dijous, 14 de novembre de 2019

Ressaca post-electoral

Com tothom aquests dies, he estat donant voltes als resultats de les eleccions espanyoles, i aquestes son les meves conclusions, més o menys encertades, això ja ho direu vosaltres.

L'esclat de Vox és bo. A tot Europa hi ha un corrent d'ultradreta similar, però a Espanya s'amagava dins un partit"normal". És millor que surti a cara descoberta, així no enganya la gent. Tenim un munt de veïns feixistes, això és així, no podem amagar el cap sota l'ala.

La batacada de Ciutadans demostra que la seva estratègia de base era l'equivocada. No es pot nedar i guardar la roba tant de temps. Quan semblava que podien fer de bisagra van tenir èxit, però quan es van escorar cap a la dreta es van trobar un espai massa ocupat, en el qual la seva aproximació barroera a la política (el conflicte i el victimisme) no donava punts. Els costarà refer-se'n, sobretot perquè tenien tot el capital dipositat en el banc del seu líder, sense gaire estructura suplent al voltant. Però tinc la impressió que encara en sentirem a parlar, d'aquest partit.

El "problema català" segueix allà i no es mou ni un mil·límetre. La CUP ha arrencat vots a ERC, però la suma final és la de sempre. Massa alta per a què Madrid la segueixi ignorant. Espanya continuarà sent ingovernable fins que algú es plantegi enfrontar-se al problema enlloc d'intentar ofegar-lo. Calen polítics intel·ligens al Gobierno però, si repassem la història democràctica recent, això sembla missió impossible, tant si manen els d'un costat com els de l'altre.

Veurem com aconsegueixen que els surtin les sumes. La ressaca encara durarà força dies, i hi ha una sèrie de factors addicionals (Tsunami, euroordres, els parlamentaris euroepus...) que la faran especialment complicada.

3 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Em temo que ens haurem d'apuntar a alcoholícs polítics anònims per superar la resaca.

Olga Xirinacs ha dit...

Hola, Salvador. El que no acabo d'entendre d'aquestes eleccions és que, malgrat manifestacions, mogudes i activitats vàries, encara no hem pogut arribar al 50%. Sembla impossible.Seria una empenta moral tran, aquesta. Però sempre cal esperar.
Moltes gràcies pel comentari al meu llibret, que no és unitari sinó que presenta molts camps per poder triar.
Una abraçada, i bon mes de les ànimes.

XeXu ha dit...

Comparteixo força la teva anàlisi. No m'atreviria a escriure que és bo que VOX hagi pujat, però és cert que a Espanya encara hi ha molts nostàlgics de Franco, van guanyar la guerra i, així com els independentistes no desapareixem, ells tampoc. Ara, entre els mitjans i els seus 'oponents' han aconseguit que ser d'ultradreta sigui normal, que estigui bé o que fins i tot estigui de moda. Els quatre curts de gambals que comanden la nau no haurien arribat enlloc si no els hagués fet la campanya algun que altre poder econòmic també nostàlgic. I és clar, Ciutadans ha deixat de ser útil. Si ets de dretes, tires a allò segur, que els que estan al capdavant del PP ara ja no tenen casos de corrupció (això és el que han fet creure), i els que són realment feixistes ja tenen un altre lloc on caure, que no se n'amaga, ja n'hi ha prou d'anomenar-ho d'una altra manera. I així ha anat. No recordo una patacada similar a la de Cs, i menys amb les expectatives que tenien el 28A, que gairebé atrapen al PP.

I bé, per la banda més cap a l'esquerra, que no ben bé d'esquerres, a veure si acabaran de posar-se d'acord i formar govern, molt sospitós que ara els hagi costat tan poc, després de tanta reticència abans. Només dir que Sánchez és un estadista, no li ha sortit la cosa com esperava, però tot i així segueix cantant victòria. Veurem fins quan. Els partits catalans tindran molt a dir les properes setmanes i mesos. Però d'ells ja en parlarem un altre dia, que prou feina tenim.