divendres, 13 de setembre de 2019

Congressos

Els científics (i molts altres professionals) anem de congrés. És part de la nostra feina: comunicar les novetats més recents i fer networking. I abans que alguna adolescent amb consciència planetària ho proposi, no, no es pot fer per videoconferènia. Els brainstormings no funcionen igual si no son presencials. I com que els científics no tenim prou diners per comprar-nos un veler o demanar-lo en préstec a un amic, per salvar el planeta hem per produir una mica més de carboni.

Aquests dies he estat a Atenes en un congrés sobre l'envelliment i torno a la feina carregat d'idees. I sí, no es pot negar: també aprofitem per fer turisme. Per això els congressos solen ser a llocs bonics. Us deixo amb algunes instantànies que demostren que, a part de fer anar el cervell, també fem anar les cames (i les càmeres), i així tornem a casa cansats, amb les piles carregades i disposats a provar un munt de coses noves.

 El Pireu, el port d'Atenes té una part comercial que recorda el de Barcelona, però quan gires la cantonada, de sobte sembla que estiguis en un poblet de la Costa Brava. 

I gires una altra cantonada i et trobes en un altre poblet mediterrani, encara més cool que el primer, on tot son bars i restaurants de disseny davant del mar, l'un al costat de l'altre.












L'Acròpilis és de visita obligada, i és tan maca com es veu a les fotos. Més i tot. 
No he pogut evitar fer la típica foto de les pedres a contrallum... 
















... i la de l'Acròpolis des del peu de la muntanya de nit.
















En un carrer prop de la zona turística vaig trobar aquesta curiosa solució per no tirar a terra una església si vols construir un edifici modern.

En resum, m'han quedat ganes de tornar-hi. Era el meu primer viatge a Grècia i m'ha encantat el clima, la llum, la gent, el menjar i les vistes. I la ciència que hi hem fet, és clar!

divendres, 6 de setembre de 2019

La represa

He tingut el blog abandonat durant tot l'estiu. Havia promès la meva habitual dosi de reposicions, però al final no vaig tenir temps ni de programar això. D'aquesta manera, el bloGuejat ha passat la seva etapa més llarga en silenci... Però tornem a la feina i tornem al blog, no passa res.

Per començar, una mica de ràdio, aprofitant que ahir va tornar a començar la temporada a El Balcó de la SER. Abans de l'estiu vam acabar amb un tema habitual per aquelles dades, el càncer de pell, i aquí m'acomiadava fins la represa (minut 3:20), amb els altres col·laboradors del progama. El primer d'aquesta temporada ha sigut sobre com i perquè ballen els lloros. Ens anem llegint!