Dedicat amb tot l'afecte
a l'amic virtual que viu dalt del món.
Deia l'altre dia J.M. Tibau que havia aconseguit reunir 500 blogs en el seu directori d'enllaçats. El pobre té feina a seguir-los tots i l'entenc: jo tinc al meu reader una mica més de la meitat i amb prou feines si dono a l'abast.
Precisament en Galderich comentava en el meu post d'ahir que "si algú ens veiés des de fora pensaria: quins bojos perdent el temps fent i mirant blocs!" I és totalment cert. El meu problema és que m'he tornat addicte a descobrir blogs nous i ara no puc parar. M'agrada remenar enllaços d'altres blogaires que segueixo i veure quines coses llegeixen. M'agrada trobar aquell blog que tot just fa uns mesos que ha començat, on l'autor encara tempteja el terreny i no ha perdut ni un gram d'entusiasme. On els escrits semblen
fets per a pròpia satisfacció més que per a un públic que encara no existeix. M'agraden els blogaires sincers que no tenen por del "què diran" i es despullen potser perquè en el fons pensen que ningú no els mira. Buscar-los té alguna cosa d'explorador que s'endinsa cap a zones selvàtiques que no surten al mapa, i cada nova troballa és com un premi.El que em passa és que quan arribo finalment a un d'aquests cims que semblen verges, molt sovint em trobo que l'amic Tibau ja hi ha plantat la bandera. És com si anessis a obrir la tomba d'un faraó perdut i t'adonessis que l'Indiana Jones ja fa estona que està allà dins amb la seva carmanyola fent un pícnic. Se li ha de reconèixer al Tibau l'esforç que fa per cartografiar els racons ignots de la catosfera, és clar, i espero que no s'aturi aquí. Però també he de dir que el seu zel blogaire li treu una mica de gràcia al meu passatemps.
Així que ara em dedico a un nou joc catosfèric, apte només per a professionals: descobrir blogs que valen la pena abans que ho faci en Tibau. Proveu-ho: no és tan fàcil.
23 comentaris:
Certament, el meu bloc és molt nou i el Jesús M. va ser dels primers, crec que el segon o el tercer!!!
I a més de seguir els 500 blocs, es capaç d'organitzar un joc literari cada dimecres amb la feinada que porta lo dels correus, els sortejos i l'excel...
Admirable!
Si més no en el meu el vas guanyar per golejada :D ets el 12 i ell el 47!!!! ;P em vaig mantenir a la blogosfera tot "escapolint-me de l'escomesa" (Puyal dixit)
Tens raó , es raro trobar un bloc sense Tibau , però tenir-lo enllaçat també es tot un honor
Ha, ha... molt bo! La fina ironia és el teu fort!
Salut al gran Tibau que és per tot arreu, com un Deu de la catosfera...!
jejeje,molt bo el post.
De fet jo els descobreixo gracies a tots vosaltres,vaig seguint les engrunes.....
Ningú pot seguir 500 blocs, ni 250 ni 100. Desconfio absolutament de qui té molts blocs enllaçats. Començar a enllaçar tanta gent només és una manera de fer-se autopropaganda del bloc propi, les coses pel seu nom. Que cadascú faci el que vulgui, evidentment. Jo al senyor Tibau no el conec de res, i val a dir que a mi no m'ha enllaçat (ni crec que ho faci després del meu comentari). Però jo he començat el meu bloc fa 7 mesos i ara n'estic seguint uns 17. Quan dic seguir, vull dir que realment els segueixo, llegint cada article i sovint també els comentaris. I això porta temps. No crec que passi mai d'uns 25 blocs a seguir, el dia que superi aquesta xifra n'hauré d'eliminar algun. El món dels blocs està molt bé però hi ha altres coses a fer a la vida, eh?
És ben veritat, no se pas com s'ho fa!. Ara, que tu... tampoc et quedes curt!!!
Gràcies, m'ha fet molta gràcia el teu post. Ami també m'agrada explorar i descobrir nous móns.
Quan parlo dels 500 blogs que tinc enllaçats, em refereixo a l'eina de Blogger que et crea una llista de blogs, no a l'eina més recent de Seguidors.
La forma en què he arribat a aquesta xifra de 500 blogs enllaçats ha anat variant. Al principi enllaçava blogs que hem semblaven interessants, però des de fa un temps, principalment, em dedico a correspondre a altres blogs que he descobert que m'han enllaçat a mi.
Una altra cosa és l'eina de Seguidors, on la tàctica és més similar al que tu has explicat de plantar la bandera als blogs que descobreixes.
Jo penso que tenir molts blogs enllaçats i fer-te seguidor és bo per a anar creant xarxa i obrir portes que ens comuniquin mútuament.
Evidentment, no puc seguir absolutament tots els que tinc enllaçats, tot i que ho intento, encara que només sigui de tant en tant.
Encara me'n queden moltíssims per descobrir, perquè la xarxa creix cada hora que passa.
Òscar, no coneixia el teu blog i el teu comentari em posa en un dilema; què se suposa que he de fer ara? Fer-me el dolgut i no visitar-te, o fer-me seguidor del teu blog i que se m'acusi de ser un caçador de visitants? En fi, el meu cor em demana fer-me seguidor teu i, com sempre és la meva intenció, contruir blogs que ens uneixin.
Una abraçada a tothom.
(Si us plau, no és un honor vostre estar enllaçat al meu blog, sinó a la inversa)
Jesús, que consti que tot i el to jocós del post la meva admiració és ben sincera! Trobo que la teva tasca d'agitador catosfèric és del tot necessària i no sé d'on treus el temps!
Jo també crec que enllaçar-nos els uns els altres és bo i ens permet descobrir noves veus, com per exemple diu la Sandra.
Un tema a part, com menciona l'Òscar, és fer "amics" només per ser més popular, però em sembla que no va ben bé així. Jo ho tinc comprovat (atenció trepes, que us explico el truc): si enllaço, segueixo i llegeixo un bloc, la majoria de vegades no passa res (tinc quatre vegades menys seguidors que blogs llegeixo!). Ara, si hi deixo un comentari, llavors sí que inevitablement augmenta el meu nombre de seguidors. Com que a mi això de l'autobombo és un tema que no em preocupa gaire, segueixo llegint més que no comentant, i així també tinc més temps per descobrir més llocs (una estratègia, com veieu, totalment nefasta per fer-me pujar punts als rànkings).
Òscar, seguir centenars de blogs no és tan complicat com creus. Per mi és com llegir el diari. Els articles dels periodistes que sé que m'agraden me'ls llegeixo cada dia. Els altres els miro per sobre, repasso titulars, i si algun em crida l'atenció el llegeixo sencer. Amb els blogs és el mateix. Dels que tinc a la llista n'hi ha un 5-10% que llegeixo fidelment, article a article, i a vegades hi dic alguna cosa i tot. La resta, abans m'han de convèncer. Si el títol i la primera frase em crida l'atenció, faig clic, sinó no. Fer una ullada a 300 títols no porta molta estona. Per sort no tothom actualitza cada dia. Llegir els 20 o 30 posts diaris escollits costa una mica més però ho pots fer mentre prens el cafè o dines. Estic d'acord que hi ha més coses interessants a fer (per exemple llegir llibres!!).
Ah, i que consti que al blog de l'Óscar vaig arribar-hi jo abans que el Tibau! Elis elis! ;-)
"descobrir blogs que valen la pena abans que ho faci en Tibau"
Jajajajajaja!
(si el meu li interessa una miqueta encara no he vist la seua bandera assomant per ací, jisjis)
Realment això de buscar en els enllaços d'amics d'amics, és bo, a la fi acabes trobant vertaderes meravelles...
Salut :)
Un gran home en Tibau....
En Tibau és molt Tibau, sens dubte!
JO no sé quants blogs tinc enllaçats: en tinc a la barra lateral del blog, en tinc perquè me n'he fet seguidors, en deso a les adreces preferides.
Però pocs s'actualitzen setmanalment (o més sovint) i dóna més feina apuntar-te a un RSS de qualsevol diari (que no sempre et donen l'opció de sindicar només un tema determinat) que seguir uns centenars de blogs.
Comtessa, vostè soleta organitza un dels jocs més divertits de la catosfera, el "on està avui el DER ZAUBERBERG?". Sort que ens va deixant pistes, perquè sinó amb tant canvi d'adreça estaríem ben perduts.
Sr. Tibau, moltes gràcies per la seva esportivitat blocaire i per fer-se seguidor del meu bloc. Amb vostè he arribat a la dotzena. És vostè molt amable, ho dic sincerament. D’altra banda preferiria que abans de fer-se seguidor meu, perquè el seu gran cor li manava, m’hagués llegit i hagués vist si realment li agrada com escric i/o l’interessen els temes dels què parlo. Com ha fet un comentari al meu darrer article, li perdono, i espero que no m’esborri ara de la seva llista o quedaré fatal. De totes maneres, jo de moment no posaré el seu entre els blocs que segueixo, intentaré ser coherent. (Ni falta que li fa oi?, tenint ja 209 seguidors...) D’altra banda, si el poso a la meva llista dels blocs que segueixo, acabaré picant a alguns dels seus enllaços, i com en té tants, m’hi puc quedar a viure i no vull, no vull... Però no pateixi que a mi la coherència, segons com, em dura poc, i segurament que el seu bloc és realment interessant de seguir. Un dia d’aquests m’hi posaré a donar-li una ullada seriosa, ho prometo...
Salvador, jo vaig arribar al teu bloc abans que tu al meu, però suposo que tot i així té el seu mèrit que m’hagis descobert abans que el sr. Tibau. Seguint el teu exemple, jo mai no he entès la gent que diu que es llegeix cada dia “tot el diari” que n’hi ha d’aquests. Llegiran, com a molt, una mínima part, el què més els interessa... Doncs el mateix amb els blocs, tot i que el teu sistema sembla bastant raonable. Però no sé, jo segueixo posant el llistó en uns 25, perquè m’agrada ser un autèntic seguidor d’allò que dic que segueixo (potser és que encara estic a la fase blocaire adolescent i ja ho superaré) i d’altra manera no tindria temps. Intentar fer un bloc propi amb una mica de cara i ulls, ja per si sol és una feinada considerable, encara que no l’actualitzis ni cada dia, ni gaire sovint. Opino també però que hi ha certs blocs millors que certs llibres i certs llibres millors que certs blocs, no necessàriament és millor llegir un llibre que un bloc.
Òscar ,a tu et passa com a mi, que som uns romàntics ,de cap a peus.O no!.Que tampoc et conec gaire.
hehhe, doncs aquest encara no l'ha descibert o no li ha agradat :)
Doncs mira, jo sóc totalment nova (fa uns mesos que vaig arrencar amb un blog i ara arran d'un viatge faig el segon) i precisament he aterrissat en el teu post com a primer dia que m'he decidit a "inspeccionar" altres blogs!! :-)!! M'ha fet gràcia. I m'agrada el teu blog, o sigui que hi plantaré bandera també :-)
Una abraçada
Òscar, estic d'acord amb tu: a vegades el bosc no ens deixa veure els arbres. El primer manament d'un blogaire és fer un blog interessant, i això requereix dedicació. Després ja vindran les connexions, els comentaris i tota la pesca. Quan deia que hi ha "més coses interessants a fer" que llegir blogs no volia dir que hi ha "coses més interessants a fer" que llegir blogs. Estic d'acord que els blogs poden tenir tanta qualitat com un llibre.
Morbosa, marranot el teu blog, eh? Felicitats per escollir un tema tan difícil de fer com aquest. Hi anirem fent un cop d'ull...
Virgina, benvinguda a la catosfera. Te m'has guanyat ja amb el títol (és una adreça molt propera a una antiga meva, potser no de la mateixa ciutat) i a més m'ha agrdat el que hi he vist. Gràcies per estalviar-me la feina de sortir a trobar-te! ;-)
m'encanten les marranades :)
Jo també pensava : Qui deu ser aquest Tibau ? Me'l trobo per tot arreu.
Fíxat que fins i tot fa una setmana que me'l vaig trobar al meu blog. I això crec que és un honor.
En Tibau és únic! pensa que a les dues hores d'haver iniciat el meu bloc ja tenia un comentari seu i a més va ser el meu primer seguidor... Una tasca increïbla la de rastrejador de blocs!!!
Ostres, ets realment ocurrent!
Adoro a en Tibau, és un bloc de referència i un fiera absolut!
abraçada!
T'he descobert fa poc i el teu també és un blog especial i lúcid. És cert que aquest món dels blogs és un pou inacabable. Visca!
mariona (helena arumi és l'alter ego)
Publica un comentari a l'entrada