[Mentre trobo temps per fer-vos l'habitual resum de Sant Jordi, us poso l'article sobre el tema que vaig publicar dissabte]
Com que demà és Sant Jordi, aquests dies m’han convidat a fer xerrades en escoles i instituts. En alguns m’han demanat que hi anés com a escriptor, i en altres com a científic, però en tots he mirat de defensar que la diferència entre lletres i ciències no porta enlloc. Són dues cares de la mateixa moneda, igual d’essencials a l’hora d’aprendre com funciona el món. És absurd que se’ns aïlli tan aviat d’una de les dues disciplines i cal que lluitem per corregir aquestes mancances que té el sistema educatiu. Ho he mencionat altres vegades, així que no m’estendré més sobre aquest tema. El que sí que faré és aprofitar per repassar uns quants exemples de científics que escriuen, persones que no s’han cregut això de la impermeabilitat entre lletres i ciències, i que han tret novetats interessants aquesta temporada. Que serveixi de passada com a suggeriment per als que encara no teniu clar quin llibre heu de regalar demà a la persona estimada o pels que busqueu alguna cosa més que els autors que coparan el top ten.
Siddhartha Mukherjee, autor d’un llibre sobre el càncer que es va convertir en un èxit, torna ara amb 'El gen, una història íntima', un volum exhaustiu que acosta el fabulós món de la genètica a tots els lectors. Mukherjee ha aconseguit crear una hàbil barreja d’autobiografia, divulgació i llibre històric, que funciona molt bé a l’hora de repassar alguns dels descobriments més importants del darrer segle. La genètica és el que defineix tots els éssers vius i, per tant, és essencial que entenguem com funciona. Aquest llibre és un curset accelerat que ens posa al dia d’una manera entretinguda i accessible.
Manel Esteller, un dels líders mundials de la investigació epigenètica, és un excel·lent divulgador que sap transmetre idees de forma clara i directa
Però hi ha vida més enllà de la genètica, i això és el que ens explica Manel Esteller, un dels líders mundials en la recerca epigenètica, a 'No sóc el meu ADN. L’origen de les malalties i com prevenir-les'. Els lectors habituals d’aquesta secció ja saben que el doctor Esteller és un excel·lent divulgador que sap transmetre idees complexes de forma clara i directa. En el seu nou llibre fa servir casos reals per explicar-nos amb un llenguatge fàcil d’entendre com l’epigenètica influeix en la nostra salut i què podem fer per minimitzar el risc d’emmalaltir. Molt recomanable.
David Bueno, un altre científic divulgador reconegut, acaba de treure 'Neurociència per educadors', un assaig que conté «tot allò que sempre han volgut saber del crvell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil». Malgrat el títol, és un llibre útil no tan sols per als que es dediquen a l’ensenyament, sinó per a tothom que vulgui conèixer una mica millor com funciona el cervell humà, encara ara un dels misteris més grans que podem trobar en aquest planeta.
En països com la Gran Bretanya s'ha normalitzat la relació entre ciència i gran públic i un llibre de divulgació és habitual que sigui un 'best-seller'
'Pa ciència, la nostra' és el nom de guerra de Màrius Belles i Daniel Arbós, un duet de científics que fa divulgació amb molt d’humor. Podeu sentir-los a la ràdio, i també han tret un llibre amb el mateix nom, subtitulat Curiositats científiques del dia a dia. És especialment indicat per als qui creuen que la ciència és una cosa feixuga i avorrida. A part de provocar somriures, serveix per adonar-nos que, encara que vulguem ignorar-la, la ciència és a tot arreu.
Fa unes setmanes, abans de l’arribada massiva de novetats de Sant Jordi, a les llistes dels més venuts van treure el cap uns quants llibres científics, un fet força inusual. Entre ells hi ha via el del David Bueno, i també 'Cuántica' escrit per José Ignacio Latorre, professor de física teòrica de la Universitat de Barcelona. Que un assaig sobre un tema tan difícil com la física quàntica hagi tingut bona acceptació demostra dues coses importants. D’un costat, que hi ha interès per saber més coses sobre la ciència. I de l’altre, que tenim gent capaç d’explicar les idees més avançades de forma que qualsevol pugui captar-les sense tenir coneixements previs.
A certs països és habitual que, de tant en tant, un llibre de divulgació es converteixi en un best seller. Són llocs on s’ha normalitzat la relació entre la ciència i el gran públic. Al Regne Unit, per exemple, tenen figures mediàtiques com Brian Cox o David Attenborough, científics capaços d’oferir conferències multitudinàries, vendre centenars de milers de llibres o dominar el prime time televisiu amb els seus documentals. A casa nostra encara ens queda una mica per arribar a aquest punt, però si ens esforcéssim tots una mica estic segur que ho aconseguiríem. Per començar per què no regaleu demà una mica de ciència?
