Minuts musicals, edició 2022 (IV)

Tanco aquesta petita ressurrecció dels dilluns musicals que he fet durant el mes de gener amb un altre retorn, el del sempre prolífic Brian Eno, un dels músics més innovadors i inclassiflicables de les darreres dècades, que no és que hagi estat callat mai, però sí que es prodiga poc pel que fa a cantar en els seus discs. El que va treure el 2022, FOREVERANDEVERNOMORE, torna a ser una proposta única, i marca el seu retorn al micròfon després de gairebé vint anys. Recomano tot el disc, i aquí us deixo un exemple:

Minuts musicals, edició 2022 (IV)

Una de les bones notícies del 22 va ser el retorn, després de gairebé una dècada de silenci, dels Yeah Yeah Yeahs, un grup de Nova York que havia fet coses molt interessants a principis de segle. El nou disc segueix mantenint el nivell de l'anterior, i el primer single n'és un bon exemple:

Minuts musicals, edició 2022 (fora de sèrie)

Faig avui uns minuts musicals extra, a part dels que tenia previstos, per celebrar que avui fa 40 anys justos que es va publicar el Sweet dreams dels Eurythmics. És una cançó que encara ara trobo molt interessant, però no és que ni el tema ni el grup figurin entre els meus preferits. Però en faig menció perquè és el primer single que em vaig comprar. Recordo bé que, amb 12 anys, vaig anar a una botiga del port de Barcelona, darrere les Set Portes, i així, sense ser-ne conscient, vaig posar la primera pedra de la meva discoteca (que aprofito per celebrar que precisament aquesta setmana ha superat les 4.000 entrades, entre LPs, CDs i singles). Somnis dolços i discs per tothom!

(Epíleg: no em puc estar de recordar també aquesta original relectura que en van fer Marylin Manson uns anys després, i que era una de les versions que fèiem amb un dels meus grups, a finals dels 90. Distorsionada i tot, continua sent una gran cançó.)

Minuts musicals, edició 2022 (III)

Un altre dels meus descobriments del 2022. Aquest em va arribar a través d'un comentari del David Byrne, que és un artista del qual me'n refio. Son un grup anglès nou, Wet leg, que fan uns temes originals i divertits, amb uns vídeos molt surrealistes. Tots els singles del primer disc son potents, però aquest, que és el primer que vaig sentir, continua sent el meu preferit:

Jeff Beck (1944-2023)

Jeff Beck era un dels grans, un dels primers guitar heroes, d'aquells que ha fet venir ganes d'agafar una guitarra a tota una generació. Inoblidable la seva intervenció al Blow up (1966) d'Antonioni trencant una guitarra amb poca convicció amb els Yardbirds, el seu primer grup:

Després d'aquesta etapa pop, va revolucionar la tècnica de la guitarra amb temes instrumentals com aquest:

I també va tenir temps de participar en cançons més comercials, com aquesta amb el seu amic Rod Stewart, que va ser un dels primers cops que recordo haver-lo vist tocar, quan començava a interessar-me l'instument que després acabaria sent el "meu":

Un gran artista, sens dubte, pioner i innovador fins al final. Primer músic important que ens deixa aquest 23.

Minuts musicals, edició 2022 (II)

Més música que he descobert el 2022, i ara sí, reprenent la idea dels dilluns musicals, ni que sigui per un mes. Havia sentit alguna cançó seva en una banda sonora, però no l'havia investigat a fons. Val la pena. És en Michael Kiwanuka, un anglès que ja ha tret tres discs, l'ultim fa quatre anys. Té temes molt bons, entre el soul, el folk i... Pink Floyd, a vegades. Us poso el meu tema preferit, Cold little heart, del segon disc, que ja té uns anyets i segur que molts heu sentit algun cop, però que per mi ha sigut una de les troballes de l'any.

El millor dia de l'any per ser monàrquic

 

Espero que els Reis no us hagin portat carbó!

Minuts musicals, edició 2022 (I)

Fa molt de temps, una de les seccions estrella del bloGuejat eren els Dilluns musicals, on compartia alguns temes (d'ahir i d'avui) que m'agradaven. Avui no és dilluns, ni vull ressuscitar la secció, però he pensat que, ja que preveia que aquest serà un any més musical per mi, podia aprofitar per penjar alguns descobriments que vaig fer l'any passat al llarg d'aquest primer més del 23.

El primer em va arribar per l'hereu. És un concert per violocel realment espectacular, molt conegut entre els fans de l'instrument però que jo, amb el meu coneixement bàsic de música clàssica, no havia descobert. Aquesta és la versió del Sheku Kanneh-Mason, violoncelista prodigi anglès, que de totes les que he sentit és la més impactant. Encara que no sigueu fans d'aquesta mena de música, escolteu els quatre primers minuts, que son realment èpics.

El virus que ve de la Xina

Comencem l'any amb una mica de por per les notícies que venen de la Xina, on tenen un problema seriós amb la covid. Era totalment esperable, perquè és un país mal vacunat, comparat amb el nostre, i sabíem que quan deixessin circular lliurement el virus (ho havien de fer tard o d'hora, perquè l'estratègia de covid zero és bona però no sostenible a llarg termini) hi hauria un pic important de casos.

Això, de moment, és un problema per als xinesos, però no pels països ben vacunats, com el nostre, on el virus segueix circulant però l'impacte en el sistema de salut és tolerable. Controlar els avions que venen de Xina és poc pràctic, perquè el virus pot entrar per altres bandes (i perquè ja està circulant i no en fem cap control especial). El que sí que és important és vigilar que no entrin noves variants més agressives, que és el que fa por a nivell mundial (quan hi ha un pic important de casos sempre estem facilitant que el virus muti i se seleccioni una variant pitjor, com hem anat veient aquests anys).

De moment, les variants que circulen per la Xina son conegudes i no representen cap risc addicional, per sort, però això pot canviar en qualsevol moment. Per això el més important ara des del punt europeu és que fem un bon seguiment dels virus que van arribant (això vol dir seqüenciar, més que no fer PCRs o tests ràpids) i estiguem al cas de la possible aparició de noves variants.

En resum, i per al ciutadà mitjà, la recomanació és keep calm i vacuneu-vos. Un bon nivell de immunitat és el que, en aquests moments, ens separa del caos que hi ha a la Xina, i això s'ha de tenir molt clar. Sabent que els anticossos es van perdent amb el temps, les dosis de reforç, sobretot en la població que sabem que té més risc d'acabar a l'hospital, és essencial, i que s'hagi establert el marc mental que la pandèmia s'ha acabat i la vacuna ja no fa falta pot ser un problema (sobretot perquè el sistema de salut català ja està una mica al límit en aquests moments). S'haurà d'anar fent un seguiment del número d'hospitalitzats, sobretot perquè coincideix amb una onada de grip força important (i això està tensionant molt el sistema, tant a Catalunya com a UK, que son els exemples que segueixo de prop), i això és el que pot acabar donant problemes de saturació.

Aquí teniu més comentaris que he fet sobre aquest tema els últims dies:

Huffington post
A punt
ARA
El Periódico
En Jake (minut 18)
El Periódico (article d'Opinió)
Castilla La Macha TV
Radio Popular
Yahoo news

Balanç de l'any (passat)

Normalment acabo l'any amb un balanç, però aquest cop no he tingut temps de seure a repassar els darrers dotze mesos, així que he passat el post al primer del 23, no m'ho tingueu en compte.

El 22 ha sigut un any intens per mi (un altre!). Per sort, la bogeria pandèmica (em refereixo a la presència mediàtica dels dos últims anys) va anar diluint-se des de princips del 22 (tot i que la pandèmia està lluny d'acabar-se, com he dit diverses vegades), i he pogut tenir temps per altres coses. Ha sigut un any encara d'escriure poc (pels meus estàndards), perquè he estat més dedicat a la meva altra feina (el 22 ha sigut l'any que m'han fet Catedràric de Medicina Molecular a la Universitat de Leicester i després a la UOC, i també l'any que he aconseguit la plaça de Director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC). Això m'ha fet anar amunt i avall més que de costum, i he après a treballar productivament a aeroports i avions (s'ha d'aprofitar el temps!). Al laboratori hem publicat nou articles científics, que és una bona xifra considerant que la pandèmia ens ha frenat molt, i han llegit la tesi tres dels meus estudiants de doctorat, tots ells amb èxit. Motiu d'orgull.

Malgrat tot això, he aconseguit publicar dos llibres durant el 22, escrits en plena pandèmia, de fet, els que ja us havia anunciat l'any passat: el meu primer assaig filosòfic i un experiment novelístic a quatre mans. Tots dos han tingut bona acollida (l'assaig, sorprenentment, es va passar cinc setmanes al top 10 de vendes, poc usual per un text d'aquesta mena) i, el més important, crec que he aconseguit els objectius que m'havia marcat amb l'un i l'altre. De cara a l'any que ve, ja tinc un llibre de divulgacío emparaulat, escrit a mitges amb un dels meus últims coautors, que hauria de sortir a la tardor, si tot va bé (i que, a part d'algun conte en antologies, segurament serà l'única novetat literària de l'any). Continuem treballant en la nova novel·la de Macip Garzón (el 22 vam canviar de direcció un parell de cops, perquè no estàvem convençuts amb la idea que teníem, i ara ja tenim una història tancada molt prometedora i aviat ens posarem a escriure-la), estic encara amb la segona novel·la del Cicle de l'Emigrant (que se m'està allargant, no crec que l'acabi aquest any) i començaré a desenvolupar la continuació del Què ens fa humans, que ja he tancat de nou amb Arcàdia (suposo que, com el primer, serà un llibre llarg d'escriure, tot i ser breu). La carpeta de projectes sempre plena, per variar.

El 22 també va ser l'any que vaig ser el convidat d'honor a la Catcon i vaig rebre el tercer premi Ictineu del meu palmarès... i que em van traduir un llibre al persa, que no passa cada dia. A més vaig tenir l'honor de ser el comissari d'un nou festival, l'Empíric, que naixia amb la idea de ser un aparador de la relació entre ciències i lletres (un dels meus temes preferits, ja ho sabeu). Va tenir tan bona acollida que sembla que la segona edició ja està garantida, i un com més podré ser-ne el comissari, una feina que no havia fer mai abans i que he trobat molt gratificant.

Un any intens, com deia, amb tot de coses noves. El 23 es presenta igual, amb molta feina al front científic (tenim uns quants estudis interessants a la cartera que esperem publicar aviat), els projectes pendents que us he explicat al front literari i la possibilitat de reactivar una mica el front musical, que sempre el tinc més aparcat (si tot va bé, aquesta primavera tornaré als escenaris, per primer cop en quinze anys, i hi ha alguna altra història en marxa). Ja n'anirem parlant.

Si voleu, ens anem trobant aquest any al bloGuejat, a twitter (si el Musk no ens el mata), Facebook i Instagram. Molta sort i salut a tots!