dilluns, 13 d’abril de 2009

Zero.

Vaig descobrir els Yeah yeah yeahs a Nova York, on eren tota una institució underground abans que Maps els poses al mapa internacional. Tot i que estic en contra per principi dels grups amb només guitarra i bateria (i amb una cantant que sembla la germana lletja del Marylin Manson), els YYY sho munten prou bé. Ara han afegit teclats a la formula i el primer single del nou disc els ha quedat prou interessant. Yeah yeah yeahs, Zero (It s blitz!).

9 comentaris:

Clidice ha dit...

Ta bé :) per a escoltar però. Si veus l'actuació ... pfffff ... conec amebes que transmeten més sentiment i emocions que aquesta mossa i esponges amb més personalitat a l'escenari :S tu que hi entens d'això, no serà que tindrà algun tipus d'anèmia? ara m'he preocupat tu ;P

Doc Moriarty ha dit...

Comparteixo l'opinió de Clidice. Escolto els YYY i m'agraden força, però avui és el primer cop que els veig en directe i... millor penso que és un mal playback de tienes talento i me n'oblido!

SM ha dit...

És que no enteneu el rotllo friki de la Karen O... Agafeu el DVD en directe Tell me what rockers to swallow i veureu que en plena acció té molt carisma. Peculiar, però carisma al capdevall.

Clidice ha dit...

Bé, jo el rotllo friki de la Karen el puc entendre sempre i quan em procuri els estupefaents adequats, que sé jo? després d'una cargolada especialment abundosa regada amb vinatxo i molt d'all-i-oli? Saps allò que t'agafa una mandraaaaaaaa quepaqué? i mira, la sents miolar i ... guai. Però així, a lu tont, que vols que et digui :P
(posats a ser frikis)

garbi24 ha dit...

Tinc que reconeixer que no es el meu fort , tot i que sona prou bé , no m'acaba d'agradar

Lluís Bosch ha dit...

reconec que compartim alguns gustos musicals, però en aquest cas no sé massa què dir... Què hi farem!

SM ha dit...

Clidice, que dolentota que ets... Deixa qeu cadascú es drogui amb el que més li agradi!

A la resta de rondinaires: la gràcia està en posar coses diferents a les de sempre! No us queixeu tant, que potser algun dia us descobreixo algun grup que us agradi...

Friks Vaporup ha dit...

Doncs a mi m'agraden els YYY. De fet el Turn into a casa és una mena d'himne familiar, una d'aquelles cançons que cantem tots junts -com podem- al cotxe.

La Karen O prefereixo comparar-la amb la Patty Smith més que no pas amb la germana lletja del Marylyn Manson :-))

SM ha dit...

Home, Friks, algú que em dóna suport, per fi! La Patty Smith també sembla de la família Manson (la tieta gastada?).