Edi.cat, l’aliança de tres editorials independents en llengüa [sic] catalana (Angle, Bromera i Cossetània) activarem aquest mes de febrer el portal digital per a la venda d’ebooks (llibres digitals) en català. Per aquest motiu ens complau informar-vos que el llibre del qual en sou autors La catosfera literària serà un dels primers a ser penjat en aquest format al portal digital i que de les vendes que es puguin generar reservarem un 16% de drets d'autor que es destinaran a una entitat benèfica.
El cercle es tanca d'una forma estranya. Vaig participar al recull La catosfera literària content de contribuir a "legitimitzar" en paper aquesta entitat abstracta de la qual formo part. Em va semblar una bona 
manera de trencar les fronteres digitals per anunciar als despistats que existíem. Més enllà de ser una eina de propaganda, el llibre per mi no tenia massa sentit. Ni tan sols no l'he llegit. Els blogs tenen unes característiques que els fan ideals per a ser consumits a la pantalla. No em funcionen sobre el paper. Perden la immediatesa que els fa interessants. Però no tothom ha de pensar com jo, és clar, per això se segueixen fent i venent reculls de blogs. Que ara aquests blogs nostres tornin al reialme digital d'una forma tan encorsetada com és un e-book em sembla absurd. És com traduir una novel·la per després tornar-la a traduir a l'idioma en el que va ser escrita, enlloc de recórrer directament al text original. A cada volta del cargol es perd una altra capa de subtext. Crec que hi ha candidats millors per aquesta primera fornada, obres purament "analògiques" que serien millors embaixadores de la literatura "clàssica" si es digitalitzessin.
5 comentaris:
El format llibre tradicional el tenim internalitzat en la nostra cultura i la nostra herència que, si més no personalment, em resulta molt difícil adaptar-me i "acceptar" un altre format... i no sóc massa conservador quant a les noves tendències.
M'agradarà veure, però, com es plantejarà aquest debat en 30 anys...
Suposo que toca fer provatures. Fins ara, el paper ha estat el rei; de sobte apareix un nou medi i s'enceta el debat: paper? virtualitat? només l'un o l'altre, o tots dos? - Serà interessant comprovar cap on acaba evolucionant la cosa. Profetitzo més virtualitat i menys paper; ja veurem...
Si per independent vols dir = "privat", et done la raó. Fer -ne un altre ús m'ultrapassa en la comprensió i utilització de l'adjectiu.
A banda d'açò, ja m'agradaria veure -si la intenció és democratitzar "LA CULTURA"- qui pot publicar en elles. Aleshores podrem veure l'amor que tenen per aqueixa cultura catalana. Si tot resta en una jugada de Margaret Astor però, al capdavall, qüestió crematística. Ai com de pobra és la nostra cultura!
Els francesos diuen Chien qui aboie, ne mord pas...
Salvador, el mail que has rebut és fruit d'una "tangana" dialèctica que vaig tenir personalment amb l'editor de Cossetània. Prèviament al correu ell ja havia decidit transvasar l'edició a zeros i uns i "donar" els nostres drets a una "entitat benèfica" no especificada. Jo li vaig demanar que ens comunicqués oficialment l'edició i les condicions "obligatòries" que la regiran (això si ningú no té algun amic advocat). En fi. Un procés una mica estrany, certament.
cal apostar per qualsevol mitjà de fer arribar els llibres als lectors
Publica un comentari a l'entrada