dijous, 18 d’octubre de 2018

Fills de la setana onada, a la vostra llibreria preferida


Això diu la promo: torno a l'atac, amb una novel·la una mica especial per mi perquè sí, és una mica com un retorn. Fills de la Setena Onada és la primera novel·la en solitari que publico des d'Hipnofòbia (2012). Han sigut 6 anys durant els quals he escrit ficció en parella i en grup però també he anat cuinant a foc lent tres novel·les jo sol. Aquesta és la primera del trio que veu la llum. Té una segona part, que ja està fent cua (sortirà per Sant Jordi). La tercera, també enllestida, és una cosa ben diferent, però ja us en parlaré quan toqui.

Fills de la Setena Onada també és especial per altres motius. Quan escric novel·les, les faig de dos tipus diferents. Un grup son llibres en els quals em preocupo per buscar formats nous, noves maneres d'explicar històries i intento eixamplar els meus límits literaris. D'aquestes n'he fet tres, el que anomeno el Cicle de la Manipulació (El rei del món, El joc de Déu i Hipnofòbia), que son experiments formals al voltant del mateix tema. La primera de la segona trilogia és l'altre llibre que us deia que tinc a punt.

L'altre grup de novel·les es podrien englobar sota l'etiqueta de crossovers: històries centrades en el ritme, normalment amb molta acció, ràpides i intentant ser cinematogràfiques i per a tots els públics. D'aquestes n'havia escrit quatre fins ara (Ullals, Els límits de la vida, Herba Negra i Doble Mortal), totes amb altres autors. La mini-sèrie dels Fills és la primera vegada que ho faig en solitari, per això us deia que és doblement especial.

En properes entrades us faré el making of, com sempre, i us parlaré una mica més de la història, així podreu jutjar si us interessa o no.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

A veure, com a expert reconegut en macipologia, he de dir que has colat aquí una cosa que no és, eh. 'Els límits de la vida' no pot anar amb 'Ullals', 'Herba negra' i 'Doble Mortal', no fotem. Si molt m'apures el podries englobar amb 'Jugar a ser déus', que no és ben bé la mateixa cosa, però que té una part de divulgació (hard) i una petita part de ficció, i 'Els límits...' té una part de divulgació (soft) i una part marc de ficció. Vaja, que és 'El món de Sofia' a la catalana.

Tampoc no em fa el pes que 'Hipnofòbia' sigui el tercer del Cicle de la Manipulació. Per mi aquell cicle no està tancat i 'Hipnofòbia' és un llibre independent, un experiment en tota regla, mentre que els altres dos són més 'canònics' (entre cometes) amb una estructura i temàtica 'semblant'. Segueixo esperant el tercer de la sèrie, que no nos embauquen!

I finalment dir que ets molt envejós. Murakami anuncia trilogia i el senyor ens surt que ja té tres llibres llestos per sortir. Va que vas tard, que demà acabo 'La mort del comanador' i el segon ja està llest, apostaria que també sortirà per Sant Jordi. En realitat sou ànimes bessones amb camins paral·lels i no ho vols reconèixer.

Salvador Macip ha dit...

Ha ha! Ets més macipòleg que jo, XeXu! Encara t'hauré de donar la raó... D'acord, deixem en suspens Els límits de la vida, ja li trobarem algun lloc que li escaigui més, potser amb els de divulgació. Però Hipnofòbia si que em quadra al Cicle: el tema és el mateix, i les ganes d'experimentar amb formats (aquí fent una novel·la a partir de contes, el que els clàssics en deien un fix-up, i copiant el format de les sèries de la tele) encaixa amb les altres dues. Tot i ser menys canònica, podria ser almenys un addendum a la trilogia (i el tercer canònic el deixem per més endavant, va!). I t'he de confessar una cosa: Murakami soc jo! Escric els llibres de dos en dos, en japonès i en català, per anar al mateix ritme :). Ah, i gràcies per haver malgastat tant de temps per convertir-te en un macipòleg de pro!!