divendres, 31 de juliol del 2009

Les correccions.


Un dels documents més cruels (i a la vegada divertits) que corren per internet aquests dies és el discurs de resignació de Sarah Palin corregit pels editors del Vanity Fair. Quins uns! No perdonen res! D'acord, s'ha d'admetre que el text té nivell de primer any d'universitat (com a molt), amb errors espectaculars, i això és una cosa que els polítics de nivell no es poden permetre. Menys encara en les ocasions importants. Quin comiat més galdós, la Palin! Però veient la fal·lera (excessiva?) amb la qual s'apliquen a destrossar cada frase un no pot evitar pensar què passaria si algun dia trepitgés sense voler l'ull de poll d'algun d'aquests puristes i els donés per desfogar-se amb alguna cosa de les meves. Més val no temptar la sort. Potser si no em presento com a vicepresident pels Republicans durant uns quants anys al final me'n lliuro.

Els escriptors hem de passar per les mans dels correctors i editors, per molt excelsos que siguem. És arrogant creure que ningú no pot ajudar-te. Al cap i a la fi, el més important és el llibre, no el teu ego, i que el lector rebi el millor producte possible. Tots treballem pel mateix.

Estic precisament ara en fase de correccions del meu darrer llibre. Tres editors han invertit ganes i energies en buscar-li pegues al manuscrit, cosa que és d'agrair, i els seus suggeriments han estat de moment molt bons. Un d'ells és un escriptor conegut pel qual jo sento un respecte i admiració immensos des de fa segles i, és clar, saber que les teves planes passaran per les seves mans et dóna una mica de, com ho diríem, por escènica. És un honor, naturalment, però també una pressió important. Quan estàs redactant no pots evitar pensar "li agradarà això a X?" Te l'imagines assegut al seu silló preferit, boli vermell a la mà, manuscrit sobre la falda, disposat a no deixar-te'n passar ni una. Glups. Quan vaig rebre el sobre amb les planes marcades no les tenia totes. Una fullejada ràpida em va tornar la calma: comparat amb la Palin, me n'havia sortit prou bé.

12 comentaris:

Núr ha dit...

hehehe! Ni punt de comparació, certament! Suposo que si et va llegir un escriptor que també és corregit, ell ja té una mica de contenció i coneixement a l'hora de tocar coses, no?

Sort amb aquest llibre!

Clidice ha dit...

Això de les correccions ha de ser dificilíssim, perquè si t'ultracorregeixen potser t'acaben deixatant el text no? El criteri del corrector deu haver d'anar força a l'hora amb el de l'escriptor no? o no?

Ignasi Revés ha dit...

Que poca cosa seria jo sense els correctors...

Allau ha dit...

Salvador, posats a corregir (punyetero que soc), vols referir-te a la "dimissio" de la Palin, la resignacio cal presuposar-la ;p

Salvador Macip ha dit...

Núr,és cert, els escriptors van més en compte de no ferir sensibilitats. Per començar, no fan servir mai un boli vermell!! :-)

Clidice, és clar, si el corrector és dels que vol reescriure't el text llavors pot ser un drama. Me n'he trobat d'aquests també. S'ha d'acceptar els suggeriments, però sense deixar-se trepitjar, o sinó el teu estil es perd pel camí.

Ignasi, això tots, no ho dubtis.

Allau, t'ho has agafat al peu de la lletra, això de voler qeu em corregeixin, eh? ;-) He posat ressignació perquè és la traducció directa de l'anglès "ressignation", però potser tens raó...

Albert Garcia ha dit...

M'ha costat més del que t'imagines poder llegir la pàgina 4 del teu maniscrit. Pot considerar-se una primícia? Alguna fedaració d'òptics ha sunvencionat la imatge?

Salvador Macip ha dit...

Albert, et pensaves que penjaria un text inèdit així per la cara sense fer-vos pagar per llegir-lo? No, no, aquí de primicies gratis res de res! Qui es vulgui fer una idea del tema del llibre que pateixi!

Unknown ha dit...

M'ha costat més del que t'imagines poder llegir la pàgina 4 del teu "manuscrit". Pot considerar-se una primícia? Alguna fedaració d'òptics ha subvencionat la imatge?

Galderich ha dit...

Sort dels correctors. Jo tinc sort que la meva dona repassa els meus textos i me'ls deixa millor del que eren. A mi no m'importa que em retoquin perquè no tinc ni idea d'estil sinó que vaig fent...
És curiós com malgrat tenir el text repassat per la meva dona, per una qüestió que no ve a tomb l'apunt que vaig dedicar a Carles Riba li va fer una ullada un corrector professional i déu nidó el que va apuntar com a correccions.

Em quedo entre la Pallin i tú!

Jesús M. Tibau ha dit...

el gremi de correctors acostumen a ser implacables.
A mi sempre m'ha passat el mateix: em comenten que al text hi ha una barreja de català oriental i occidental, de tindre i tenir, de teva i teua, de roig i vermell...
Però què volen, jo sóc així, criat al Priorat, a la vora de terres lleidatanes, he estudiat a Tarragona i visc a Tortosa.
Jo sóc una barreja i jo existeixo. Per què no pot haver-hi un llibre on es mostri aquesta varietat?
Val a dir que normalment ho entenen. Això sí, almenys em demanen seguir un mateix criteri en un mateix conte.

Marta ha dit...

Ja ens diràs com es titula el llibre i de quina editorial és,no?

Salvador Macip ha dit...

Jesús, quina manera de fer-los patir, els pobres. ;-)

Marta, no pateixis que sereu els primers en saber-ho. Haureu d'esperar una mica més, però!