diumenge, 12 de juliol de 2009

Súnion! (Homenatge a Carles Riba)


Carles Riba (1893-1959)

Commemorem avui a la catosfera el cinquantè aniversari de la mort del poeta (gràcies a la iniciativa d'aquest, amb l'ajut d'aquest i aquest, entre altres). Començo confessant que vaig arribar abans al Pau que al Carles, coses de joventut. Va ser aquest poema seu de les Elegies de Bierville (1942) el que finalment em va cridar l'atenció:

Elegia II

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Vaig deixar aquests versos oblidats en algun racó del cervell durant molt de temps. No va ser fins quan anys després vaig convertir-me en emigrant que els vaig rescatar i van prendre un nou significat per a mi:
En el segon d’aquests poemes de to elegíac, el poeta evoca Súnion, amb qui se sent identificat pel seu estat ruïnós i pels valors que representa (la democràcia i una cultura clàssica perdurable). Riba hi descobreix també, en el temple, la imatge protectora i enlluernadora del far que guia el mariner que ha perdut el seu rumb, que atrau el qui se sent embriagat per l’antiga saviesa d’aquest poble i condueix l’exiliat desitjós de retornar a la seva pàtria. [tret d'aquí].
El fet que Riba havia aconseguit convertir Súnion en un compendi del que sent qui està lluny de casa em va impactar suficientment com per dedicar un post al tema durant la primera etapa d'aquest blog i fins i tot fer servir el nom pel grup de rock que vaig muntar a Nova York, on tres quartes parts dels membres erem precisament emigrants. Una de les nostres cançons, Home, era una reinterpretació del concepte de Súnion. Un homenatge que segurament el poeta no s'hagués esperat mai. Gràcies, Carles Riba!
[Actualització: la Clidice m'ha fet recordar que hi ha un altre Carles Riba, el contista, que tenia totalment oblidat i que ara m'adono que havia descobert molts anys abans que el poeta, quan encara duia pantalons curts].
[Llista dels qui han respost la crida aquí i aquí.]
[Foto: el seu despatx, treta d'aquí.]

8 comentaris:

vpamies ha dit...

Suposo que quan ets lluny de casa les elegies ribianes reconforten. I els paratges de la Grècia clàssica evoquen i acompanyen.

PD.: per cert, qui ens va fer memòria va ser el Xavi Caballé, del Diari d'un llibre vell. Els altres (també cal apuntar-hi el Galderich del Piscolabis librorum) hem estat els seus mosqueters. :-)

McAbeu ha dit...

Tornem a coincidir aquest cap de setmana. Dissabte sortim junts a l'AVUI i diumenge triem el mateix poema en l'homenatge a Carles Riba. Me'n alegro de veritat!

Assumpta ha dit...

Hola!!

Amb el teu permís, he passat l'enllaç del teu blog al Blog de Xavier Caballé (Diari d'un llibre vell) que fa com un "recompte d'homenatges" :-))

Marta ha dit...

M'has fet recordar el meu viatge a Grècia i la visita a Sunion, la visió magnífica del sol ponent-se amb tot el seu esplendor, rialler, il.luminant les ruïnes del temple, segur de que demà tornaria a ixir.

SM ha dit...

Gràcies a l'instigador i els seus mosqueters per la jornada Ribana. Hi ha hagut una bona resposta blocaire i escrits molt interessants...

McAbeu, com diuen per aquí, "great minds think alike". ;-)

Assumpta, gràcies per afegir-me al directori del Xavier, així m'estalvio fer-ho jo.

Marta, tan parlar de Súnion i encara no hi he anat! Un viatge que tinc pendent.

Galderich ha dit...

És curiós com aquest poema ha portat a una mística catalanista. La mateixa escola Súnnion de Barcelona porta el nom per aquest poema!

Encara recordo en un viatge final de curs a Grècia amb l'Amadeu (foll per trobar la signatura de Lord Byron gravada en una columna!) contemplant la posta de sol de Súnnion. Impressionant

Clidice ha dit...

gràcies! feia temps que no llegia tant Riba! :) (i gràcies per la citació, en pere del Saragatona també en parla :D)

Puigmalet ha dit...

Aquest poema em fa pensar en Riba com el Hölderlin català. Coses meves.

Gràcies per recordar Riba!