tag:blogger.com,1999:blog-31976200.post5215312793806603046..comments2024-03-12T14:41:01.268+00:00Comments on bloGuejat: BullyingSalvador Maciphttp://www.blogger.com/profile/15880880832583847029noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-31976200.post-22752413249660977662014-09-05T08:21:13.299+01:002014-09-05T08:21:13.299+01:00Uhm, jo també treia bones notes, era molt educada ...Uhm, jo també treia bones notes, era molt educada i el tema dels esports també el portava força bé (ja veus, aquí res de modèstia! :P). Potser per això em vaig guanyar el respecte dels bullies de la meva adolescència. I això que l'institut on vaig anar era el que tenia més mala fama de tot el poble, amb certs espècimens que no sé si m'atreveixo a googlejar...<br /><br />Les noies segurament pocs cops tenen bullies mascles, però sí que hi ha nombrosos bullies femella. I he de dir que crec que la psicologia emprada, així com la metodologia, sovint és rebuscada i d'una eficàcia notable, tot sol anar més enllà dels punys... I sol fer més mal.Laiahttps://www.blogger.com/profile/16404074754822126689noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31976200.post-4527626912451483492014-09-04T11:06:27.177+01:002014-09-04T11:06:27.177+01:00No sé si és que a la meva escola érem una colla de...No sé si és que a la meva escola érem una colla de hippies, però no recordo situacions d'aquestes. A la classe hi havia tres grups diferenciats amb més o menys el mateix número de membres, noies, empollons i quillos. Només un terç de noies, sí, molt trist. Els quillos eren els nois dolents, però a banda de pegar-te esporàdicament per alguna cosa, o voler fer-ho, no anaven intimidant a ningú concret. El més molest que recordo eren burles del tipus cor a la pissarra amb dos noms a dins, un d'ells d'algú considerat lleig, per fotre l'altre, és clar. Jo m'alegrava de no ser motiu de broma de cap tipus, ni d'aquestes tampoc. Suposo que una mica de burla hi havia sobre algú, però jo vaig passar l'escola de manera força plàcida, que recordi. Ara que hi penso, quan ja érem més grandets, hi havia un noi que era motiu de burla perquè deien que era marica. Jo no entenia per què ho deien, ell i jo teníem prou bona relació i em semblava bon nano. En aquella època ser gai era una mica exòtic encara, o més aviat manifestar-se'n. Anys després el vaig trobar pel poble i amb l'aparença que portava vaig haver de reconèixer que els meus companys no havien fallat en la percepció, déu n'hi do les pintes. Naturalment, això no té cap importància, l'únic que em fa gràcia és la meva candidesa de petit, quina poca vista, si és que se m'havia d'explicar tot...Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com