- Descobrir graffittis amb lemes com "Puta Castella", "Lleó no és castella" o "País Lleonès lliure"
. En bable.
- Trobar "Pan Tomaca (tomato bread)" al menú d'un bar de tapes al barri Húmedo.
- Dormir al mateix lloc on Quevedo va passar tres anys tancat per gentilesa del Comte-Duc d'Olivares (i on van torturar un munt de republicans després de la guerra civil). Malsons garantits.
- Constatar que en un tapís del mateix Parador hi ha bordades unes quatre barres.
- Visitar l'edifici de Gaudí al centre de la ciutat (vegeu la foto) i saludar el Sant Jordi ufanós que el presideix (missatge subliminar pro-català?).
- Anar de tapes amb un parell d'ateus i tornar a l'hotel de matinada recitant el parenostre en arameu (jo no, que no me'l sé).
- Haver de ser amonestats per un capellà per haver arrencat per cants gregorians a tres veus al bell mig de la catedral.
- Discutir davant unes cerveses la vida sexual de Ramón y Cajal, que anava de putes tres cops per setmana, rigososament, i ficava mà a les dones pel carrer, cosa que el portava sovint al cuartelillo, on el coneixia ja tothom.
- Aprendre de boca d'un neourobiòleg la raó per la qual l'home no pot somriure durant l'orgasme (l'ejaculació és un acte d'agressió que activa el sistema nerviós simpàtic).
- Escoltar les opinions d'un expert que afirmava que les brasileres i cubanes follen diferent, i que això és una cosa que s'ha d'experimentar abans de morir-se (no crec que l'interés cultural funcioni com a excusa amb la meva dona).
- Sentir pel carrer "estos putos catalanes lo que pasa es que tienen envidia porque no han fichado ellos a Ronaldo" mentre tu estàs parlant pel mòbil en la teva llengua materna, cosa que et fa abaixar la veu instintivament.
- Escoltar com una persona culta i d'esquerres deixava Carod Rovira a l'alçada del betum i proposava que si els catalans volen més diners dels impostos per a ells, el que ha de fer la resta d'Espanya és no comprar els seus productes.
Visiteu León si no ho heu fet: és una ciutat molt maca.
-----
(*) La insipiració pel títol l'he treta d'aquí.
12 comentaris:
Home, així, a "lu tont" se m'acut que si el que l'activa és el sistema simpàtic hauríeu de somriure no? (rubor) si, ja ho sé, l'acudit dolent del dia :P
Ja sabia jo que algú faria la conya...
El que no entenc és com és que no et saps el parenostre en Arameu. En fi... haurem de tornar a Lleó que veig que la cosa està molt animada.
Trobo que Ramón i Cajal feia una vida molt endreçada, i qui la hi desendreçava era la Guàrdia Civil: els agents del desordre.
I dels brasilers i els cubans no van dir res? Catxis! :P
Podríem també ballar una sardana i fer una botifarrada popular per Setmana Santa. Creus qui s'hi apuntarí algun lleoní o lleonès?
Renoi, veig que m'he perdut moltes coses de León.
Especialment el "pan tomaca". Segon acudit dolent del dia. El premi va per la clidice (dissimulo perquè jo també ho he pensat, jeje).
Serà interessant anar a veure el Sant Jordi de Gaudí que hi ha a León. Sant Jordi ens guii per estar ben lluny de les Espanyes administrativament i políticament. Prometo anar-li a fer una visita turística d'agraïment si ens aplana el camí.
La inspiració del text només l'has tret de León?
Sembla mentida que León doni per tant...Crec recordar que hi havia un "slògan" turístic que deia: "León, sin ir más lejos". Indubtablement teníen raó....
Recordo les indicacions que em va donar per telèfon una persona de León quan l'havia de visitar, fa cosa d'uns 8 o 9 anys. Més o menys: "sube por General Mola hasta la plaza Francisco Franco y luego tuerce a la derecha por Primo de Rivera...". Sí, sí, fa 8 o 9 anys. Va ser un viatge al·lucinant :-)
Doncs jo aquest estiu havia de passar un dia per León... Buscaré els rastres dels graffittis ;)!
Publica un comentari a l'entrada