Aquest és un grup que només surt al radar de frikis com jo. I és una pena. Quan dius que t'agrada la banda d'un guitarrista mític de rock dur (el paio del barret ridícul) que ara es dedica a fer música medieval amb la seva xicota vint anys més jove que ell (la rossa) no és estrany que et mirin malament. Ells s'ho perden, perquè tenen melodies maquíssimes i ara que cada cop sonen més rockers i menys medievals es mereixerien aparèixer a totes les ràdios.
El tema d'avui està curiosament basat en Stella splendens, de El llibre vermell de Montserrat, cançoner català també versionat per la Dharma fa no molt. Tot un detall que algú de fora s'interessi per la nosta cultura. Aquesta versió té més canya, això sí. Blackmore's Night, Locked within a crystal ball (Secret voyage).
10 comentaris:
... os3, com m'ha agradat això!!!
El payo de la guitarra sembla que s'aborreixi una mica tocant.
Té ganes d'anar a casa a fer coses amb la rossa que no requereixin instruments ni disfresses medievals. ;-)
Ep que aquest és dels meus !
Era, Metal, fins que li va agafar l'ona medieval.
Eh !Que el primer dels Night's me'l vaig comprar i m'agrada força
La veritat és que el Richie fa una cara de fàstic quan en una mena de llaüt li arrenca uns acords típics d'una Gibson amb un fotimer d'efectes. Crec que hi ha altres maneres d'acostar-se als ambients medievals i que no són de fira medieval de cap de setmana. Si pots escolta el "Aion" dels australians Dead can Dance, on hi dediquen tot l'àlbum en revisitar tot el que es feia a l'edat mitjana i voltants. Allà hi trobaràs respecte i no un material que haguí de ser grapejat i manufacturat, perquè sigui comercial. Per cert, també fan una versió catalana: "El cant de la sibil·la", crec sincerament, una de les millors versions que ha fet un grup de fora dels Països Catalans.
Robur, ets un pou de saviesa. No sabia que els DCD tocaven el cant de la sibil·la, m-ho mirar'e.
Els Blackmore´s Night van començar molt puristes, només amb instruments medievals, a part de les disfresses de fireta, però ara el Ritchie els està tornant a fer sonar com els Rainbow comercials de l'era Turner (fins i tot han reversionat Street of dreams). Al video fan servir llaüts per despistar, perquè el que sona és la Fender de tota la vida del Ritchie. A mi ja m'està bé: la música medieval em sembla més antiquada que el pop-rock dels 80 ;-)
Salvador, ara mateix estic escoltant el primer dels Blackmore nigt's i no està gens malament. Encara que hi ha algun detall que grinyola una mica (alguna melodia que reconeixes, utilització d'un coixí de teclats). Va, avui em faré el pesat i et passo dues recomanacions més. Mira si pots trobar els dos primers àlbums dels valencians L'Ham de Foc, senzillament brutals. I Els Trobadors amb Mª Dolors Laffitte (que la vaig poguer escoltar un cop, malauradament va morir el febrer de l'any passat), aquí no trobaràs bajanades o llicencies, sinó la veu immortal de la Maria, que a "Can vei la lauzeta mover" et fa estremir, et fa visionar el vertigen del temps.
Robur, els Blackmore's Night són molt tramposos: molts dels instruments "medievals" estan fets amb teclats. `Però sonen bé.
Gràcies per les recomanacions, no et fas gens pesat, al contrari. Me les apunto i les buscaré.
Publica un comentari a l'entrada