dilluns, 28 de setembre de 2009

Dilluns musical: infantil i low cost.


El dilluns musical d'avui va pels qui teniu nens. A través d'una amiga he descobert un dels fenomens paranormals més inexplicable de la història. Això que teniu aquí és un vídeo extret de la col·lecció de contes Cantacuentos. Com apreciareu ràpidament, la música és de qualitat Casiotone dels 80, la producció està per sota dels nivells de les teles de poble, els efectes i el grafisme semblen fets per (no per a) un nen de pàrvuls, el guió (?) consiteix tan sols en posar un grup de nanos en una habitació i fer ganyotes, i la tropa d'"actors" no passarien l'examen d'ingrés al grup d'animació de la parròquia (el meu heroi és el paio del bombí).

Si les qualitats de l'invent són tan deplorables, perquè us n'estic fent propaganda? Doncs perquè per algun motiu incomprensible, els nens es queden enganxats al Cantacuentos com si fossin mosques en un pot de mel. Feu la prova. No sé com s'ho fan. Missatges subliminals? Un xiulet infrasònic inaudible pels adults que hiptotitza la quitxalla? La veritat, tant me fa. A casa utilitzem el Cantacuentos com a últim recurs. Quan no hi ha manera humana de calmar la fera o quan necessites que es quedi congelada durant vint minuts, aquest grapat de DVDs que requereix que es defineixi altre cop la paraula cutre són més efectius que el botó de pausa dels vídeos. L'últim cop que vaig baixar a Barcelona vaig córrer a un Corte Inglés i me'n vaig comprar tota la col·lecció. Mà de sant, escolti.

8 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Després d'haver comès l'error de començar a veure aquest vídeo he estat a punt d'anar a la casella superior de Blogger on indica "Marca aquest bloc": "Informa a Blogger del contingut inacceptable d'aquesta pàgina". Valga'm déu!

òscar ha dit...

la clau de l'addicció està en els petos estil "la casa de la pradera". tenen un clar efecte hipnòtic.

Pere Llufa ha dit...

I la lletra? Quina puta merda de lletra. És que els espanyols ni cançons infantils saben fer?

Que n'aprenguin de nosaltres, com podeu veure amb aquesta mostra de dues estrofes de la fabulosa Marrameu torra castanyes:

Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Clidice ha dit...

honestament no crec necessari ofendre la intel·ligència innegable del teu hereuet amb ... això. Crec que el Vàlium té menys efectes secundaris, seriosament. :D

Galderich ha dit...

Això no ho vas dir als Afers exteriors!

És de la mateixa calanya que els Teletubbies amb els que es van quedar engaxades les meves filles...

garbi24 ha dit...

No es la qualitat del producte que els fa estar encantats.....es que els nens encanten a la tv encara que estigui apagada......crec que els poseeix

Allau ha dit...

I dius que això té sortida? Algú em presta els seus nens? Em veig amb cor de millorar-ho.

de la Virginia Fochs ha dit...

La clau de l'hipnosi la tenen la tonada de comparsa, els colors vius, la repetició i veure nens com ells fent un ball repetitiu. Tot això són coses que "enganxen" els nens independentment de la qualitat del producte ;-) El tema està en assegurar-los de no provocar-lis una sobredosi que afecti la capacitat del bon criteri quan creixin i tinguin altres paràmetres per decidir ;-D

Segueixo atentament i amb diversió els teus moments estelars com a pare ;-)