Encara que el meu blog científic és l'altre, no puc resistir mencionar aquest article, aparegut al The Journal of Sexual Medicine (revista seriosa, pels qui n'esteu dubtant) de setembre, segons el qual un pot deduir la mena d'orgasmes que té una dona per la seva forma de caminar. I després diuen que la ciència no és divertida. Notícies així fan que el Ministeri de Caminars Estúpids dels Monty Python de cop i volta sembli un organisme molt més rellevant i necessari.
6 comentaris:
un dels tants genials esquetxos dels Pyton
Hay que publicar de eso, que si no los igNobel se quedan sin material fresco, amos...
Si, si...
Casumdena els Pyton... Sort que ara els deixen bé, a BCN city els del Tricicle amb la seva versió d'Spamalot, encara que sigui en castellà (que ja tenen nassos, també, tan bé que queden les versions catalanes de qualsevol cosa que tingui olor a humor anglès)...
I això quin index d'impacte té? Potser estem fent el tonto!
Déu n'hi do els resultats i les conclusions.... Dime como andas...
Guillem, m'has picat i ho he hagut de buscar. El JSM té un impact factor de 6.2, que és molt més que decent, el segon d'importància en l'especialitat d'urologia/nefrologia. I amb articles tan brillants com aquest, a part de rebre algun IgNobel segur que els puja l'IF com l'escuma.
Des de meu modest entendre (el d'algú que ha treballat fent gestió de la recerca en ciències, i que s'està mantenint al marge del circuit acadèmic de l'information science), això demostra que el factor d'impacte pot arribar a ser tant escumós com l'Authority de Technorati. Que de fet, m'ha pujat després que m'afegissis al blogroll.
Mondo cane.
En qualsevol cas, discutir la relació estricta entre els orgasmes vaginals i la salut mental és com a mínim més entretingut (tot i que gens nou: què tal la histèria?) que seguir parlant, com en els temps que corren, de la llosa de l'herència genètica, matxaconament.
Publica un comentari a l'entrada