dijous, 23 d’abril de 2020

Feliç Sant Jordi (malgrat tot)!

Avui celebrem un Sant Jordi estrany, parlant de llibres que no podem comprar i interaccionant amb autors que no podem veure. Just el contrari dels que se suposa que és aquesta diada. Però farem tot el possible per animar-lo una mica des de la distància i per ajudar les llibreries i les editorials a sobreviure aquesta travessa del desert (encarregueu llibres a la vostra botiga preferida!).

Per començar, em podreu trobar fent un instagram live avui (serà el primer cop que ho intento, a veure si me'n surto). Aquí teniu els horaris. Em trobareu al meu canal de M'agrada llegir (@magradallegir_) a les 11.30 i al del diari ARA (@diariara) a les 19.00



I si aneu al Sant Jordi des de casa que organitza Barcelona Cultura veureu tots els vídeos que hem estat penjant els autors, recomanant llibres de tota mena.

Us recordo que tinc tres novetats "al carrer" aquest Sant Jordi, disponibles en versió electrònica o de paper, trieu la que més us agradi!

La "oficial", el llibre nou que estava programat per la diada, és Viurem per sempre?, una reflexió en format de ficció sobre el futur i  com la ciència ens l'esrtà canviant. És el segon llibre que faig amb el Chris Willmott, company meu de la Universitat de Leicester, i com el primer, el focus el posem sobretot en la part ètica i social de la ciència. Hi trobareu algun dels temes que ja ens preocupaven en el primer llibre i moltes altres coses, però aqeust cop utilitzant dos personatges de ficció i un diàleg "socràtic" per discutir de temes d'actualitat. En podeu trobar una ressenya aquí.









La segona novetat no és una novetat pròpiament dita, perquè és la reedició d'un llibre que vaig escriure fa deu anys: Les grans epidèmies modernes. Ja us en vaig parlar fa uns dies. Si voleu estar més al cas dels microbis i el seu mon, aquest és el vostre llibre.














I finalment, també tinc un conte en un recull d'homenatge al gran Ray Bradbury en el centenari del seuu naixement. Es diu Paper cremat i hi intervenen un grapat d'autors interessants.

dimarts, 21 d’abril de 2020

Immunitat, immunitat i immunitat

El sud d’Europa està entrant en una nova fase de la pandèmia, com fa unes setmanes ho van fer els països d’Àsia que es van veure afectats primer pel Covid-19. Després del temor inicial per l’escalada sense control de les infeccions, hem passat a un alentiment de la corba de contagis que, malgrat que el final de la crisi encara és lluny, almenys ens permet encarar el futur immediat amb esperances. Això, s’ha de recordar, s’ha aconseguit sobretot gràcies al tallafoc que és el confinament. 

Deixem de banda per un moment les disquisicions sobre si hem de mantenir la prudència (l’argument científic) o accelerar la recuperació (l’argument econòmic), que s’han discutit fins a l’extenuació aquests dies, i mirem una mica més enllà. ¿Quina serà la clau per poder continuar progressant a partir d’ara? La resposta és la immunitat.

Repassem ràpidament el concepte per poder entendre la seva importància. Normalment, quan un microbi ens infecta per primera vegada fa que el cos generi una resposta que, entre altres estratègies, inclou la producció d’uns anticossos que serveixen per bloquejar i destruir l’invasor. Les cèl·lules del sistema de defensa mantenen un record de com produir aquests anticossos, i això fa que, si el microbi ens ataca una segona vegada, reaccionem amb força i ja no ens posem malalts. Llavors diem que hi som immunes. Una pandèmia acaba quan hi ha prou gent resistent (la famosa ‘immunitat de grup’), perquè el microorganisme no es pot propagar bé.

El problema del SARS-CoV-2 és que és un gran desconegut, i encara no sabem quin tipus d’immunitat genera. Els primers treballs científics publicats ràpidament sobre el tema indiquen que el cos fabrica una bona quantitat d’anticossos de bona qualitat, primer els de la resposta ràpida, del tipus IgM, i una mica més tard els anticossos més duradors, que reben el nom d’IgG. (Per cert, això és precisament el que mesuren els tests serològics, més ràpids però també menys fiables que els tests de PCR, que detecten directament la presència del virus).

D’altra banda, sembla que el virus és bastant estable, és a dir, no canvia (o muta) tan ràpid com perquè els anticossos deixin de detectar-lo. Això és el que fa, per exemple, la grip, per això d’un any a l’altre hi perdem la immunitat: el virus és massa diferent i així eludeix les defenses prèvies.

Fins aquí les bones notícies: si es confirmessin, voldria dir que, una vegada passada la malaltia, ja no seríem vulnerables durant mesos, o possiblement anys, i així aconseguiríem de manera més ràpida la preuada immunitat de grup. Però, hi insistim de nou, el SARS-CoV-2 és un virus nou i, per tant, amb moltes incògnites. S’han descrit casos de pacients que, una vegada recuperats, suposadament han tornat a infectar. Si això fos cert, significaria que la immunitat que es genera no és tan potent com crèiem, almenys en algunes persones, i el virus persistiria en la població durant més temps. De moment sembla que són casos aïllats i de difícil confirmació (potser les persones no van arribar a curar-se mai, potser el diagnòstic inicial no era correcte...), i per tant no és necessari que ens espantem, però sí que hem d’estar pendents a veure què passa.

Més motius de preocupació: el virus té especial predilecció per unir-se a les cèl·lules dels pulmons (per això dona una simptomatologia respiratòria), però no són les úniques dianes. Com el seu parent pròxim, el que causa la SARS, el virus del Covid-19 s’enganxa a una proteïna anomenada ACE-2 per accedir a l’interior de les cèl·lules humanes. A part dels pulmons, trobem ACE-2 en menys quantitat a molts altres òrgans, des dels intestins fins a les parets dels vasos sanguinis i el cervell. El virus podria infectar aquests altres teixits amb menys força i quedar-se dins ‘adormit’, esperant un moment per ressorgir (és el truc que utilitza el virus de la sida, per exemple). No hi ha proves concloents que sigui així, però tampoc es pot descartar del tot, de moment.

Ara, doncs, depenem de tres coses: immunitat, immunitat i immunitat. Primer, hem de confiar que la resposta que genera el virus sigui forta i duradora. Siguem optimistes. Segon, hem de fer tests serològics per saber qui ha passat ja la malaltia i hi és immune. És la millor manera de controlar possibles rebrots, ara que s’aniran relaxant progressivament les condicions del confinament, per evitar sobrecarregar els hospitals. I tercer, la immunitat de grup és el que ens dirà quan ha acabat la pandèmia. És un procés lent, però la vacuna ens permetrà arribar abans.

[Publicat a El Periódico, 18/04/20. Versió en castellà.]

dissabte, 18 d’abril de 2020

Les grans epidèmies modernes


Aquesta pandèmia que ho ha trasbaslat tot ha renovat també l'interès en el que es relaciona amb els virus i els microbis en general. Per això els meus editors van suggerir que reeditéssim Les grans epidèmies modernes, un llibre que vaig escriure fa deu anys sobre el tema. Vaig repassar el contingut i em vaig adonar que encara era vigent i que moltes de les preguntes que ens estem fent aquests dies sortien ja en la primera edició. Em va semblar, doncs, que podria tenir una certa utilitat tornar-lo a posar a l'abast dels lectors. Vaig afegir-hi un pròleg per parlar de la covid-19 i el llibre es va reeditar ràpidament, primer en ebook (curiosament, va arribar al número 1 de vendes en català a Amazon durant uns dies) i després en paper (fins demà mateix es pot comprar al quiosc amb el diari ARA, i també a les llibreries quan obrin, o ja si serveixen per correu). Si voleu saber més sobte el fascinant mon dels microbis i us el vau perdre el primer cop, ja ho sabeu: ja podeu llegir Les grans epidèmies modernes, en català (a La Campana) i en castellà (a Destino), i d'aquí no gaire també en anglès.




Un efecte secundari de publicar un llibre sobre un tema que interessa tant és que m'han demanat que comentés la situació actual a diversos mitjans (a sota en veureu uns quants a l'Hemeroteca). He tingut l'oportunitat de sortir a programes de televisió de diverses cadenes i he pogut discutir com s'està gestionant la pandèmia i què se sap del virus. Si llegiu o escolteu alguna de les entrevistes que m'han fet, veureu la meva opinió sobre aquests temes.



Hemeroteca:



La Vanguardia (La Contra)
La Vanguardia
Vilaweb
Núvol
Nació Digital
El Periódico
Ressenya a LaVeu
Booktrailer de la Biblioteca de Puigcerdà
El Temps
Diario de Mallorca
ARA
Empordà
Saber vivir
Diari de Girona
La razón
Público
Huffington post (i aquí i aquí)
ARA
ARA Andorra
20 minutos
Fiancee
Libertad digital
NIUS
El diario.es
Infosalus
El imparcial
La verdad
Expansión
El independiente
El independiente (2)
El independiente (3)
Deia
XL Semanal
Informativos Telecinco
El ideal
La República
Catalan News
Las Provincias
El médico interactivo
La República
Infolibre
El Cultural
Hipertextual
La República.cat
20 minutos
Nació digital
El Ágora
Agència RIA
Yorokobu
RTVE
La República
ARA
Muy interesante
65 y mas
National Geographic
65 y mas

El matí de Catalunya Ràdio
Versió RAC1
El suplement
La nit dels ignorants
Aquí Cuní
La biblioteca verda
Radio Euskadi
Radio Euskadi 2
Ràdio Amèrica BCN
La Cope
Ràdio 4 (minut 19)
Onca Cero
Onda Cero (Julia en la Onda)
Fórmula Salud
Catalunya nit
Radio Estadio (Onda Cero)
Cope Catalunya
Canal Sur
Ràdio Estel (i aquí)
Via lliure (RAC1)
Ràdio 4
Radio Popular
Catalunya migdia
Canal Sur
Poniendo las calles (Cope)
Emprendedores
El suplement
La linterna (Cope)
Herrera a Cope

FAQs (i aquí el resum)



Tot es mou


Tot es mou (2)


  BTV



BTV (Telenotícies)



BTV



BTV



BTV






BTV (2/7)







Espejo Público (A3)






dijous, 9 d’abril de 2020

Aquest virus ja no se n'anirà

Mentre vivim immersos en aquesta pandèmia, ara en plena fase d’un confinament necessari que se’ns està fent molt llarg, el tema que més ens preocupa és quan podrem sortir de casa i tornar a fer vida normal. Alguns fins i tot temen que aquesta normalitat no es recuperi mai. Per respondre a aquestes preguntes i començar a pensar com serà el món postcrisi, hi ha algunes coses relacionades amb la naturalesa dels virus que cal tenir presents.

Un brot inicial es converteix en epidèmia i, després, en pandèmia si la possibilitat de contagi és molt elevada. Això és més probable que passi quan parlem d’un microbi desconegut, perquè encara ningú hi és immune. Quan un virus entra per primera vegada al cos, es genera una resposta que inclou la producció d’anticossos per neutralitzar-lo. A partir de llavors, les cèl·lules que els fabriquen es queden entrenades i poden respondre més eficaçment si aquest virus o un altre de similar ens torna a infectar, evitant que ens posem malalts. Això és el que anomenem immunitat. Aquesta mateixa resposta es pot aconseguir amb una vacuna, i així t’estalvies patir els símptomes de la infecció i els riscos que comporten, però el procés d’obtenir-ne una és llarg, i difícilment arribarà a temps per aturar el primer brot d’una malaltia nova.

Aquí entra en joc el concepte de la immunitat de grup. Com més gent immune al virus hi ha, més dificultats té a l’hora de propagar-se, fins que arriba un moment que només pot donar brots localitzats i s’acaba el risc que continuï la pandèmia. Depenent de les característiques de cada virus, pot ser necessari que hi hagi d’un 70% a un 90% de la població amb anticossos per assolir aquesta preuada immunitat de grup i aconseguir que el virus deixi de ser un problema global. Això ha passat dotzenes de vegades al llarg de la història de la humanitat, no és res nou. El xarampió, la pòlio, la rubèola i la verola, per posar exemples ben coneguts, són malalties que també van causar pandèmies i que hem anat controlant gràcies a haver desenvolupat immunitat de grup contra els virus responsables, sobretot a través de vacunacions massives.

¿Què passarà amb la Covid-19? Que la causa ja no se n’anirà: segurament el tindrem amb nosaltres per sempre, com encara tenim el virus del xarampió, la grip i tants d’altres. Mentre no disposem d’una vacuna, continuarà infectant gent, cada vegada a ritme més lent perquè hi haurà més persones resistents. Això és important, perquè recordem que un dels principals problemes és la saturació dels hospitals, que es dona quan hi ha massa casos junts, cosa que impedeix tractar de la manera adequada els malalts greus i, de fet, pot augmentar la mortalitat. Així doncs, una vegada superem aquesta primera ronda d’infeccions, que durarà uns mesos, ja tindrem molt guanyat. Per això és essencial ara aconseguir que el nombre de casos s’espaïn i no arribin tots alhora a urgències, i l’única manera que tenim de fer-ho és a través del confinament.

Però després tampoc podrem baixar la guàrdia perquè, recordem-ho, el virus encara estarà circulant. Haurem de vigilar els rebrots i, almenys durant un temps, haurem de limitar certes activitats de risc, com poden ser els viatges de llarga distància o els actes multitudinaris. Hi ha experts que creuen que pot passar almenys un any fins que puguem estar tranquils del tot (dependrà en part de quan tardi la vacuna). Mentrestant, possiblement es mantindrà un ritme més lent de contagis en rondes successives, i així el nombre de persones immunes anirà augmentant poc a poc. Però això, per desgràcia, tindrà un preu. Algunes estimacions calculen que es podria infectar entre un 50% i un 70% de la població mundial i que, si assumim que la mortalitat del virus està entorn de l’1%, podria causar 40 milions de morts.

¿Què passarà després? Segurament en un parell d’anys ens oblidarem del SARS-CoV-2 perquè ja no ens afectarà l’estil de vida, però el virus no estarà ni de bon tros erradicat. Sembla que no té capacitat de variar ràpidament, cosa que voldria dir que la immunitat que genera podria durar mesos o anys, potser fins i tot per sempre, perquè els anticossos continuaran reconeixent-lo. Però això és difícil de predir ara per ara. Podria convertir-se en un virus estacional, com el de la grip, que torna cada temporada i, tot i que no solem fer-ne gaire cas, mata aproximadament mig milió de persones a l’any. Sigui com sigui, la crisi passarà, però aquest coronavirus es quedarà amb nosaltres. Millor que no el perdem de vista.

[Publicat a El Periódico, 06/04/20. Versió en castellà.]