dissabte, 21 de març de 2009

Els costums reproductius de l'espècie humana.

El post d'ahir m'ha fet pensar que els homes sempre hem trobat la manera d'entabanar les dones per emportar-no-les al llit. Al principi, quan érem troglodites, no calia molta entabanamenta, només un bon cop al cap. Després va venir allò de la civilització i van començar les negociacions. Però si no anaven bé, el cop al cap sempre acabava funcionant.

Per desgràcia la voluntat masculina en qüestions sexuals s'ha imposat pels segles dels segles. Suposo que no podem considerar que les dones han tingut alguna cosa a dir amb el quan i com del sexe fins ben entrats en el segle XX (i en algunes cultures que corren pel globus encara segueixen ancorats en la prehistòria de les decisions unilaterals). Als 60, la dona es llibera i ens diu que o ens ho passem tots bé o aquí no juga ningú. Els homes, eixerits, veient que es poden quedar sense el xollo, es treuen de la màniga allò de l'amor lliure, les comunes, les orgies i la idea que el concepte de propietat és retrògrad i antiquat. Elles piquen i durant un parell de dècades seguim podent fer tot el que volem sense necessitat d'haver recórrer a la violència.

Això no podia durar sempre. No passa res. Als 90 ens traiem de la màniga el concepte Sex and the city, segons el qual, per a ser femella i reafirmada, una ha d'anar usant els homes com si fossin mocadors. Un altre gran engany: fer creure les dones que la igualtat consisteix en que ens copiïn les nostres necessitats sexuals enlloc d'escoltar les seves. I els que en sortim guanyant som altre cop nosaltres, els mocadors. Com que no són burres, acaben adonant-se del truc. Res, ens n'inventem un de nou. Amb l'ajuda de l'internet, al segle XXI les hem convençudes que el que un home vol d'una dona és que es comporti com una porn star. Si llegiu alguns reportatges que es fan darrerament (per exemple aquest del Sunday Times, excel·lent), sembla que reivindicar la sexualitat femenina vol dir trobar més maneres de complaure l'home, o que les adolescents han assumit que el sexe oral no compta com a sexe i que ser més de dos en un dormitori no és res de l'altre món. Genial. Una altra dècada més d'alegria pels homes

Això és un testimoni de l'enginy masculí. Si compteu, sempre hem trobat la manera d'imposar el nostre ritme, des dels principis dels temps fins a l'era de la globalització. Sempre menys durant una dècada llàrga al voltant dels 80, entre les hippies i les yuppies, quan ens van tancar l'aixeta. Casualment, l'època de la meva adolescència. També és mala sort...

13 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Molt bona!
Que el sexe oral no es comptabilitzava com a sexe també fou la tesi Clinton (Bob).
Com que treballo de mestre amb canala petita, sempre m'ha sorprès que l'evident superioritat de les nenes no es tradueixi en la superioritat natural de les dones. Tampoc no crec que faltin massa anys per a què els mascles ens haguem de sotmetre a un canvi profund que faci passar les nostres necessitats a un segon pla. Jo crec que ja tocaria, no em faria res. Potser perquè després dels 40 es veu diferent, i hom està més ben predisposat a la comprensió i la negociació. Tens raó, però, en què és ben curiosa aquesta paradoxa...

zel ha dit...

Ja, jaja, però, vols dir que ara les dones us ho posem tan fàcil? mmmmhhh, és que em sembla que hem après a triar, a dir que no o a prendre la iniciativa... jejejeje i que duri!

ddriver ha dit...

jaja una manera diferent de veure com elles tenen el maneg per la ma(o per la boca)

JRoca ha dit...

La claves, una vegada més.
Salut

Eulàlia Mesalles ha dit...

M'has fet riure de valent... però.. estàs segur que sou vosaltres qui manipulen les dones? Ai! Potser som les dones aquelles que, les molt barjaules, us fem anar per on volem. I vosaltres, contents i enganyats.
De debò creus que les orgies, el sexe oral, i d'altres pràctiques seinsitives i epitelials són tan sols exclusives del món masculí?
Hauries d'estar present en alguna conversa de dones...

(Anotació al marge: Lluís, estàs segur que era en Bob? Jo em pensava que era en Bill. O estem parlant d'algun altre Clinton que desconec?)

Júlia ha dit...

Com que un dels interessos de la femella humana ha estat criar la descendència i per optimitzar recursos, l'estratègia de la pregadéu que crec, si no vaig errada, que un cop feta la feina es menja el mascle, em sembla molt interessant i a reconsiderar des d'un punt de vista feminista-ecològic. De fet, amb uns pocs mascles fecundadors que es conservessin ja n'hi hauria prou per a la causa i la resta es podrien dedicar a fer xixina a Guisona. Uf, potser m'he passat.

Jaume Puig ha dit...

Aquest apunt i els comnetaris que llegeixo donen per a molt! Jo crec que tot plegat és perquè un etòleg ens ho miri ben mirat. Crec que tens raó: la dominancia masculina segueix essent evident. I el que diu l'Eulàlia sobre la conspiració femenina silenciosa, no és res més que una nova estrategia masculina. I si no: fixeu-vos amb quina alegria diem el homes que a casa mana la dona. Sempre amb un somriure clavat a la cara!
Si que és veritat que les dones parlen d'homes i potser amb actituds més depredadores i tot. Però això confirma el que dius tu en el teu apunt. Ho han fet seu, ergo un punt més per nosaltres!
En Lluís Bosch diu una cosa que a mi també m'ha fet pensar moltes vegades ( sóc pare d'una nena al cap i la fi): per què la claríssima superioritat de les nenes a l'infancia no es tradueix en una dominancia natural de les dones?? M'agrada molt la pregunta i crec que la resposta no és senzilla...

Eulàlia Mesalles ha dit...

Jaume:
Potser sí que és una estragtegia masculina. No ho sé. Jo penso que sovint la sexualitat femenina es menystè i sembla que és tan sols la forma de viure la sexualitat masculina la rellelvant, la que de debò compta. La cosa segurament és més complexa, si parlem seriosament i no ens agafem als estereotips. I en SM s'ha agafat a l'estereotip on es diu que és l'home qui domina la sexualitat i porta les dones per on vol. I jo m'he agafat al contrari.

La cosa evidentent és més complexa i ve de lluny. probablement d'ençà d'uns 10.000 anys cap aquí, de quan vam deixar de ser caçadors recolectors i vam passar a ser agricultors. De quan l'home va secobrir el seu paper en la funció reproductiva.

SM ha dit...

Gràcies a tots per participar al debat! Va especialment bé tenir punts de vista masculins i femenins. D'acord amb en Lluís i el Jaume: les nenes tenen més potencial, però en algún moment deuen despistar-se. És, sens dubte, un tema més complex del que sembla.

Eulàlia, pren notes d'aquestes converses de dones que dius i penja-les al blog, que la cosa promet! ;-)

També crec, com el Jaume, i en contra de la visió de la zel i l'Eulàlia, que el millor truc del dimoni és fer creure que no existeix.

Julia, gràcies per compartir la teva visió d'un futur apocalíptic amb nosaltres. Però al cap i a la fi, això seria el somni masclista definitiu. Pels quatre fecundadors que sobrevisquessin, és clar. La famosa competència masculina els impediria fins i tot plorar pels xixinats a Guisona.

Ddriver, benvingut al bloGuejat! Em ric molt amb el teu blog.

Clidice ha dit...

No veig perquè homes i dones hem d'anar desaparellats en aquest assumpte. Bé, potser sí que les nenes maduren abans, al cap i a la fi la biologia mana. Però, ja em perdonareu, potser sóc una dona atípica, però el sexe sí que és important i molt! i sovint! i si pot ser variat millor ;)

Amb franquesa, crec que això de què sigui cosa d'homes més aviat és el contrari, als homes ja els estava bé que la doneta es cregués que el sexe no anava amb ella i que s'havia de quedar a caseta, ben quietona, mentre ell se n'anava de "senyores que fumen i diuen als homes de tu".

Ara, això no vol pas dir que cal ser molt promíscua, del que es tracta és de saber el que una vol i no acceptar "pulpo como animal de compañía" (i mai més ben dit hihihi), que el fet que ens agradi el sexe tan o més que als homes, no vol dir que ens agradi de la mateixa manera que a ells, encara que algunes mosses vagin confoses i "aprenguin" a fer sexe a les pel·lis porno :(

SM ha dit...

La Clidice l'ha clavat dient "el fet que ens agradi el sexe tan o més que als homes, no vol dir que ens agradi de la mateixa manera que a ells". Em sembla que això resumeix el que volia dir al blog.

morenita ha dit...

He conegut de tot i puc dir que amb ambdós sexes (i sense entrar a parlar de mimetismes). Però em sembla que som més adaptables els uns als altres del que ens pensem.
La qüestió sempre acaba sent si t'interessa estar amb qui estàs i, per tant, fins a quin punt acceptaràs la negociació i la duràs a terme fins al final, sense sobreentesos que acaben sent malentesos.

Fina ha dit...

Jaume,a la teva pregunta:

Primer: per la major massa muscular motora masculina,que no cerebral.
Aquí guanyeu els homes( en la motora ,clar), i si utilitzeu la força bruta sempre ens guanyareu. És una qüestió anatòmica.A no ser que les dones ens posem a fer culturisme i vosaltres no, llavors ja en parlariem.:-)

Segon: per l'agressivitat masculina, necessària per sobreviure quan l'home era caçador-recolector.La dona no caçava, tenia cura de les cries i altres feines que no requerien de l'agressivitat.

I d'altres que encara s'arrosseguen des que l'home deia: unga-unga.:-)

Tot plegat fa que les nenes,no arribin a assolir els mateixos llocs que assoleixen els homes, quan són dones.No perquè es despistin , com diu en SM, sinó perquè els homes no volen cedir ni un mil.límetre de poder i utilitzen les armes heretades dels seus ancestres per aconseguir-ho.

I referent a la sexualitat femenina...el que diu la Clidice.
Era el perill a l'embaràs el que privava a moltes dones manifestar la seva sexualitat de la mateixa manera que un home.
Però actualment,sense aquest perill,(existència de mètodes anticonceptius), ni el de la religió...,a viure que són dos dies.

Jo crec que quan l'home arribi al mateix estadi evolutiu que té la dona actualment, la partida la tindreu perduda.:-)

Llavors l'home i la dona es podran donar la mà.Dins de casa i fora d'ella.

I veurem a les nenes,futures dones, on han d'estar.

Salut!