dimarts, 13 de novembre de 2018

Dins la capsa meravellosa, el making of

Us explico com hem fet Dins la capsa meravellosa. La idea va sorgir d'una conversa amb l'editora, que buscava un text de divulgació per a nens. Jo li vaig proposar explicar com és una cèl·lula, perquè és un tema que visualment dona per molt (a part de ser molt interessant), però que hi posessim un marc de ficció, que sempre és més divertit. Vam estar discutint-ho i treballant-ho i al final vaig parir el primer esborrany del llibre. Volia que fos una aventura i que gràficament fos impactant, per això vaig crear un pare i una filla que fan un viatge al·lucinant a l'interior dels secrets de la vida.

Llavors va ser l'hora de trobar dibuixant. Acostumo a tenir el dibuixant en ment quan escric un conte per nens, però aquest cop la cosa va anar al revés. Va ser l'editora la que em va proposar l'Emilio, que em va semblar una tria excel·lent, i ella mateixa es va encarregar de convèncer-lo (i es veu que li va costar una mica!). La sorpresa va ser que em va triar a mi com a personatge pel llibre (això no estava planejat), cosa que em va semblar un regal inesperat... i tot un honor.

L'Emilio treballa sempre fent uns esbossos de tot el llibre, que després enganxa amb cel·lo o cus per fer el que ell en diu "el monstruo", que és aquesta mena d'acordió que veieu a les imatges. Vaig poder tenir-lo a les mans fa uns dies finalment (només l'havia vist per pdf) i és tota una obra d'art en si mateix. Ho podreu apreciar a les fotos. Vam discutir les imatges a partir del "monstruo" (vaig tenir poca cosa a dir, perquè eren magnífiques i, a més, científicament molt acurades) i llavors es va posar a passar-les en net.

Aquí teniu l'acordió desplegat, que ocupava tot el terra de les oficines de l'editorial, de punta a punta. Com veieu, sembla ja un llibre acabat, però per ell eren només proves...

A la foto de sota veureu les notes que hi anava afegint a partir dels emails que ens intercanviàvem, i que son coses que van acabar a la versió definitiva. Ah, i veureu que al títol original la capsa era màgica, no meravellosa, però ho vam canviar per no relacionar ciència amb màgia... i perquè a Madrid es veu que hi ha un local de fama dubtosa amb aquest nom.


I a aquesta última foto podeu veure alguns dels origninals acabats, que són autèntiques meravelles que podrien estar penjades en un museu (de fet, l'Emilio fa exposicions dels seus dibuixos, com si fossin quadres). Va ser tot una experiència poder-los mirar amb calma a l'editorial. 

L'Emilio va confessar que, malgrat les reticències inicials (perquè era un tema que no dominava), s'ho va passar en gran dibuixant el llibre... i jo encara més veient com la història prenia vida. Ens hem divertit tant que esperem poder repetir tàndem un moment o altre... sempre que els lectors hi estiguin d'acord!

5 comentaris:

jomateixa ha dit...

És un llibre molt especial, i amb aquest making of encara m'ho sembla més.
Fantàstic!

Olga Xirinacs Díaz ha dit...

Moltíssimes felicitats, estimat Salvador.
Pels llibres nous, primer, però sobretot per la teva gran i generosa vitalitat, que fa que et veiem i et sentim proper.
Agraeixo els teus consells i divulgacions. Tinc una neta fan teva, la Júlia Roca, que ara ha començat a la Universitat.
Et desitjo llarga vida, i amable.
Olga Xirinacs

Pons ha dit...

Sí, sí, millor apartar la paraula "màgia" de tot lo científic, que llavors passen coses no massa científiques.

XeXu ha dit...

Els dibuixos són espectaculars. Però aquest senyor deu ser un gran admirador d'en Quentin Blake, l'il·lustrador habitual de Roald Dahl, perquè són clavats...

Salvador Macip ha dit...

Gràcies a tots!

Moltes gràcies Olga. Espero que a la teva neta li vagi molt bé!

Pons, aquest era el motiu principal, sí.

XeXu, ho és, fan del Blake, suposo que es nota. A mi ja m'està bé, jo també ho soc!:)