dissabte, 27 de desembre del 2008

Un Nadal de primera.

El meu primer Nadal català en una dècada i què em trobo?

- 1 plana sencera a l'Avui el dia que aterro.

- 1 Obama caganer a la fira de Santa Llúcia. A veure com expliques a la resta del món que no és un insult, que en aquest país si no tens un caganer amb la teva imatge o surts al Polònia no ets ningú.

- 1 temporal de neu que gairebé ens deixa bloquejats a la Cerdanya.

- 1 temporal de Llevant que s'ha endut la platja del meu poble i a canvi hi ha deixat un vaixell embarrancat i dos fet mil bocins. [Fotos i més detalls al aquí, amb uns vídeos esfereïdors].

- 1 milió de calories innecessàries gustosament emmagatzemades al meu cos.

- i 1 munt d'amor repartit per familiars i amics.

No es pot demanar més.

3 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Ineressantíssim el que expliques a l'entrevista, Salvador. Voldria dir al respecte que potser fora millor no descobrir com aturar el procés d'envelliment de les cèl·lules; si sent els que som ja tenim els problemes que tenim, ni te cuen si, a sobre, no ens morim ni a la de tres (*). Jur!

(*) Ho sé, ho sé, aquest no és el teu problema. A tu "només" et correspon investigar :-)

PS: Ara seriosament, molt interessant el que expliques.

Montse ha dit...

has viiiiiiiist, com ens ha quedat el pobre passeig i què ha passat amb els vaixells? buf,buf,buf... benvingut!

Salvador Macip ha dit...

Quin desastre, Montse! He afegit un link al teu blog (gràcies pel reportatge gràfic del desastre). Arribes tard pel benvingut: torno a ser a l'altra banda del canal.