Un bon títol.

Els autors tenim pocs recursos per atreure lectors a les nostres planes. Concretament, només tres: el nom, la portada i el títol. Parlo d'aquell moment màgic en el qual el client potencial passeja feliçment per la seva llibreria preferida, sense cap objectiu especial al cap, tafanejant aquí i allà, a veure si alguna cosa li crida l'atenció. Què farà que agafi el teu llibre, que jeu impacient a la taula, panxa enlaire, i no el del costat?


Si el teu nom li sona, tens molt guanyat. Siguem sincers: com més famós ets, més possibilitats hi ha que et comprin llibres, independentment del que escriguis. Un bon departament de promoció ajuda molt en aquest camp, i això depèn que els editors el tinguin disponible i vulguin fer-lo servir. Però tu també pots col·laborar. Hi ha moltes maneres de fer-se popular (i ric de rebot), i moltes d'elles tenen poc a veure amb la literatura, ja ho sabem. La recepta no és gens clara i pot implicar haver de vendre l'ànima al diable, cal saber quin risc es corre. Millor ho deixem per un altre dia.

Què ens queda? Portada i títol. Sobre la primera, tenim poquíssim a dir. Veu sense dret a vot, amb sort. Com es tria una portada és un procés tan obscur i misteriós com els que practicaven els alquimistes a l'edat mitjana amb les seves olles bullents. Una conxorxa d'editors, fotògrafs i mans invisibles fora del teu abast. En alguns casos, per pura xamba, surt bé i tothom queda content. Altres vegades el resultat et fa posar els pèls de punta. I t'has d'aguantar, sabedor que hi ha molta gent tindrà la mateixa reacció que tu i fugirà en direcció contrària quan vegi el llibre.

Per contrarestar el relatiu anonimat i el possible mal karma de la portada, l'única arma a la nostra disposició és un bon títol. Dels que fan girar caps. Ah, si sabéssim com trobar-ne sempre un d'efectiu! Als anys vuitanta va haver-hi un corrent de títols llargs i cridaners que avui en dia s'ha perdut del tot. "Papers robats que cremen": no em direu que no et venen ganes d'agafar un llibre tan calent. "Te deix, amor, la mar com a penyora": d'un poètic fantàstic. "Pols nova de runes velles": misteriós i revelador (el mateix Pedrolo té el récord de llargada amb "No hi fa res si el Comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega", títol millor que la novel·la que el seguia, s'ha de dir). I els meus favorits, tots de la ploma de Raimón Esplugafreda (de qui algun dia haurem de parlar amb calma): "Hem nedat a l'estany amb lluna plena" i "Potser aquesta nit a Cala Roja". Com s'ho feien aquesta gent per estar tan inspirats?

Per desgràcia, també en la qüestió del títol la darrera paraula la té el teu editor, que a aquestes alçades ja us haureu adonat que és qui remena les cireres de veritat. Per exemple, jo em pensava que tenia el títol perfecte per una de les meves novel·les, provocador i vistós, però al final vaig cedir a les suggerències de les altes esferes. Quina conclusió podem treure de la digressió d'avui? Escriptor, dedica't al que saps fer, que és escriure, i deixa que algú altre es preoucpi de com vendre els teus llibres. No tens cap altra opció.