Gustos clars.

El meu fill, any i mig acabat de fer, té els gustos molt clars. Quan el deixo anar a l'habitació que ens fa de biblioteca (com aquell qui deixa anar una plaga de llagostes) se'n va corrent directe cap als llibres. Li agraden molt, i no només els de dibuixos, no sé si serà una herència que li hem passat. El cas és que, com que no els pot llegir encara, de moment es distreu traient-los dels prestatges. El rebombori que munta cada vegada és fenomenal, però jo penso que si això li fa relacionar la literatura amb passar-s'ho bé ja des de petit, val la pena el sacrifici d'haver de tornar a posar després tots els llibres al seu lloc.

N'hi ha un d'entre tots que és el seu preferit. Indefectiblement, es dirigeix cada vegada cap a ell, encara que el canviï de prestatge. L'agafa amb les dues mans, i intenta emportar-se'l, però no pot perquè pesa un munt. Sé de què parlo: l'altre dia el va deixar caure sobre el meu peu. No sé si actua mogut per l'instint de lector futur o només perquè el llom és gruixut i d'un vermell molt vistós. Qui sap. Sigui com sigui, puc dir que el meu fill ja és un fan de Roberto Bolaño.