dimarts, 22 de març del 2016

Where do we go from here?


Cada dia llegeixo les notícies i aquesta és la primera pregunta que em ve al cap...


Where do we go from here?

Terror in Rue de St. Denis, murder on the periphery
Someone else in someone else's pocket
Christ knows I don't know how to stop it
Poppies at the cenotaph, the cynics can't afford to laugh
I heard in on the telegraph there's Uzis on a street corner




dilluns, 21 de març del 2016

Jo sóc jo i els meus bacteris

Quan parlem de bacteris, el primer que ens ve al cap és la paraula malaltia. La gonorrea, la sífilis, el tètanus, la tuberculosi, el tifus, el còlera, la diftèria, algunes pneumònies i meningitis, la salmonel·losi, la legionel·losi i moltes altres infeccions terribles i ben conegudes per tots estan causades per aquests microbis. Però l'impacte que tenen en l'ésser humà va molt més enllà de brots i epidèmies mortals: un bon nombre de bacteris són, en realitat, grans aliats nostres, uns companys de viatge tan ben compenetrats amb els seus hostes que, com confirmen una sèrie de descobriments recents, s'han acabat convertint en una part essencial de nos­altres.

Fa temps que sabem que els bacteris són els reis d'aquest planeta. Ells van ser-ne els primers pobladors, fa uns 4.000 milions d'anys, i aquells microorganismes primitius van acabar convertint-se en els ancestres de totes les formes de vida que coneixem. Són capaços d'adaptar-se a qualsevol condició, per adversa que sigui, fins al punt que, si algun dia els humans ens carreguem la Terra, és molt probable que els bacteris sobrevisquin a la catàstrofe. Del més d'un milió de tipus diferents que es coneixen, només un miler i mig causen malalties. La resta coexisteix pacíficament amb nosaltres. És més: uns quants centenars d'aquestes espècies benèvoles viuen a dins i a sobre nostre i col·laboren estretament en moltes de les funcions diàries que es porten a terme al cos.

Aquesta simbiosi va quedar quantificada quan, l'any 1972, es va calcular que un humà adult tindria deu vegades més bacteris que cèl·lules pròpies. Un article publicat aquest gener a la revista Cell presenta una anàlisi més rigorosa que ho deixa en un sol bacteri per cada cèl·lula humana. Sigui com sigui, és un nombre fenomenalment gran (un u seguit de tretze o catorze zeros). És lògic deduir que aquest exèrcit de microbis que traginem a tot arreu ha de tenir alguna mena d'efecte en la nostra ­fisiologia. I així és: en els darrers anys hem descobert que el mi­crobioma humà (el conjunt de microbis que habiten un cos) juga un paper clau en processos digestius, a l'hora de protegir-nos dels seus congèneres dolents i fins i tot a determinar la tendència que tenim a engreixar-nos.

La importància de tenir un microbioma sa i equilibrat fins i tot ha fet que alguns experts proposin que als nens nascuts per cesària se'ls hauria d'exposar artificialment als bacteris vaginals de les seves mares, per tal que la flora que els comenci a colonitzar sigui tan semblant com sigui possible a la que s'aconsegueix en un part natural. En un article publicat a Nature medicine el mes passat, es confirma que aquest procediment restableix els bacteris que no s'adquireixen amb la cesària. Encara no se sap si tindrà conseqüències positives en la salut, però es creu que podria reduir els casos d'obesitat i asma, que són més freqüents en aquests infants. Relacionat amb això, també s'està mirant de definir una teràpia bacteriana que es pugui aplicar als prop de 180 milions de nens que pateixen desnutrició. Tres estudis, publicats a Science i Cell aquest febrer, demostren que tenir el microbioma adequat pot ajudar al desenvolupament, fins i tot quan l'alimentació és escassa, gràcies a com els bacteris modulen els nivells de diverses hormones. La flora dels intestins dels nens malnodrits és més immadura que la que els tocaria per la seva edat i, almenys en ratolins, quan se'ls trasplanta els bacteris adequats recuperen la massa muscular i òssia.

La policia científica també es beneficiarà dels nous coneixements sobre els bacteris. Per exemple, alguns estudis han revelat que el microbioma de cadascú és prou diferent per constituir una mena d'empremta única i intransferible. Amb les eines adequades, podríem esbrinar qui ha estat a l'escena d'un crim només determinant quins bacteris hi ha deixat. Són tècniques basades a llegir l'ADN dels microbis, i encara estan en fase experimental, però no seria estrany que, en un futur més o menys proper, existís una base de dades amb el microbioma dels criminals, com ara en tenim una amb les empremtes dactilars o, en alguns llocs, amb l'ADN. A més a més, l'estudi dels microbis presents en un cadàver ens podrà dir amb molta exactitud quan va morir aquella per­sona.

Cada cop és més obvi que, parafrasejant la màxima d'Ortega y Gasset, jo sóc jo i els meus bacteris. La rellevància que tenen en la nostra vida és sorprenent, fins al punt d'influir decisivament en la salut i formar part del nostre carnet d'identitat. El proper cop que algú us parli de bacteris no penseu només en malalties: recordeu també totes les coses bones que fan per nosaltres i fins a quin punt som insepa­rables.

[Publicat a El Periódico el 19-03-16. Versión en castellano.] 

dimecres, 16 de març del 2016

Felicitats, mestre

Ahir Francisco Ibañez va fer 80 anys. És una de les persones que més ha influït en la cultura pouplar espanyola del segle XX, agradi o no als mandarins primmirats. Els americans tenen Stan Lee i Jack Kirby, els ibèrics el gran Ibañez. Per molts anys i que no s'acabin mai els dibuixos!

dimarts, 8 de març del 2016

Woman is the nigger of the world


Estava escoltant aquesta cançó del Lennon avui al cotxe, casualment, ja que és el dia internacional de la dona. Va ser un tema molt polèmic en el seu moment, però el més trist és que la denúncia que feia continua força vigent avui en dia.



Que hi hagi d'haver un dia internacional del que sigui només vol dir que existeix un problema que encara s'ha de solucionar. No se solucionarà pas avui, és clar, és una cosa que s'ha de tenir present cada dia, per tant és una efemèride que té una utilitat relativa, com totes.

Hi ha encara molta feina a fer, sens dubte, però tinc esperances que continuarem millorant, com ha estat passant ininterrompudament des de finals del segle XIX. La solució al masclisme de fons de la nostra societat no és posar faldilles als semàfors (que, de fet, és perpetuar un estereotip masclista) ni fer "llistes negres" d'expressions artístiques que toquen el tema (que és acostar-se perillosament a l'actitud feixista de considerar apologia censurable tot el que no ens agrada). Educar homes i dones per a què deixin de ser masclistes és molt més complex que tot això, i requerirà molts esforços. Que tothom hi posi el seu granet de sorra.


dijous, 3 de març del 2016

Algunes coses

Us resumeixo algunes coses que han passat aquests dies. Comencem amb una notícia del diari Segre del 14/2/16 que m'arribava via facebook, on es veu que Ullals és una de les novel·les juvenils més sol·licitades a les biblitoeques de Lleida (moltes gràcies!):

Per cert, precisament em van arribar a casa fa poc els exemplars de la segona edició en català d'Ullals (tercera si comptem la primera en tapa dura). Poc a poquet anem fent camí!

Els últims diumenges, al suplement del diari ARA han sortit tres articles meus, sobre virus que destrueixen  tumors malignes, el primer salmó transgènic per al consum humà i l'ús de l'electricitat per millorar la memòria (que podeu llegir en obert i en anglès aquí)

I per acabar, a El País parlava l'altre dia amb Daniel Mediavilla del concepte de raça, si existeix o no i què vol dir des del punt de vista genètic. Un tema sempre polèmic.