dilluns, 14 de setembre de 2020

Fem totes les proves i sense presses

[Actualtizació: Des que es va publicar aquest article fa uns dies, les proves de la vacuna d'Oxford s'han tornat a posar en marxa, tot i que encara no tenim tots els detalls.]

La conseqüència immediata és que el procés es retardarà fins que s’hagi estudiat bé el cas. Encara no sabem si el problema l’ha causat la vacuna i, si fos així, si és excepcional o s’ha d’esperar amb una certa freqüència. No ens podem permetre efectes secundaris importants, ni que siguin raríssims, perquè la vacuna s’hauria de donar a milers de milions de persones. La quantitat final d’afectats podria ser molt elevada.

¿És la fi de l’esperança de tenir una solució en els propers mesos? No necessàriament. Hauria de ser la fi de les presses. La pressió a la qual estan sotmesos els científics és comprensible, però perillosa. Pot fer que es vegin empesos a saltar-se algunes proves clíniques, la qual cosa que podria ser desastrosa. Això és el que ja han anunciat que ha passat a Rússia i la Xina: han aprovat tres vacunes (la Spunitk V els primers i les de CanSino i Sinovac els segons) sense haver superat la fase 3. Els ciutadans podrien estar rebent-les sense les garanties mínimes. Malgrat tot, no ens consta que encara ningú s’hagi vacunat, però coneixent la transparència habitual d’aquests països, no ens hauria d’estranyar res.

L’aturada temporal dels tests de la vacuna d’Oxford té dues coses positives. Primera, ens demostra que la fase 3 és necessària. Normalment, els efectes adversos que només apareixen ocasionalment no es detecten en les primeres dues fases dels estudis, perquè el fàrmac es dona a poca gent. Només quan el nombre de voluntaris s’amplia a milers podrem saber si existeixen aquests símptomes rars. Segona, ens diu que els protocols funcionen: si hi ha un possible problema, es detecta. Una conclusió important a aquests punts és que, quan una vacuna superi aquesta fase final, es podrà administrar amb tranquil·litat.

Continuem, doncs, pendents de les dades dels diversos estudis clínics en marxa, però amb paciència. Les vacunes estaran a punt quan ho hagin d’estar. Pot ser que alguna es quedi pel camí, però hi ha prou alternatives (nou actualment en fase 3, i cinc més en fase 2) com per confiar que almenys una arribarà al final de la carrera amb èxit. Si això passarà al novembre, o al gener, o a l’abril no ho pot predir ningú.

Per això no té sentit anunciar ara quan es podran administrar les primeres dosis. Aquesta informació no la sabem. Posar data d’entrega a la vacuna només confon i fa que et sentis estafat si les coses no funcionen, que és un dels resultat possibles. Hem d’aprendre a conviure amb la incertesa, per incòmode que sigui, exigir que es facin les proves sense presses i no caure en triomfalismes abans d’hora.

[Publicat a El Periódico, 10/09/20. Versión en castellano.]

5 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Le leo con atención, y le releo con avidez.
Creo que en lineas generales nos tomamos la pandemia con "frivolidad"; que aún no nos percatamos de lo que es, y de los réditos que deja. Que prestamos más atención a los abalorios, los bares y las festividades familiares que al grave problema que tenemos encima. Problema social, moral y económico.
Como le comenté, hay siete sanitarios en la familia, y dos de ellos dan clases en la Facultad.
Esto va para largo, se solventará, pero hay que ser prudentes, hacer caso de los que saben, olvidarse de los políticos y aplicarse la "capacidad de sacrificio de nuestros padres".
Nos jugamos el futuro, y aquí no hay pendones que valgan, ni ideas que prevalezcan, sino el trabajo de unos investigadores "trasversales" que hacen lo posible para encontrar el antídoto que salve vidas.
Eso si, no valen las prisas. Nunca han sido buenas consejeras.

Gracias otra vez.
Salut ¡

Salvador Macip ha dit...

Gràcies, Tot Barcelona! Estic d'acord que un dels grans problemes és que molta gent no s'ho pren prou seriosament. Això i que els polítics fan política sempre que poden, enlloc de treballar plegats per preparar-se pels problemes. Veurem com acaba...

XeXu ha dit...

En el moment que això s'ha convertit en una cursa entre països, una competició de seleccions de superpotències, la ciència i els seus paradigmes deixen de tenir sentit. Aquí hi ha més màrqueting que mètode científic, qualsevol precipitació pot ser una desgràcia. Tot i així, esperem que algú faci les coses pensant amb el cap i no amb la butxaca o el prestigi.

.Chiloé ha dit...

Volvemos a estar al borde de un punto grave y a mí me parece que llegado este extremo hay que dejar de apelar a la buena voluntad de la gente y regular las normas de convivencia, mejor dicho, de emergencia, que deben presidir nuestra actuación. An even better idea?

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Molt d'acord amb tu. No sóc cap experta, però em sembla lògic.
Gràcies!