dimarts, 13 de novembre de 2018

Dins la capsa meravellosa, el making of

Us explico com hem fet Dins la capsa meravellosa. La idea va sorgir d'una conversa amb l'editora, que buscava un text de divulgació per a nens. Jo li vaig proposar explicar com és una cèl·lula, perquè és un tema que visualment dona per molt (a part de ser molt interessant), però que hi posessim un marc de ficció, que sempre és més divertit. Vam estar discutint-ho i treballant-ho i al final vaig parir el primer esborrany del llibre. Volia que fos una aventura i que gràficament fos impactant, per això vaig crear un pare i una filla que fan un viatge al·lucinant a l'interior dels secrets de la vida.

Llavors va ser l'hora de trobar dibuixant. Acostumo a tenir el dibuixant en ment quan escric un conte per nens, però aquest cop la cosa va anar al revés. Va ser l'editora la que em va proposar l'Emilio, que em va semblar una tria excel·lent, i ella mateixa es va encarregar de convèncer-lo (i es veu que li va costar una mica!). La sorpresa va ser que em va triar a mi com a personatge pel llibre (això no estava planejat), cosa que em va semblar un regal inesperat... i tot un honor.

L'Emilio treballa sempre fent uns esbossos de tot el llibre, que després enganxa amb cel·lo o cus per fer el que ell en diu "el monstruo", que és aquesta mena d'acordió que veieu a les imatges. Vaig poder tenir-lo a les mans fa uns dies finalment (només l'havia vist per pdf) i és tota una obra d'art en si mateix. Ho podreu apreciar a les fotos. Vam discutir les imatges a partir del "monstruo" (vaig tenir poca cosa a dir, perquè eren magnífiques i, a més, científicament molt acurades) i llavors es va posar a passar-les en net.

Aquí teniu l'acordió desplegat, que ocupava tot el terra de les oficines de l'editorial, de punta a punta. Com veieu, sembla ja un llibre acabat, però per ell eren només proves...

A la foto de sota veureu les notes que hi anava afegint a partir dels emails que ens intercanviàvem, i que son coses que van acabar a la versió definitiva. Ah, i veureu que al títol original la capsa era màgica, no meravellosa, però ho vam canviar per no relacionar ciència amb màgia... i perquè a Madrid es veu que hi ha un local de fama dubtosa amb aquest nom.


I a aquesta última foto podeu veure alguns dels origninals acabats, que són autèntiques meravelles que podrien estar penjades en un museu (de fet, l'Emilio fa exposicions dels seus dibuixos, com si fossin quadres). Va ser tot una experiència poder-los mirar amb calma a l'editorial. 

L'Emilio va confessar que, malgrat les reticències inicials (perquè era un tema que no dominava), s'ho va passar en gran dibuixant el llibre... i jo encara més veient com la història prenia vida. Ens hem divertit tant que esperem poder repetir tàndem un moment o altre... sempre que els lectors hi estiguin d'acord!

dissabte, 10 de novembre de 2018

Dins la capsa meravellosa

 

Aquests dies he estat a Barcelona fent feina i presentant els llibres que acaben de sortir. Dels Fills de la Setena Onada ja us n'he parlat, ara toca ensenyar-vos Dins la capsa meravellosa, aquest llibre infantil, el meu primer àlbum il·lustrat, que he fet amb el gran Emilio Urberuaga.

Aquí em teniu amb l'Emilio a la seu de l'editorial que ha publicat el llibre, aguantant un dels originals dels dibuixos del llibre, que en si mateix ja és una peça d'art. L'Emilio viu a Madrid i jo a Leicester i no havíem coincidit ni una sola vegada durant el procés de produir l'àlbum. Aquesta foto està feta minuts després de la nostra primera trobada. Malgrat tot, la sintonia ha sigut total des del primer moment que vam començar a treballar plegats. L'Emilio és un artista (encara que a ell no li agrada anomenar-se així) com una catedral, capaç de plasmar en imatges visualment atractives els conceptes més complexes.


I és que Dins la capsa meravellosa va precisament d'això, d'un tema que pot semblar complicat però que és essencial conèixer: la cèl·lula. És un viatge a l'interior de la unitat bàsica de la vida per a poder explicar als nanos (i als pares!) que ens fa funcionar als éssers vius, d'una manera que tothom ho pugui entendre i també que sigui divertida de llegir.
Aprofitant que estàvem per primer cop els dos autors a la mateixa ciutat, i que era la Setmana de làlbum il·lustrat, vam fer una presentació a Casa Anita, una llibreria preciosa al cor de Gràcia. Ens hi van acollir fantàsticament i vam passar una bona estona parlant del procés creatiu i explicant com havíem parit el llibre a una audiència de pares i nens.

L'Emilio va signar un bon grapat de llibres amb els seus rotuladors de colors i jo vaig fer algun gargotet al marge per complementar-los.

A la propera entrada us explicaré més detalls sobre el making of, com sempre, i el tema del llibre, però si teniu nanos petits a la família, jo aniria posant a la llista de reis Dins la capsa meravellosa, perquè estic segur que s'ho passaran bé llegint-lo (o escoltant com els el llegeixen!). 

dijous, 1 de novembre de 2018

Que tingueu una bona castanyada

Nosaltres ja vam celebrar ahir a la nit la festa pagana per excel·lència del calendari cristià, la nit dels morts, que s'ha reinterpretat de moltes maneres al llarg dels anys. La tradició de demanar caramels per les cases per espantar els morts i posar espelmes dins les carbasses es veu que també es feia fa segles a Catalunya, molt abans que Hollywood ho posés de moda, així que el debat Castanyada vs Halloween potser no és tan rellevant com alguns es pensen. Al cap i a la fi, celebrem el mateix. 

Jo, fa uns dies ja vaig menjar panellets i castanyes i ahir vam sortir amb l'hereu a espantar el veïnat, com podeu veure a les fotos (jo, amb la meva samarreta de l'exorcista i la màscara d'un personatge de còmics estimat). Que vosaltres tingueu també avui un bon dia de Tot Sants, sigui com sigui que el celebreu!