16 anys

Em costa creure que aquest blog acaba de complir 16 anys. Ha passat tota una vida, des que vaig començar a escriure'l. Vivia en un altre continent, no era pare, encara no havia publicat cap llibre, tenia menys arrugues (però no més cabell!)... El bloGuejat ha viscut l'ascens i la decadència dels blogs i aquí continua, aquesta temporada realment en serveis mínims (per primer cop en 16 anys no he pogut mantenir el ritme d'almenys un post per setmana), esperant poder sortir d'aquesta semi-hibernació quan circuli menys virus i el seu autor estigui menys atrafegat. Mil gràcies, com sempre, a tots els qui encara us passeu per aquí a llegir i comentar. Sou els millors!

Contagiat

He agafat la covid. Tot i anar amb molt de compte i estar vacunat, no me n'he pogut escapar. Vaig explicar el cas en un enfilall de tuits, per ajudar a entendre que estar vacunat no vol dir que podem deixar de ser prudents, i aquests dies ha tingut una mica de ressò:

Parlem un moment de tests, vacunes i contagis fent servir l'exemple personal de com hem acabat tots els de casa amb la covid. [FIL] 1/12

— Salvador Macip (@macips01) July 9, 2021

La història va sortir també en un article de l'ARA, una entrevista al web de RAC1 i en vam parlar al Suplement de Catalunya Ràdio:

 

I acabo amb el vídeo de la meva participació al FAQs, on vam parlar de tot això amb el Dr Güerri.

 

Epíleg: el tema a Els matins de TV3.

Un altre estiu pandèmic

Com han canviat les coses. Al maig celebràvem que la covid-19 semblava controlada, almenys a Europa, i ja planificàvem com passaríem les vacances amb una certa normalitat. Només un més després, tornem a estar cavalcant una onada, que vam veure amb estupor com es formava al Regne Unit, un país molt ben vacunat i amb els contagis pràcticament a zero, i que ara està ja trencant amb fúria sobre les nostres costes. Què ha sortit malament?

Res: així és exactament com funciona una pandèmia. Ens hauríem d’haver acostumat a aquests alts i baixos, perquè han sigut la tònica des del principi de la crisi, però ens pensàvem que, amb l’arribada de les vacunes, aquests pics ja no es tornarien a veure. El cert és que, mentre el virus circuli amb llibertat per tot el planeta, la història no s’haurà acabat. Això no vol dir que les vacunes no funcionin, al contrari: la nova onada europea és molt diferent a les anteriors precisament perquè hem aconseguit protegir la població més susceptible. Tot i que els casos estan pujant amb tanta rapidesa com després de Nadal, les hospitalitzacions els segueixen més lentament, i el que pràcticament no augmenten son les defuncions. Si la covid té una mortalitat de 1-3% de mitjana (en alguns moments ha sigut deu vegades superior), ara tot just està al voltant del 0,2%. Això és degut, principalment, al canvi del perfil dels infectats: el virus està afectant sobretot els qui encara no tenen una pauta completa de vacunació, que son els joves, els qui des del principi han tingut menys probabilitat d’acabar a l’hospital.

Però això no vol dir que ens hàgim de prendre aquesta onada a la lleugera. Si segueix el patró britànic, els ingressos pujaran, però proporcionalment poc. Ara, l’atenció primària, que és la primera línia de defensa quan hi ha casos lleus, corre perill de saturar-se en breu, amb el problema que representa això per als altres pacients, que no podran ser atesos correctament. No hem de menysprear tampoc la patacada física que representa la malaltia en algunes circumstancies, i el 10-15% de casos de covid persistent, que també es veu en joves, i pot ser molt incapacitant. A més, també poden aparèixer complicacions a llarg termini, fins i tot si la infecció ha sigut asimptomàtica. Preocupen especialment els problemes cardíacs, que s’han descobert fa poc en alguns atletes americans i podrien haver tingut conseqüències greus. Així doncs, malgrat la bona notícia de la manca d’increment de mortalitat, cal tenir present tots els altres problemes associats que, si bé no son tan greus, tampoc es poden obviar.

Potser el risc més important és donar ales al virus. S’ha dit molts cops que estem immersos en una cursa entre els microbis i les vacunes, i és ben bé així. Mentre no assolim la preuada immunitat de grup a tot el mon, les infeccions continuaran. I cada nou contagi, és com tirar els daus, perquè com més circuli el virus, més possibilitats té de mutar i convertir-se en més perillós. Per sort, el SARS-CoV-2 és molt estable, per això amb un any i mig ha acumulat pocs canvis importants. Però tot i això, han sigut suficients per generar variants cada cop més contagioses, que s’han acabat convertint en dominants a tots els territoris. El mateix que va passar amb la variant alfa (anomenada en el seu moment britànica) es repeteix ara amb la delta.

Aquesta batalla l’està guanyat el virus, que en la seva encarnació actual ha tirat per terra els esforços dels darrers mesos. Però la guerra és llarga. Immunitzem a un ritme cada cop més elevat, i s’espera que aviat arribin al mercat més vacunes que contribuiran a donar-nos un avantatge a la cursa. La clau és fer entendre als països que van al capdavant de la campanya que no poden relaxar-se fins que la resta hagin assolit els mateixos nivells. Aquest excés de confiança és el que ha fet que ens agafés amb la guàrdia baixa un gir que era esperable.

La situació actual a Europa és dolenta, però no tràgica. No cal que ens entri el pànic, però hauríem d’aprofitar per recordar que tenim pandèmia per estona i que, si bé les vacunes seran les que ens trauran d’aquest embolic, cal que les ajudem. Això vol dir, sobre tot, seny. Aquest estiu ens hem de relaxar, ens ho mereixem, però no més del compte. La paraula clau és precaució. Hem millorat molt els darrers mesos però, per seguir aquesta tendència, hem d’evitar córrer riscs innecessaris. No estem anant enrere, però el que caldria és poder continuar millorant al mateix ritme. I això depèn, en gran mesura, del nostre comportament.

[Publicat a El Periódico, 5/7/21. Versió en castellà.]

Les presentacions de Janowitz

La setmana passada vam presentar oficalment Janowitz a la Llibreria Ona, jo virtualment, el meu co-autor i l'editora físicament. Si estu pensant en un llibre per endur-vos a la platja, escolteu el que diem, a veure si us convencem. Aquí en teniu el vídeo:

El podeu complementar amb el vídeo de la presentació de la versió en castellà fa uns mesos a la llibreria Gigamesh, on els dos autors vam ser-hi virtualment: