dijous, 31 de desembre de 2020

Resum de l'any

 

És hora de passar plana i deixar enrere l'any més estrany que hem viscut molts de nosaltres. Només ens queda esperar que el proper serà millor (sembla difícil que no ho sigui!). Per mantenir la tradició (més o menys constant) del bloGuejat d'acabar l'any amb un resum, faig l'últim post del 2020 en forma de balanç.

L'any per mi ha sigut especialment diferent. Des del març que no ho sortit d'un radi de deu milles de casa (la distància que em separa del laboratori que, junt amb el supermercat, pràcticament son els dos únics llocs que he visitat regularment). Fa just un any que no veig la família i els amics. També al març vaig començar una nova col·laboració amb la UOC, que de moment ha culminat amb l'obtenció de gairebé mig milió d'euros per recerca (amb dos projectes, un de l'Estat Espanyol i un de la Marató de TV3). Amb aquests diners investigarem els efectes de l'envelliment en el metabolisme, amb la idea de trobar maneres de mesurar com envellim i mirar de frenar-ho tot el possible. Mentrestant, tot i tenir el laboratori parat una bona part de l'any, hem aconseguit mantenir el rendiment i és un dels anys que més articles científics hem publicat, set. El virus no ha aconseguit frenar la ciència (perquè hi hem posat tots molt d'esforç!).

Però la pandèmia em va portar també una inesperada tercera feina, la de ser una de les "veus de la covid", com diuen a Catalunya Ràdio. Tot i que la microbiologia o l'epidemiologia no son la meva especialitat, el fet d'haver escrit un llibre sobre el tema (i tenir una dotzena d'anys d'experiència en divulgació als mitjans) em va catapultar a la primera línia mediàtica. He intentat ajudar a clarificar la situació sempre que m'han ofert un micro, i això ha fet que alguns dies hagi hagut de dedicar força hores a aquest tema... hores després he hagut de recuperar, perquè les dues universitats (i les dues vessants de la feina: docència i recerca) no s'aturaven. Ha sigut l'any de fer jornades laborals de 15 o 16 hores i de no agafar-me més que algun dia aïllat de vacances. No em queixo: son feines que m'agraden i he de donar gràcies per la sort que tinc que la pandèmia no les hagi aturat, com li ha passat a molta gent.

El que no ha anat tant bé és la meva activitat literària, ja us ho podeu imaginar. No he tingut prou temps ni tranquil·litat per escriure. Exceptuant un petit llibre sobre la covid-19 que sortirà a principis d'any, he pogut fer ben poca cosa als fronts que tenia oberts. Curiosament, vaig començar l'any amb molt poques ganes d'escriure (no recordo que m'hagués passat mai, suposo que estava saturat d'un parell d'anys durant els quals havia escrit compulsivament), i em vaig prendre un parell de mesos "sabàtics". Quan ja em tornava a picar el cuquet, la pandèmia va esclatar i tots els plans se'n van anar en orris. Però com que la crisi ha fet que moltes publicacions es retardin, em sembla que la pausa no es notarà gaire. A part del llibre de divulgació que us deia, es publicarà la nova novel·la de Macip Garzon per Sant Jordi, un llibre de contes amb un co-autor nou al setembre i una altra novel·la el Sant Jordi 22, aquesta amb l'Àngels Bassas. Son les últimes conseqüències de la meva hiperactivitat literària dels darrers anys...

Finalment, l'última part del repàs la dedico sempre al blog. Aquest any només hi he fet 51 entrades, la marca més baixa de tota la història, fins i tot per sota dels tristos mínims dels dos darrers anys. He trencat, a més, la promesa de fer com a mínim una entrada per setmana, de mitjana, que havia mantingut des de l'inici. M'hi he quedat a prop! He tingut poc temps per escriure posts llargs com aquest, o les meves habituals ressenyes (només dues en tot l'any!), i molts dels continguts han sigut texts sobre la pandèmia que publicava a altres llocs. Gràcies a tots els qui, malgrat, la sequera, seguiu passant-vos per aquí i comentant. He estat molt més actiu a les xarxes, és clar, sobretot a twitter. Vaig començar l'any amb 3.000 seguidors, que m'havia costat una dècada reunir, i l'acabo a gairebé 11.000. L'interès que hi ha hagut per la covid-19 ha fet que molts utilitzessin aquest mitjà per informar-se, ha sigut una plataforma fantàstica per donar veu als científics, que d'aquí han fet el salt també als mitjans tradicionals. La immediatesa i brevetat del twitter el fan molt més adequat que els blogs per aquesta mena de comunicació, s'ha de reconèixer.

I així acabo l'any. Intentaré reactivar una mica el bloGuejat durant el 2021, si el virus em deixa, i espero tornar a agafar a poc a poc el ritme habitual d'escriptura, mentre començo tots aquests nous projectes científics i docents que em mantindran força ocupat. Que l'any nou us porti molta salut! 

divendres, 25 de desembre de 2020

Bon Nadal!


El matí de Nadal la tradició a casa és veure una pel·li de l'Elvis, millor si passa en una platja llunyana i no té cap motiu nadalenc. Res millor que una horeta de cançons clàssiques, senyores en bikini i arguments mínims per preparar-se mentalment pel dinar de Nadal, mentre el capó va fent la seva dins el forn. Bé, és una tradició que vaig començar fa un parell d'anys i encara no he aconseguit que cap altre membre de la família hi participi, però tot arribarà. Us deixo, que l'Elvis i Hawaii m'esperen...

dijous, 24 de desembre de 2020

Bon Nadal, malgrat tot

S’està acabant l’any més estrany del segle però encara ens queda un obstacle en aquesta cursa accidentada: dues setmanes de celebracions que no sabem com encarar. Falten només un parell de dies per les primeres trobades d’alt risc, així que toca anar decidint quina opció triarem, si la més prudent, que implica sacrificar les tradicions de la temporada, o la del tirar els daus i a veure quina xifra de contagis ens surt. Ara més que mai, l’evolució de la pandèmia depèn del nostre comportament.

El missatge de les autoritats aquestes últimes setmanes ha sigut confús, perquè han intentat nedar i guardar la roba més que mai. Per un costat, han continuat amb la idea d’incentivar al màxim l’activitat econòmica, la necessitat que ja va impulsar el final prematur de les últimes restriccions, i per l’altre, han anat suggerint, cada cop menys tímidament, que els plans siguin conservadors. No és d’estranyar que la gent dubti. El que ara ens cal és una comunicació clara: estem en plena pandèmia, hi ha molt virus circulant i no és el millor moment per tancar-se durant hores en un espai petit i poc ventilat una colla de familiars que molt probablement ni respectaran les distàncies de seguretat ni durant mascareta. El més sensat seria que les celebracions es fessin només amb la gent amb la què convius o que es busquessin maneres segures de veure les persones estimades.

Cap líder té prou capital polític per arriscar-se a ser considerat el Grinch que es va carregar el Nadal, per això no s’atreveixen a seguir l’exemple d’Angela Merkel, que fa uns dies implorava als alemanys que fessin tanta bondat com els sigui possible per evitar que la tercera onada, que s’espera inevitablement a principis d’any però que pot començar en qualsevol moment, es converteixi en un tsunami. Almenys Boris Johnson ha pogut fer cas als qui li demanaven més restriccions sense quedar malament, perquè al Regne Unit ha aparegut una variant del virus que sembla més infecciosa. És aviat per saber si pot ser un problema, però no és mala idea ser prudent mentre esperem unes setmanes a tenir més dades. Però Europa no respon de manera unitària a aquests reptes: alguns països son més severs i altres, com Espanya, continuen amb una política de mínims.

Si mirem qualsevol mapa d’estadístiques de la covid-19 ens adonarem que bona part d’Europa té unes de les pitjors xifres del planeta. No hi ha manera més clara d’entendre que aquí hem fallat estrepitosament, tant pel que fa a la gestió política de la pandèmia com en la responsabilitat social dels ciutadans. La manera com estem encarant la campanya de Nadal fa pensar que no hem après gaire aquest darrer any i que continuarem ensopegant amb la mateixa pedra fins que les vacunes ens rescatin del drama.

Per sort en aquest camp s’han complert les prediccions i acabarem el 2021 amb més d’una vacuna aprovada per l’ús general. De fet, ja n’hi ha cinc (tres de xineses i dues de russes) que fa temps que s’estan administrant, malgrat no haver completat totes les proves clíniques. Les han rebut ja centenars de milers de persones, però no en tenim cap informació. De moment és poc probable que ens arribin, perquè aquí es distribuiran només vacunes que s’hagin demostrat que son segures i eficaces. Les de Pfizer/BioNTech i Moderna (fetes amb ARN) hauran sigut les primeres de la llista en aconseguir aquest segell de qualitat a Europa i Amèrica, però les seguiran de prop les de Johnson & Johnson i Oxford/AstraZeneca (que utilitzen un segon virus inofensiu que actua com a vector).

És essencial que, ara que encarem una recta final que s’albira llarga, ens esforcem a promoure l’única arma que pot aturar la pandèmia. És cert que les vacunes s’han fet molt ràpid, però ha sigut per una combinació de sort (es va trobar una proteïna que fes de diana immediatament, el virus és molt estable...), una inversió descomunal de recursos i una optimització del procés. Els assajos clínics s’han fet amb el mateix rigor de sempre i les vacunes que passen el filtre de les entitats avaluadores son tan bones com qualssevol de les anteriors. Siguem-ne conscients i fem un últim esforç: protegim vides sent prudents i confiem en les solucions que ens ofereix la ciència. I, malgrat les dificultats, mirem de passar un bon Nadal.

[Publicat a El Periódico, 22/12/20]

divendres, 18 de desembre de 2020

50


 Aquest primer mig segle ha sigut divertit. A veure com serà el segon.

diumenge, 13 de desembre de 2020

Per no parlar de virus...

 ...us poso uns videos que no tenen res a veure amb la pandèmia, per animar una mica el diumenge. Son unes quantes taules rodones i webinars que he fet aquests dies sobre temes tan diversos com el posthumanisme i les biblioteques.

Comencem pel II Seminari de Gèneres Fantàstics. Posthumanisme: ciencia ficció, organitzat per l'AELC, on vaig compartir escenari amb el Marc Pastor i la Inés Macpherson:

 

Aquí parmem del futur de les biblioteques, un vídeo d'introducció a la taula rodona de la COBDC, amb col·laboracions meves, de la Carlota Gurt, la Paula Jarrín, l'Anna Guitart i la Consellera de Cultura.



Ara, la presentació que vam fer del nou llibre del David Bueno, L'art de persistir (us el recomano, un assaig molt interessant):

I per acabar, un diàleg al Festival clàssics entre en Joan Canimas i jo, sobre art, ciència, filosofia i moltes coses més, i una conversa amb Màrius Serra sobre literatura i malaltia a Llegir per curar, al Sant Jordi de Nadal.

BONUS: un article a l'ARA sobre com menjar sucre augmenta la mobilitat dels espermatozous i una entrevista a RAC1 sobre la genètica i els posthumans, al voltant ó del llibre Viurem per sempre?

diumenge, 6 de desembre de 2020

Nadal, sí? Nadal, no?

Avui tenim previst engalanar la casa de Nadal (anem tard: tot el barri es va avançar a la tradició de fer-ho el primer cap de setmana de desembre, suposo que tenim pressa) i pot ser un bon moment per fer un sumari del que he anat dient aquesta setmana sobre com crec que hauríem de suprimir les celebracions habituals d'aquests dies si no volem començar l'any amb un repunt important. Com he mencionat més d'un cop, aquesta és la meva festa preferida del calendari i em sabrà molt greu perdre-me-la, però penso que és el més prudent, com molts altres científics que estan dient el mateix aquests dies. Us ho explico amb detall als enllaços que deixo continuació. Escolliu el format i programa que més us agradi i vosaltres mateixos traieu-ne les conclusions que us semblin més adients.

Potser les declariacions que han tingut més ressò son les que vaig fer el diumenge 29 de novembre a l'entrevista que em va fer el Roger Escapa al Suplement de Catalunya Ràdio:

 

Altres mitjans van recollir les meves paraules, que van acabar força amplificades. Em van demanar que ho repetís a BTV el mateix dia i també al Ben Trobat de La Xarxa (minut 30) el dia 2. Fins i tot van provocar algunes crítiques (tot i no ser l'únic que ho deia, al contrari: la majoria d'experts ja alertaven que calia fer alguna cosa amb les festes imminents). Al Versió RAC1, per exemple, em van convidar a explicar-me amb més detall el dia 2 després que en parlessin el dia abans en antena i arribessin a proposar, en to de broma, que potser el que passava és que no m'agradava el Nadal:

Si voleu sentir una versió condensada de tot plegat, el dimecres (3/12/20) a el Matí de Catalunya Ràdio, en només cinc minuts vaig resumir el que penso que cal fer:

També aquest cop altres mitjans van amplificar la notícia. Però, de fet, tot això venia de molt abans. El primer cop que vaig començar a recomanar repensar el Nadal va ser el dia 15 al Nació Digital, i amb més detall la setmana passada a Els Matins de TV3, concretament el dia 24:

Amb tot això ja us en fareu una idea i podreu decidir el que cregueu més convenient. Potser per acabar val la pena enllaçar aquesta entrevista doble que va publicar ahir el Periódico contraposant les meves opinions amb les de la psicòloga Mireia Cabero, que té un punt de vista diferent. I ara us deixo, que m'espera un arbre de plàstic i un embull de llumets de colors que cada any em costa una hora desenredar.

EPÍLEG: Avui mateix n'he parlat a Ràdio 4, ja pèr tancar el tema.