dimarts, 11 de setembre de 2018

Bona diada a tots


Vivim una època convulsa, al món i a Catalunya, amb el ressorgiment del totalitarisme, disfressat (més o menys) amb pell de be, i amb personatges especialment tòxics a llocs de poder. I el poble al bell mig, deixant-se arrossegar pel populisme de torn. En aquest clima enrarit, torna a tocar diada. M'ha agradat el cartell institucional d'aquest any, perquè és provocador i no estrictament limitat a un missatge catalanista. I a més ha irritat al sector polític que més se'n podia sentir al·ludit, i això sempre és bo.

La llibertat d'expressió hauria d'estar per damunt de tot però en aquests moments s'ha d'anar en compte amb el que es diu. Segons de quin color siguin les teves idees, pots acabar amb problemes seriosos si no saps callar a temps. Tants anys creient que en la dimensió temporal només es pot avançar en un sentit i mira, ara anem marxa enrere amb aquella alegria. Esperem que el pèndol oscil·li cap a l'altra banda ben aviat.

Mentrestant, sortim als carrers i protestem. Rebelem-nos contra la injustícia, i fem-ho de la manera que més fot als opressors de tot el món: pacíficament i amb alegria. Esperem que aquesta vegada no us caiguin cops per expressar el que sentim. Jo no estaré al vostre costat físicament, però tindré el cap a la Diagonal tot el dia. I les quatre barres al balcó, com he fet tota la vida, visqui al país que visqui. Bona diada a tothom que senti aquesta festa seva!

2 comentaris:

Olga Xirinacs Díaz ha dit...

Jo et faré companyia al teu balcó llunyà de casa, perquè tampoc seré a la Diagonal, però m'he barrejat al matí amb una massa de castellers al Pla de la Catedral de Tarragona, que expressen del tot la força, la vida i el desig de tocar el cel amb les mans.
Em sento contenta de compartir l'esperança amb els absents.
Una abraçada, Salvador.

Olga Xirinacs Díaz ha dit...

Jo et faré companyia al teu balcó llunyà de casa, perquè tampoc seré a la Diagonal, però m'he barrejat al matí amb una massa de castellers al Pla de la Catedral de Tarragona, que expressen del tot la força, la vida i el desig de tocar el cel amb les mans.
Em sento contenta de compartir l'esperança amb els absents.
Una abraçada, Salvador.