L’anunci d’una nova llista d’actuacions preparades pel Ministeri de Sanitat per fer front al Covid-19 és positiu. Hi ha tres factors en aquests moments que augmenten el risc de contagi: la falta de distància social, no portar mascareta i les aglomeracions en llocs tancats. Són circumstàncies que es donen freqüentment en entorns d’oci nocturn. A més, els estudis confirmen que bona part dels rebrots es veuen entre els joves, consumidors majoritaris d’aquesta forma d’entreteniment. El tancament provisional d’alguns locals i les limitacions en altres, en un moment clau per al control de la corba, té sentit.
Des del principi, el Govern ha hagut de navegar entre protegir la salut o l’economia. Sembla que no es poden fer les dues coses alhora, i potser no es pot al 100%, però s’han de buscar alternatives. En tot cas, la salut sempre ha de tenir prioritat quan estem parlant de la supervivència de la població (recordem que portem prop d’un milió de morts al món, i encara no estem en la fase de baixada). Per això, les mesures que s’acaben d’aprovar són adequades, basant-nos en el que sabem de la transmissió del virus (fins i tot la prohibició de fumar si no hi ha prou espai).
Ara bé, no s’ha d’ignorar l’impacte econòmic que tenen. Posar en risc la salut de la població per no fer mal a l’economia no és una opció viable, però abandonar els que depenen d’aquests negocis a la seva sort tampoc ho és. Alhora que s’anuncien plans sanitaris s’han de preveure rescats per garantir que les famílies que es veuran afectades puguin arribar a final de mes. Altres països europeus ja ho han fet, n’hauríem de prendre exemple.
Les noves regulacions serviran de poc, no obstant, si no ens hi impliquem tots. El contagi en cercles familiars i d’amics és un dels altres grans problemes, però això s’ha posat èmfasi en optar per trobades de grups petites i estables. Cal seguir aquesta mesura rigorosament. I, mentrestant, el Govern ha de continuar augmentant els cribratges i els rastrejos, un dels punts febles en les últimes setmanes i que ara són més importants que mai.
Un fet especialment positiu (i fins a cert punt sorprenent) d’aquest nou acord és que s’hi ha arribat per unanimitat. La gestió d’una pandèmia hauria de ser unitària, a ser possible a escala planetària o almenys en territoris el més amplis possible. Això encara no ho hem aconseguit (ni tan sols tenim unes directrius bàsiques a escala europea), però almenys aquesta vegada hi ha hagut sintonia a escala estatal. És millor això que el que vam veure al principi de la crisi (el Govern imposant-se a les autonomies) o al principi de la desescalada (cada autonomia pel seu compte, sense recolzament central ni accés a les eines necessàries). La coordinació és essencial, però només funciona si es fa consensuada amb els territoris, que són els que coneixen millor els problemes i hauran d’aplicar les mesures. Hi ha unitat, però també flexibilitat perquè els plans es puguin adaptar a cada realitat. S’acosten dies crítics, però sembla que ens hi enfrontem amb l’actitud adequada.
[Publicat a El Periódico, 15/08/20. Versió en castellà.]
