dissabte, 10 de gener de 2009

Nadal anglès.

Aquesta ha estat la primera temporada de Nadal que passo a les illes britàniques i he de dir que s'assembla poc a les festes americanes a les que estava acostumat. Per començar, aquí no hi ha un Thanksgiving matiner que rivalitzi amb el dia de Nadal pel títol de Festa més entranyable de l'any. La llagrimeta, les bones intencions i les reunions familiars es fan el 25 i prou. Després, al Regne Unit se celebra el Nadal i a qui no li agradi que s'hi posi fulles. Quan estava a Nova York, havies d'anar amb peus de plom per no ferir sensibilitats religioses. Desitjaves "bones festes", mai "bon Nadal", perquè assumir que el teu interlocutor ha estat criat en la tradició cristiana és lleig, malgrat sigui la religió històrica del país. Si tenies la mala sort de saber quines preferències tradicionals processava la persona amb qui parlaves havies de saber-te la llista d'alternatives per triar-ne la més adient i desitjar-li feliç Hannukah, feliç Kwanza o el que fos. Els anglesos no s'estan per orgues. Visc en un barri eminentment indi, on musulmans i hindús fan molt més embalum que els blancs, i aquí tothom tenia el bon Nadal a la boca. Veies Pares Noel a les mateixes finestres que s'engalanaven pel Diwali. I ningú no posava el crit al cel. La correcció política la deixen pels ianquis de pell fina, aquí sembla que s'accepta amb més bona fe el costumari ancestral del fus horari on estàs vivint.


Un costum nou per a mi ha estat això de les targetetes. Vaig rebre la primera a principis de desembre i no van parar fins que pel dia assenyalat en tenia tota la taula plena. Nosaltres no som d'enviar nadales. Un email amb una foto als amics i apa, fins l'any que ve. Aquí en canvi això de les felicitacions és tot un art. Després de les primeres, li vaig preguntar a un amic si és que era molt habitual repartir targetes i em va respondre que era més aviat cosa de dones, però que calia ser educat i si en rebies una havies de fer el gest tu també. Tan bon punt en vaig haver acumulat unes quantes em vaig adonar que per no quedar malament em tocava correspondre, així que vaig comprar una caixa al supermercat i vaig posar-me a escriure els tòpics de rigor. Aviat no donava a l'abast, cosa que no deixa de ser curiosa si considerem que tot just fa un any que he aterrat i que tampoc no he fet tantes amistats. Fins i tot vaig enganxar el meu amic, el qui trobava aquests menesters massa femenins, escrivint-ne unes quantes a corre-cuita quan es creia que no el veien. A la meva col·lecció de nadales del 2008 en tinc de tota la gent que conec, d'alguns amb els quals només he creuat un parell de paraules, d'altres que com a molt em veuen passar, de dones, de nens (tots els de la guarderia del meu fill), i d'homes fornits amb els qui faig activitats tan testosteròniques com beure cervesa i jugar a futbol. Per a què després diguin que en aquests temps que corren s'ha perdut l'esperit nadalenc.

4 comentaris:

Carme Fortià ha dit...

Diferents maneres de viure aquestes dates, no? És curiós! Ara, això d'escriure tantes postals, ja t'ho regalo, amb lo desastre que sóc!

Fina ha dit...

Apa, apa, digues la veritat, t'ho vas passar bomba escrivint targes nadalenques. :-)

Bon any anglès!

Mercè ha dit...

Però no és pas exclusiu del Nadal això de les targetes... les fan anar per tot i sempre. Una de les coses més flipants d'una llibreria papereria anglesa és l'apartat de targetes de felicitació!!!

Tota una indústria de gent que ha de ser, sempre i a tothora, polite al cent per cent
:)

Ferran ha dit...

Buf, la part aquesta de les targetes sona a cosa forçada que s'ha de fer perquè... toca. Quin rollo, no?? Menys mal que només és Nadal un cop l'any!