevol barreja de material genètic, per això també tenen cabuda les històries d'organismes microscòpics. Ocupen la primera part del llibre, que potser és la més densa. A la segona part s'amplia el cercle i les històries, com les que us citava abans, són més sorprenents i divertides. La darrera part, com era d'esperar, està dedicada als primats, i especialment a nosaltres. Aquesta és sens dubte la més sucosa i la que fa pensar més. Hi ha un munt de dades, curiositats i hipòtesis sobre com ha evolucionat el sexe en els humans i com s'ha convertit en alguna cosa més que una necessitat biològica (fins a arribar a l'interessant concepte de "sexe intel·ligent" que proposen al final). El tema podria donar per un llibre sencer, per això els autors no acaben de desenvolupar totes les idees que plantegen (no és el lloc per fer-ho, tractant-se d'un llibre generalista). Si més no, donen munició per seguir donant voltes al tema una bona estona, i es deixen la porta oberta per si un dia volen ampliar-ho en un altre assaig.

Martorell i Bueno escriuen amb un estil molt desenfadat, però a la vegada carregat de dades. És una bona combinació. El to resulta fàcil de llegir i sense adonar-te'n aprens un munt de coses, i això ja és tot un èxit quan parlem de ciència. Pels qui us agrada la divulgació, és un títol que heu d'apuntar. Pels qui no en soleu llegir, és una bona manera de ficar el peu en aquest món sense que us hagi de ballar el cap. Fullegeu-lo i veureu que és un llibre amb moltes virtuts.

5 comentaris:

helena arumi ha dit...


Sona a interessant com dius. El sexe analitzat des de fora. Lo dels animals i d'altres éssers és realment increïble. Els mecanismes que es desenvolupen perquè una espècie segueixi existint i no desaparegui.
Bona proposta!

Lo dels humans ja deu ser més complicat suposo, perquè cada cervell és un món.

Enric H. March ha dit...

Una proposta realment interessant, Salvador. Caldrà llegir-lo. I aprofito per fer-me la pregunta de fins a quin punt el sexe vist com a intercanvi genètic es pot extrapolar als humans i veure-hi paral·lelismes amb l'intercanvi psicològic.

En el moment que el sexe ha passat a ser alguna cosa més que procreació, que la necessitat de perpetuar l'espècie, i s'ha convertit en una necessitat psicològica, la pulsió ja no és tan important com compartir amb algú un relat psíquic. El sexe dels humans té molt d'història que necessita un escenari amb un mínim de dos protagonistes, un escenari i l'atrezzo.

Sense oblidar, és clar, la part solipsista, que sovint no és compartible i que ens conforma tant com a individus com qualsevol intercanvi sexual.

XeXu ha dit...

No sé si el llegiré, tot i que sembla interessant. Només diré que ja que el Diable de Tasmània té aquesta mala sort amb el càncer, què menys que tenir el penis bifurcat, no?

Yáiza ha dit...

Home, no es pot dir que no sigui curiós. M'has fet pensar en els típics documentals de la 2 o del 33, que invariablement arribaven a aquell punt de l'aparellament de les bèsties en qüestió... recordo el dia de dues serps de les grosses. Francament curiós!
El llibre jo tampoc sé si el llegiré, com sempre la divulgació em fa mandra perquè ja en tinc prou amb els meus apunts.
Entre tu i en XeXu m'heu fet anar a la viquipèdia a llegir coses sobre el diable de Tasmània... però no he tingut sort, allà no es diu res de penis bifurcats. No sé si m'ho acabo d'imaginar, però si més no em sembla un xic incòmode... no?

El veí de dalt ha dit...

Mirarem de "pillar-lo" d'alguna manera...