dilluns, 31 d’octubre del 2011

L'Escollit (LXXXIV): Jocs i giroglífics

Per cert, la setmana passada els clàssics Jocs literaris del Tens un racó dalt del món (1) es van combinar amb els divertits Giroglífics del Llibres i companyia (2) per fer un concurs on la solució era el títol d'un llibre meu.



És fàcil ara que us he donat la pista, oi? Sembla que als participants els va costar una mica... Aprofito per recomanar-vos els dos jocs literaris, tot i que segur que ja els coneixíeu, i donar les gràcies a l'Esther per deixar-me bé en el post on donava la solució. Em va agradar especialment la frase que diu: "Macip és un tot terreny. Destaca en el camp científic, literari, musical i personal. Vull dir que a més de ser un geni, és simpàtic. Amb el seu currículum podria ser cregut, però ha optat per ser més aviat friqui."

Que passeu tots una feliç castanyada.

[Actualització: feu clic aquí per sentir-nos parlar al minut 25 del milloringix a Ràdio 4.]

Avui toca trick or treat...

divendres, 28 d’octubre del 2011

Sempre tan embolicat...

Una altra setmana que no tinc temps de fer un dels meus posts llargs i reposats sobre algun dels temes que habitualment surten (o sortien) a aquest blog. I com a sucedani acabo escrivint quatre línies sobre coses que m'han passat darrerament per no deixar el bloGuejat desatès, què hi farem.

La més emocionant potser és que la nostra editorial ens avisava ahir que la segona edició del miLLoringliX ja ha entrat a impremta. No sé si algú dels implicats s'ho esperava, però per mi ha sigut una molt grata sorpresa. Fa il·lusió quan un projecte en el que hi has posat ganes i que has fet amb tota la cura possible té una bona resposta. Us agraeixo a tots en nom meu i del Carles que us hagueu animat a comprat el llibre! Espero que hi trobeu estones divertides i que de pas aprengueu alguna cosa, que mai està de més. I que el recomaneu als vostres amics, naturalment.

Una altra de molt emocionant no us la puc explicar encara, perquè és un projecte nou que m'ha caigut a les mans (bé, ja em coneixeu: m'he llençat de cap a buscar-lo) i que representarà un repte creatiu important. Retardaré l'inici de la meva tercera novel·la, que és el que em tocava escriure ara, per enfrontar-me a una cosa que no he fet mai i que em ve molt de gust. Fa una mica de por, és clar, i per això estic segur que serà divertit. Ja us explicaré alguna cosa més quan pugui deixar de ser tan críptic.

Res més. Que passeu un bon cap de setmana.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Les cites d'avui

Abans de res, moltes gràcies a tots els qui vau venir a la presentació del milloringlix ahir a la Casa del llibre! Va ser fantàstic i vam riure tots plegats una estona. Estàvem molt ben acompanyats dalt la taula i les anècdotes que van anar explicant entre tots trobo que van ser ben divertides. No es pot demanar més.

També m'ho vaig passar molt bé a El cafè de la república, una entrevista (que podeu escoltar aquí) llarga i reposada i amb algunes perles entremig, que anaven des de poemes de Papasseit a talls de pel·lícules de Terry Gilliam. Eclèctic (com jo mateix, suposo) però molt entretingut.

Si obriu El Periódico avui per la plana d'Opinió podreu veure que m'he "carregat" l'Eduard Punset (però és per una bona causa). La versió digital està penjada aquí.

Si teniu ganes de sentir-me parlar d'aquí una estona de vacunes, científics que experimenten amb ells mateixos, micos connectats a un ordinador o un curiós sistema "intestinal" de lligar poseu RAC1 a les 12:30 per escoltar la secció mensual de ciència del Via lliure, on també paralrem del milloringlix. [Actualització: ho podeu sentir aquí (minut 36:50) i aquí (minut 1:35).]

I si no us heu cansat de mi i aquesta tarda esteu per la Costa Brava, recordeu que faré una conferència sobre el càncer al Centre Catòlic de Blanes a les 19:00, convidat per l'AECC. Ens hi veiem!

divendres, 21 d’octubre del 2011

Dia miLLoringliX

Si ens voleu sentir parlar del miLloringliX, passeu-vos aquesta tarda per la Casa del Llibre, on també i dirà la seva l'Eva Piquer, i fins i tot podreu aconseguir que us signem un exemplar.

Pels noctàmbuls, jo acabaré la nit a El cafè de la república de Catalunya Ràdio a les 22:00, possiblement parlant una miqueta de tot, ves a saber.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Setmana de bolos

Me'n vaig a fer un tomb. Volo cap a València per participar al Forovax 2011 que organitza demà la FVEA. Divendres em tindreu a Barcelona presentant el miLloringliX:


I dissabte a Blanes donant una conferència sobre el càncer:
A veure si ens veiem a algun lloc!

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Dilluns musical: prou, sisplau!

Just quan et pensaves que el paio no podia destrossar més la seva cançó emblemàtica (vegeu la prova número 1), va i ens surt amb aquesta:



Crec que és un bon moment de recordar com sona l'original i per què Layla es va convertir en una cançó clàssica, per exemple amb aquesta energètica versió en directe amb l'ajuda del Mark Knopfler, d'abans que al Clapton li entrés la fluixera...

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Dissabtes

Els dissabtes són dies de família. Sempre parlo al blog de les coses que faig però per algun motiu encara no havia mencionat els dissabtes. Dissabtes d'aixecar-se mig adormit (per què els ritmes circadians dels nens no entenen la diferència entre dies laborables i festius?), de posar-li un DVD al nano mentre tu intentes allargar una miqueta el son al seu costat al sofà (impossible, perquè t'ha de comentar cada escena de la pel·lícula). D'esmorzar tots plegats amb calma torrades amb mantega i melmelada, tot i que a mi mai no m'han agradat les torrades per esmorzar (però ja m'està bé, perquè s'ha convertit en una mena de comunió que espero que el nano recordi com una tradició entranyable). De perseguir-nos i saltar i rodolar i empentar-nos com si fossim tots criatures i amagar-nos sota els llençols del llit encara per fer per espantar la seva mare, que insisteix que ja està bé de passejar-se en pijama per la casa i que ens hem de vestir o farem tard. D'anar a alguna cita amb un dels seus amics de l'escola i passar-te hores pujant amb ell per tobogans o empenyent gronxadors, fent torns els dos progenitors perquè ja comencen a pesar-nos els anys. D'anar comprar plegats un fish and chips per dinar a la botiga de la cantonada i menjar-nos plegats un platet de patates fregides intentant no escaldar-nos la llengua mentre esperem que ens serveixin la comanda. De posar-li una altra pel·lícula a la tarda per veure si et pots escapar discretament a fer una migdiada. De fer els deures plegats (aquesta setmana toca retallar dels diaris fotos de coses que comencin amb la lletra P). De sortir al jardí a xutar una mica una pilota o ensenyar-li amb paciència a llançar un frisbee. De deixar-lo guanyar als jocs de sobretaula (de moment sobretot versions modernes de l'Oca de tota la vida) i d'intentar guanyar-lo al domino i no poder per molt que t'esforcis. De fer-li un bon bany d'escuma del qual surts més moll tu que ell. De sopar algun plat casolà que ens ha fet amb tot l'amor la cuinera de casa. De convèncer-lo que el dia s'ha acabat i portar-lo al llit, de llegir-li tres contes (només tres!) i de fer-li un petó al front abans que tanqui els ulls. Quin gran dia, els dissabtes.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Premi c@ts 2011 pel bloGuejat!


Moltes gràcies a tots els qui heu votat el bloGuejat als premis c@ts! Guanyar per segon any cosnecutiu el premi blogs catalans al món és tot un orgull i un honor, i més amb la competència que tenia. I moltes gràcies sobretot als organitzadors per haver convertit aquesta història un cop més en una gran festa entre amics.

Ups, ara m'adono que l'any passat vaig dir una cosa semblant, però és que és veritat! Estic molt content d'haver pogut participar en aquests premis, com a nominat, com a votant i a més aquest any com a presentador!

Avui: ens veiem a la gala dels c@ts

Recordeu que avui a les 21.45 hi ha la gala virtual d'entrega dels premis c@ts (als quals el bloGuejat està nominat). L'any passat va ser molt divertit anar seguint en directe els premis, a veure com quedarà aquest cop. Apunteu-vos-hi, que no cal sortir de casa ni anar arreglat! 

divendres, 7 d’octubre del 2011

Per què serveix un editor?


L'anunciada arribada de l'apocalipsi digital al món literari, que almenys a casa nostra sembla que té la tendència a anar-se posposant periòdicament, està portant-nos cap a un replantejament de l'estructura bàsica del negoci, tal i com va passar abans amb el de la música. El tema de la pirateria no és comparable: et pots baixar il·legalment milers de cançons i escoltar-les al teu ipod, però el gruix de la societat és incapaç de fer el mateix amb els llibres (per desgràcia!). El que si és comú és que la internet acosta el creador al públic i li permet saltar-se els mitjancers, que en aquest cas serien les editorials. Tècnicament en podríem arribar a prescindir, tot i que no crec que passi mai (com tampoc no han desaparegut les discogràfiques). Una figura correria el risc de ser una víctima colateral si ens carreguessim l'esquema que tenim ara: l'editor. Realment serveix d'alguna cosa? Patiria molt la literatura si els eliminessim tots els editors del mapa?

Miquel de Palol es lamentava l'altre dia del gir que estan fent els editors, que passen de ser "referents culturals" i marcadors de tendències a simples comptables que es preocupen per arribar a final de mes. L'editor és sobretot un filtre, perquè selecciona els (en teoria) millors llibres d'entre les tonelades de porqueria que la gent escriu. Té, doncs, un compromís important amb el públic, la cultura i la posteritat. Però no hem d'oblidar que tota editorial necessita fer diners per sobreviure, per tant l'editor ha d'aconseguir també que aquests llibres es venguin. És una dualitat que pot portar a línies editorials un pèl esquizofrèniques, on llibres de poca qualitat però amb acceptació popular es barregen amb obres més arriscades i possiblement invendibles. I aquesta seria la millor opció, de fet. Per desgràcia és més comú avui en dia que s'opti directament per llibres populistes i es deixin els riscs per a petites editorials suïcides, una mena d'ONGs de la literatura on sembla que la gent treballa més per amor a l'art que per un sou.

La feina de l'editor no és tan sols la de triar sinó que tradicionalment també ha ajudat a millorar els llibres. I això és més important del que sembla. Ho explicava fa poc un editor en el seu blog: la relació entre autor i editor ha de ser de cooperació i de treballar plegats pel bé dels lectors. Els editors-comptable cada cop ho fan menys, això de buscar els punts febles d'un llibre i trobar solucions. No tenen ni temps, ni ganes, ni predisposició ni, segurament, l'habilitat per dur-ho a terme. De fet no els cal, perquè els llibres que contracten es vendran igual estigui més o menys bé el contingut, perquè els factors que atrauen al públic solen ser uns altres. L'editor que vol implicar-se en els llibres que edita, el bo, el de tota la vida, pot arribar també a ser una figura molt perillosa, perquè la relació editor-autor no és mai d'igual a igual. Un té poder, l'altre no. Un editor et pot suggerir uns canvis al teu manuscrit i dir-te clarament que si no els fas no te'l publica. A mi m'ha passat. Això no és positiu per a ningú: és un abús d'autoritat. L'editor ha de buscar la manera de publicar el millor llibre possible, estic d'acord, però l'última paraula ha de ser sempre de l'autor. Per respecte al creador, l'editor ha de decidir si vol publicar o no un llibre abans de proposar cap canvi. Un cop presa la decisió, llavors té tot el dret a intentar vendre el seu punt de vista, però l'autor té el dret a no voler-lo acceptar. El llibre que s'ha de publicar al final és de l'autor, no de l'editor. Entenc que ha de ser difícil tenir el poder d'imposar les teves idees i ser prou generós com per no fer-lo servir, però hi ha fronteres que no es poden traverssar.

Dit això, he de deixar clar que a mi m'agraden els editors que em fan suggeriments, que es nota que s'han "treballat" el llibre i que els interessa prou com per intentar esmenar el que ells creuen que no funciona. A més, jo acostumo a fer-los cas, perquè els editors bons en saben molt, d'aquestes coses. Veuen defectes que a tu se t'escapen perquè hi estàs massa ficat. Tots els canvis que he fet seguint les recomanacions dels meus editors han millorat els llibres, no en tinc cap dubte. I he d'agrair que cap d'ells m'ha volgut imposar mai res (al que em va dir que si canviava el final de la novel·la es pensaria si me la publicava el vaig enviar molt educadament a pastar fang), i fins ara les experiències que he tingut han estat majoritàriament satisfactòries. Al llarg de la història hi ha hagut molts editors que s'han excedit en la seva feina, però molts més encara que els ha importat un rave el que publicaven. I això és perillós. La figura de l'editor no pot desaparèixer, o acabaríem enterrats en milers de planes insubstancials intentant trobar-ne alguna que valgués la pena. L'editor ha de ser alguna cosa més que un home de negocis: ha d'aprofitar els seus coneixements (fruit d'una posició única) per ajudar el lector a triar i a l'autor a escriure. El poder que té li dóna també una gran responsabilitat. No és una feina fàcil, però és necessària.

[Discutia aquest tema l'altre dia al twitter amb un dels meus editors però 140 caràcters no donen per gaire, per això he fet la extended version de la meva opinió via blog, i així de pas he tancat la temporada de reposicions i he revitalitzat una mica el bloGuejat... bon cap de setmana a tots.]

dimarts, 4 d’octubre del 2011

El mes que ve presentem el miLLoringliX


Ho havíem dit per altres bandes però aprofito aquest post per anunciar-vos formalment la presentació del miLLoringliX a Barcelona el divendres 21 d'octubre, aprofitant una visita llampec de les meves. L'Eva Piquer ha tingut el detall d'apuntar-se a fer de mestre de cerimònies.

Recordem que miLLoringliX va guanyar el cap de setmana passat un dels Premis Blocs Catalunya, concretament a la categoria d'Educació (de pas felicito també a dos més dels guanyadors, el Centpeus i el 365d365e, blogs que segueixo amb devoció) i que Màrius Serra en va parlar aquí (salteu al minut 9). 

Ah, i si encara no esteu convençuts que aquest és el llibre que necessiteu per millorar d'un cop el vostre anglès mentre us divertiu una mica, passeu-vos per aquí i llegiu-ne un tros. Si us agrada però per culpa de la crisi el pressupost no us dóna prou de si, tenim un concurs obert i qui sap si en guanyareu un...