dissabte, 29 de novembre del 2008

Ejaculació precoç.

A ningú se li escapa que la Natura no es va inventar això del sexe per a què ens ho passéssim bé: la idea era incentivar les ganes de reproduir-nos. Dintre d'aquest context funcional, l'orgasme femení és anecdòtic perquè no és imprescindible per a la fecundació. És com un efecte secundari. El masculí sí que és un requisit, en canvi. Per estalviar-nos temps de copulació innecessari, que pot ser més ben invertit en altres menesters, està dissenyat per aparèixer quan més aviat millor. És per això que el concepte d'ejaculació precoç és un terme inventat per la societat moderna: totes les ejaculacions, per disseny, haurien de ser precoces. Un clau de deu minuts no té cap interés biològic i és una despesa inútil d'energia, per no dir que et deixa vulnerable a tota mena de depredadors durant més estona de la que cal.

Fast forward uns milers d'anys i ens trobem que ens hem civilitzat. Ara que hem sortit de les cavernes i portem pantalons, tots tenim els mateixos drets. Les dones reclamen una mica d'atenció i un repartiment equitatiu. Però no és tan fàcil. Com que el mecanisme de l'orgasme femení ha estat deixat una mica de la mà de déu al llarg de l'evolució, ens trobem que cal fer certs ajustaments. Els ritmes dels dos sexes van notòriament desacompassats. Els homes ens convertim en malabaristes lluitant contra el temporitzador que la biologia ens ha implantat. Si fos per nosaltres, amb dos minuts la feina estava enllestida i apa, a sortir a caçar el mamut després d'una migdiada reparadora. En canvi, ens trobem fent esforços mentals per estar a l'alçada del que s'espera de nosaltres en aquests nous temps. Qualsevol cosa va bé per desconcentrar-se. Resoldre equacions de segon grau, repassar la taula de multiplicar del nou al revés, intentar recordar el poema que et van fer aprendre a tercer de bàsica. Tot segon que puguis esgarrapar et serà agraït. Però a vegades la fisiologia et guanya la partida. Quan tens parella fixe et pots permetre alguna relliscada de tant en tant perquè sempre hi haurà una altra ocasió per compensar-la. És clar que si rellisques massa sovint corres el risc de trobar-te els papers del divorci sobre la taula. Els qui van per lliure s'han d'esforçar encara més. Si no convencen a la primera la dona que es lliguen que això del càlcul mental se'ls dóna bé, probablement no tindran una segona oportunitat. I no és qüestió d'anar-se tancant portes, que tampoc hi ha tants peixos al mar i els rumors d'ineficiència poden propagar-se ràpidament. La pressió és alta.

Parlo l'altre dia amb un amic feliçment solter que m'explica que ha trobat una solució a aquest problema ancestral. Els de la Durex fa uns condons que porten una mena d'anestèsic untat a la part de dins. "És com quan vas al dentista i et deixen la boca mig adormida", m'explica emocionat. Perdona si no em moro de ganes de provar-ho, penso en silenci. Però es veu que té la seva utilitat. L'amic ha fet sessions maratonianes sense defallir abans d'hora i ha quedat com un senyor. Algunes li pregunten si es dedica al negoci de l'odontologia, perquè senten una olor familiar al dormitori que no acaben d'identificar, però a part d'això, tot va com una seda. Menys l'altre dia, que es veu que la potinga va fer el seu efecte massa eficaçment i allò no hi havia qui ho acabés. La noia ja feia estona que havia guanyat la cursa i ell que no notava si estava en ple fornici o li estaven traient un queixal. Quan la pobra començava a mirar el rellotge, esgotada, ell va haver de fingir l'orgasme per no quedar malament. No s'hi pot fer res, són els perills del dòping. Només espero que les nostres dones apreciïn tot els sacrificis que hem de fer per elles.

10 comentaris:

Борис Савинков ha dit...

És molt bó, quin fart de riure que m'he fet!

Anònim ha dit...

Més sobre sexes, i notícia del teu poble: ahir a la nit es va representar "El llibertí" al Teatre de Blanes. Estava ple com un ou. Algú te'n farà cinc cèntims, però jo m'he avançat. T'hi hauries trobat... com a casa.
Els diàlegs em van agradar molt, els actors tenien una memòria prodigiosa. El públic, una mica fred (serà cosa de les temperatures d'aquests dies?)

Toni Ros ha dit...

Molt bo. Més que bo. Encara que jo afegeria certs matisos importants.

La precocitat ejaculatòria és típica d'adolescents... que diuen "jo controlo, jo controlo" i no controlen una merda. Amb l'edat tot es refrena i podem passar (sense durex anestèsic) ben bé a l'altre extrem, anomenat anejaculació o ejaculació retardada. Després hi ha l'antiga i eficaç tècnica tàntrica-taoista... però això ens portaria massa lluny.

La clau de tots els claus rau en el següent: ¿és millor la quantitat o la qualitat?

Les dones no són ruques. Un bon amant no és el que ejacula 7 vegades en una nit, sinó el que les fa ejacular a elles... perquè suposo que ho saps, no, les dones també ejaculen... no totes... com tampoc totes tenen orgasmes...

Tot és massa complicat. Cada dona és un univers desconegut. La simplicitat del mecanisme sexual masculí versus la insondable pregonesa hermètica del plaer femení...

A més, això de perdre Yang alegrement no és gaire recomanable... El que jo recomano és absorbit tot el Yin possible sense perdre Yang, o perdent-ne el mínim...

That's enough.

miq ha dit...

Aquest post és d'aquells que aixecaran polseguera en forma de comentaris. Em sorprèn ser dels primers. Només diré que està escrit amb molt bon ritme i gens de precocitat.

Salvador Macip ha dit...

En el paràgraf sobre els mètodes d'autocontrol no he tingut espai per posar les tècniques tàntriques i l'experiència que dóna l'edat, cert. En deixo constància aquí.

Anònim ha dit...

No només hi ha la qüestió de l'ejaculació femenina, sinó la de l'aigua, Toni. Aquelles escenes de la pel·lícula Aigua tèbia sota un pont vermell són una mica exagerades, però no cap broma.

Com has dit molt bé, Macip, l'orgasme femení no és imprescindible per a la fecundació. Quan la fecundació no es desitja, l'orgasme masculí tampoc ho és, i el teu amic no tenia per què fingir-lo :-D Amb un "m'ho he passat bomba" o assimilat no li hauria calgut fer el paripé.

Mr Towers ha dit...

Jua jua, ME-MO-RA-BLE! molt bo! Antropologia meets Matrimoniadas meets Nipantac.

Com a experiència personal només aportar que no se on vaig llegir un tio que en metiendo y sacando s'imaginava que estava amb la Margaret Thacher (¿Wilt quisas?). En el seu dia ho vaig provar i puc donar fe de les bondats de l'ex-premier conservadora al llit. Com a retardant, és obvi.

Lo del dentista, acollonant també.

pd: paraula de verificació "submessi". Falacia evident obra sin duda d'algun madridista ressentit.

Salvador Macip ha dit...

Morenita, sense ànims de voler iniciar un debat sobre el tema, els homes i (sobretot) les dones porten segles fingint orgasmes pel mateix motiu: per no frustrar les seves parelles. Si tu li dius al teu company/a sexual "m'ho he passat molt bé" però no aportes proves per demostrar-ho, l'altre normalment no pot evitar quedar-se amb la sensació d'haver fet alguna cosa malament. És part de la naturalesa humana.

Mr Towers, gran imatge la de la Thatcher. Més útil que allò de totes les ensenyances tàntriques. I que consti que jo no tinc mà en l'elecció de les contrasenyes...

Ferran Teixes i Argilés ha dit...

... SM un amic comú nostre, està platònicament enamorat de la seva dentista. Jo no sé si el Durex aquest li aniria massa bé... Potser no podria acabar ni de posar-se'l!

Anònim ha dit...

Ets un crack Macip!