dijous, 24 de setembre de 2009

Recordatori: avui surto a l'Afers exteriors.

A les 21:50, poseu TV3 i digueu-me si he quedat bé.

Els de l'Avui han tingut una forma interessant d'interpretar la sinopsi del programa:

Afers exteriors' té Anglaterra com a escenari avui
AFERS EXTERIORS
21.50 [Viatges] TV3

La segona edició de l'actual temporada del programa té com a escenari l'Anglaterra clàssica, en què Afers exteriors busca la presència catalana en els grans pilars de la idiosincràsia anglesa. (...) A més, a Leicester, no gaire lluny de Londres, el programa parla amb un metge que investiga la relació entre la medicina i la literatura infantil.
Deu haver-hi alguna relació? Potser és una cosa que valdria la pena investigar...

42 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

El meu fill Guillem (4 d'E.S.O) i jo et seguirem; ja ens hem preparat el sofà i una bona ampolla d'aigua fresca; de bestreta puc assegurar-te que eixirà bé; nosaltres farem força per gaudir-ne més d'aquesta celebració; de la relació entre el metge i la literatura infantil... serà que en la infantesa la vida sembla a finestres obertes de llum i joguets?

Una abraçada i fins a les 21:50 d'una història contada ja en un passat proper...

Josep Lluís ha dit...

Són les 19:39, ja manca menys...

Clidice ha dit...

espero no perdre-m'ho :)

PepQuímic ha dit...

Els blanencs ja estem a punt perquè en Tomàs Molina doni pas a l'Afers Exteriors!

F.Puigcarbó ha dit...

ja m'ho miraré, de fet aquest programa des que va començar és dels pocs que miro de la Tele.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Jo ja estic preparada per la festa!!! sofà patatetes i cerveseta. Tot a punt per veure el meu "ídol blogaire"
(I això que encara no he begut cap cervesa ep!!)

Per cert, com t'ho fas per investigar aquestes relacions tan estranyes, mira que ets "raret" eh?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Sempre veig "Afers exteriors" però avui ja apagaré la tele quan surtis tu... És broma, és broma, tinc molta curiositat per saber què s'amaga sota la calba i les ulleres de pasta...

garbi24 ha dit...

serà digne de veure.......

sargantana ha dit...

ara hi vaig....
els hi he cambiat el canal mentres no miraben i tinc el comandament amagat..
ppsssssss
una abraçada

Clidice ha dit...

:o que curtet :(

F.Puigcarbó ha dit...

ja t'hem vist, amb bata blanca inclosa. se t'ha vist un xic nerviós, Doctor Masip, per vaja, has estat bé.

Rita ha dit...

No havia llegit el post i ara entrava a dir-ho. :P

Quan he sentit el nom i per la foto he pensat en tu.

Molt interessant la teva intervenció. Fantàstic haver-te vist en acció! :-)

Júlia ha dit...

Molt bé, molt bé,(aplaudiments) la teva intervenció donava per a un programa més llarg, però ja sabem que l'estrella es el Mikimoto i no pas els entrevistats.

Felicitats!!!!

Allau ha dit...

Felicitats, te n'has sortit molt bé. Jo, amb el Miquimoto davant, gesticulant i no parant quiet, no hauria estat capaç de lligar dues frases seguides.

Arare ha dit...

T'he vist, t'he vist, t'he visssssssst!!!!

:D

Felicitats!

Un altre dia li dius a en Mikimoto que no "xupi" tanta càmera, que el protagonista no havia de ser ell sinó tu!

Anònim ha dit...

Hola Salvador

ja t'he vist triomfant a la tele. Felicitats.

Una abraçada

Jordi Cervera

- assumpta - ha dit...

Molt bé Salvador, Felicitats!

M'ha agradat de poder-te conèixer una mica millor i també com ens has explicat d'una manera tan planera la funció de les cel·lules cancerígenes.
A més t'he vist com molt tranquil i relaxat.
M'ha encantat!!!
;)

vpamies ha dit...

Salvador, molt bé!

No has parlat del blog? És que t'he anat veient a estonetes, que és l'hora de sopar i anar a dormir dels nens.

Com diu el Francesc P., se't veia una mica nerviós, parlaves una mica revolucionat, però bé. Suposo que tenir el Mikimoto tan a prop deu imposar.

Per cert, estic llegint la teva novel·la El rei del món i m'està agradant mooooolt.

Fas servir un llenguatge d'argot molt acurat. Hi estic trobant una mina per als meus reculls fraseològics i paremiològics. Quan l'acabi en faré una recensió comme il faut.

Helena Arumi ha dit...

T'he vist!, que guapo i interessant!
Jo sóc farmacèutica, però la teva feina sí que ha de ser una passada!

Has estat molt bé, no ets gens tibat com els anglesos de la city, jeje

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Salvador:

Et felicite, ho has fet molt bé, acceleradament bé, perquè es nota que la llengua competix en rapidesa amb les idees.

Moltes gràcies per acompanyar-mos una mica en esta visita del Mikimoto.

Puigmalet ha dit...

Molt bé, SM! Has estat entenedor, clar i has donat aparença de tranquil·litat, àdhuc de flegma britànica. No esperàvem menys de vós!

Sadurní Vergés ha dit...

T'he vist!

Salut,
S.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Me too!!!

plas,plas,plas (amb nervis i tot...)

JRoca ha dit...

Caram Salvador, no havia llegit el post d'avui i quan has sortit he dit: "Guaita'l!".Ha estat molt bé, a casa ens ha agradat. Felicitats!
Salut

P-CFACSBC2V ha dit...

Avui, molt bé, i quins paisatges que hi ha per allà… M'ha agradat l'explicació del càncer.

Els del PiT ha dit...

Nosaltres també t'hem vist, bé, vull dir que el nano t'ha vist i ha exclamat: "Aquest paio el conec jo!" (sembla que se les dóna de bon fisonomàstic, hi hi hi...) felicitats pel programa noi!Avi Gres :)

SM ha dit...

Gràcies a tots per veure el programa i pels vostres comentaris tan ràpids (i positius!).

Sembla que hi ha dues escoles de pensament: els qui creuen que estava nerviós i els qui creuen que estava tranquil. La resposta correcta és la segona. Els qui em coneixeu em persona sabeu que jo sempre vaig així de revolucionat. No eren les càmeres. Com us penseu que aconsegueixo fer tantes coses sinó? ;-) Però això no és recomanable donar-me mai cafè: corro el perill de treure fum per les orelles.

La veritat és que tota l'entrevista va ser molt distesa i relaxada. El Mikimoto sap com fer-te sentir còmode.

Anònim ha dit...

No miro massa la tv, però ho tenia escrit ben gros a la nevera.
M´agrada com en Mikimoto fa ràdio i tv. Allò que vull dir és que m´ha encantat veure´t: tranquil, entenedor en les explicacions.
Pels teus escrits al blog t´imaginava més provocador.
He viscut el càncer a la meva família i tinc molta fe posada en tots els metges-cientìfics que cada dia penseu com aturar les cèl.lules cancerígenes.
Et desitjo molta sort en la feina d´investigació i en els teus escrits.
Imma C.

jaka ha dit...

Fantastic !!! m'agrada't molt !!!

:)

sargantana ha dit...

jo et vaig veure molt be...

va estar divertit posar.te veu i veuret en moviment
pero sens dubte em vaig retrovar amb l'imatge que jo tinc o tenia d'en masip quand et vares posar la bata blanca. i no se perque...¿¿??

ja pots tornar.hi que dons molt be
felicitats!

Anònim ha dit...

ME GUSTO MUCHO COMO DEFINIAS EL CANCER,ME COMPRARE EL LIBRO QUE PUBLICASTES.
SIGUE ASI
SALUDOS

McAbeu ha dit...

A mi també em va semblar que te'n vas sortir molt bé.
Em va interessar molt la part del laboratori on parlaves del càncer, em vas espantar una mica (estic una mica sensibilitzat pel tema, que ha afectat a un parent proper) però suposo que ser realista és la millor manera d'arribar a un resultat positiu en la teva feina.
Felicitats!

digue'm ariadna ha dit...

... Ha estat una sorpresa veure't, darrerament estic una mica desconectada =:(. M'ha agradat molt la teva explicació, es nota que treballes en el que t'agrada. Felicitats! Ens llegim...

SU ha dit...

Salvador,

No havia llegit el teu apunt-anunci i et vaig veure de pura casualitat!

Només et puc dir que en Calzada i tu quedàveu la mar de bé caminant pels prats de Leicester.

I també et diré que vaig confirmar que es poden fer moltes coses sempre que tinguis el cap ben moblat (com em sembla que és el teu cas!).

Un petonet,

SU

Teresa Amat ha dit...

Felicitats, nano! Un 10. I què coi dieu alguns que estava nerviós? No t'hi veies gens i ja vaig suposar que sempre deus ser així.
Mireu (i ara alguns em maleiran, però tant me fa), no suporto el Mikimoto en aquest programa en concret, fent les seves gracietes, sovint sense solta ni volta, i tallant constantment els entrevistats (defecte dels "científics" de la informació en general) i fent la sensació que ni els escolta. Allò del laboratori potinejant ell els estris i passant-te pel davant mentre tu explicaves clarament coses importants, em va posar francament nerviosa. O sigui que torejar aquest paio, ja té mèrit per si sol, però a més, ho vas fer molt bé, de debò. També em va agradar molt el professor d'Eton.

Allau ha dit...

Teresa, has dit exactament el que jo pensava. Ho subscric totalment.

Príncep de les milotxes ha dit...

Molt bé Salva; supose que aquest paio que he vist, és el nostre Salvador, sense trampa ni cartó.

Una abraçada.

Sí, sí, m'han agradat els colors dels pigments de les substàncies del laboratori... Això dóna per una novel·la. Però una mica curt.

JoRDi JVR ha dit...

Salvador, et veig veure ahir sense saber que sorties... molt bo!! ...jo no et vaig veure gens nerviòs ...només dir-te que tinc plena confiança en tota la teva extensa creativitat, fot-li canya que tu vals molt. Saluts des de barna!

SM ha dit...

Imma, de veritat creus que sóc provocador? Però si sóc molt bona persona! ;-)

Víctor, gràcies per llegir El rei del món. Si un expert com tu em diu que l'argot és bo em sento molt content!! Era un dels punts que més em feien patir, perquè hi depenia la veracitat. Espero la crítica final i la suculenta comissió per tota la paremiologia que n'estàs traient. ;-)

Sargantana, la veritat és que la bata blanca me la poso poc... La portava només per semblar més científic!

Mac, no t'espantis, que el càncer és greu però cada cop el tenim més controlat...

Príncep, sí, he sortit bastant com sóc. Els que no em coneixeu en persona ara us podeu fer una idea més clara de qui hi ha darrera el bloGuejat.

Gràcies a tots altre cop!!

Ma-Poc ha dit...

M'apunto a la investigació! Mai se sap... :)

Fina ha dit...

Ostres Salvador,quin paper!, com deus tenir a la mare ara mateix :-) i al pare és clar! :-)

Molt bé,molt bé. Sortir a l'afers exteriors com si estiguessis en un sopar informal, però amb la càmera al davant i sense la daurada a la sal,a part de fer ràbia gastronòmica, no és senzill ni passa cada dia! :-)

Que el sol només surti dos dies a l'any em va entristir!. Vaaaaaa, ni que visquessis a Anglaterra!

La tasca científica que desenvolupes i el teu parer sobre els anglesos va ser del tot interessant.

Felicitats!.

vpamies ha dit...

ador, encara que de tant en tant digui paraulotes, no sóc pas un expert en argot.

Però m'ha semblat molt creïble i adequat al context (xicot del Bronx) i, encara que per força s'ha d'allunyar de la normativa i intentar no ser servil d'altres argots d'altres llengües... doncs això que penso que te'n surts força bé.

Per cert, la paraula de verificació d'aquest missatge era tatia. No m'he pogut estar de recordar-me del Ta tia la guenya! :-)