divendres, 29 d’agost de 2008

Anguiles en un avió.

No sé per què cap dels meus amics amb fills no m'havia advertit abans. És que la cosa té nassos. Aquí va la història d'un lavabo d'avió i de la meva entrada forçosa al mile high club, secció per a tots els públics.

L'hereu encara no té un any i ja ha agafat set avions. Jo amb set anys només n'havia agafat un, els temps canvien. Si es multiplica tant viatge aeri per la quantitat de bolquers per hora que se li ha de canviar a la criatura, un pot treure la conclusió (encertada) que tard o d'hora t'ha de tocar fer-ho en ple vol. La primera vegada, fa uns mesos, hi va anar la meva dona. Després d'una estona llarguíssima va tornar del lavabo tota vermella, despentinada i esbufegant. "A la propera et toca a tu", va ser el seu únic comentari. En aquell moment no hi vaig donar més importància.

La meva hora va arribar fa poc. Carregat amb el nano en un braç i una bossa (que almenys deuria pesar deu quilos) a l'altra, em dirigeixo a l'objectiu ignorant del meu destí. No cal que descrigui un lavabo d'avió: tots els deveu haver patit un cop o un altre. Si hi afegiu un nen i tots els utensilis necessaris per als actes de neteja, us podeu imaginar que un cop tanques la porta al teu darrera allò es converteix en una mena de camarot dels germans Marx unipersonal. Em van veniur ganes de demanar a l'hostessa un parell d'ous durs per acabar de fer ambient. Però el pitjor ve ara. Amb el nen sobre el cambiador i la crema, el bolquer i les tovalloletes al costat de la pica, t'olores que serà bastant més difícil que no havies pensat. El que no t'esperes és que serà talment com intentar posar una faixa a una anguila dins un armari.

El primer que passa és que el pacient es comença a moure a la taula d'operacions. Normal: és un entorn nou i té ganes d'explorar-lo. Despullar-lo en aquestes condicions té mèrit, més si afegim el poc marge per a maniobres que hi ha. Mentre l'aguantes amb una mà, amb l'altra vas a pel bolquer net. El nen llavors rodola cap a tu. No se't cau de miracle (o potser simplement perquè no té prou espai per caure). El que si cau és el pot de crema que, casumtot, desapareix a sota la pica per una escletxa que no sabies que existia. Disseny intel·ligent, se'n diu d'això. T'agenolles, una mà fermament amarrada a la criatura, i busques la crema a cegues. Durant una estona trobes de tot (estalvio detalls) menys el que busques. I l'anguila serpenteja riallera. Et dones un cop al cap amb el sostre quan t'incorpores. Mentrestant algú, que deu portar esperant una bona estona, intenta obrir la porta. Més pressió. El cicle de coses que cauen i les salvades in extremis de nano rodolador es repeteix uns quants cops. La dificultat incrementa quan passes pantalla i et trobes amb un bolquer brut a les mans que has d'evitar que toqui cap superfície. Per uns moments penses en tirar la tovallola, però ja és massa tard per fer marxa enrera. Cal fer el cor fort i continuar amb el suplici.

En resum: va ser el quart d'hora més estressant dels darrers mesos. Una barreja d'exercici aeròbic, sauna, i exibició de destresa, afortunadament amb final feliç i cap ou trencat. Friso emocionat pensant en el moment que em tocarà repetir-ho...

10 comentaris:

defak ha dit...

Hehehe... Molt bo. De moment he rigut molt, algun dia no riuré tant suposo.

Carme Fortià ha dit...

Doncs sí que és bo si... però no serà la gràcia que et devia fer! Algun consell a part de no agafar l'avió o no canviar els nens?

Jaume Puig ha dit...

Ha ha ha , això dona per un relat breu!

Mercè ha dit...

Frisa, frisa...
L'hereu devia riure a cor que vols veient les gotes de suor que queien del cap del papa.
La teva dona, genial... si t'hagués avisat hauria perdut tota la seva gràcia, el tema. Ah! el tema...

miq ha dit...

Uns quants escrits més com aquest i la natalitat a Catalunya començarà a caure en picat.

SM ha dit...

Carme, el millor seria no tenir nens (i quel natalitat baixi el que vulgui)! O en el seu defecte, agafar vols curts per minimitzar les possibilitats...

venturapublicworks ha dit...

Malaguanyada "Contra" de la Vanguardia. Si en comptes de parlar d'antioxidants i xips, haguessis explicat això de l'avió...

SM ha dit...

Ventura, és que un també té el seu costat seriós, home. No tot és canviar bolquers a la vida! I em temo que a la gent li interessa més com allargar-se la vida que les deposicions del meu nen...

venturapublicworks ha dit...

Sí, però hauria estat un bon complement a l'entrevista! Mentre no aconseguim allargar la nostra vida, haurem de resignar-nos en continuar canviant bolquers als qui ens succeeixen!

Metaljack ha dit...

Home, es que els meus encara no han volat, sino de ben segur que t'ho hagués explicat