.jpg)
Ja tenim els finalistes del Premi Llibreter, "un premi de prestigi anhelat pels editors i esperat pels lectors de Catalunya", segons diu un email que he rebut, que convoca cada any el Gremi de Llibreters de Barcelona i de Catalunya. No entraré en valorar la qualitat de les obres, primera perquè no les he llegides i segona perquè no dubto que els qui les han escollit saben el què es fan. Si que parlaré, en canvi, dels temes dels llibres seleccionats.De les quatre novel·les llistades:
- Una és d'un autor del segle passat (1876-1941) que parla sobre les relacions entre els habitants d'un poble dels Estats Units a mitjan segle XX.
- Una és d'un autor del segle passat (1909-1993) que parla sobre les relacions entre dues parelles que comença a principis del segle XX.
- Una és d'una autora contemporànea que parla sobre les relacions entre els habitants d'una colònia a mitjan segle XX.
- Una és d'una autora contemporànea que parla sobre les relacions d'una noia amb els habitants d'un barri i un poble als anys 80 del segle XX.
Em sembla veure una mena de patró comú, que alguna explicació ha de tenir. Les meves preguntes:
- Als llibreters catalans només els interessen els llibres que parlen sobre relacions entre persones, preferentment del segle passat?
- O potser és que la majoria dels llibres que s'han publicat aquest darrer any van sobre relaciones entre persones del segle passat?
- Els llibres que valen la pena són seriosos i tirant a dramàtics i només parlen sobre relacions entre persones del segle passat?
- Per a què un llibre valgui la pena ha de parlar forçosament sobre relacions entre persones, i millor si són del segle passat?
- Hi ha vida (literària) en aquest país més enllà de les novel·les realistes sobre relacions interpersonals (a poder ser amb més de 30 anys d'antiguitat)? Som una cultura de lectors i autors monocromàtics?
21 comentaris:
Hola Salvador,
Disculpa que no et comente l'entrada, sinó més bé el blog en general. El desconeixia... però ara que m'acabe de donar una volteta, m'ha semblat excepcional. Molt bo, de veritat.
A partir d'ara tens una lectora més :)
a mi m'han decebut força un parell d'obres d'aquest premi, per tant el tinc en quarantena. A més, sembla que si no fas aquest tipus d'obra no facis literatura ... no ho sé, no oblidem que els llibreters són comerciants també i, perquè no dir-ho, poc donats als canvis. Ei! i he estat llibretera alguns anys de la meva vida, o sigui que segurament pateixo de molts d'aquests tics.
Ui els premis literaris..... ui ui ui....
L'únic que tinc clar de tot això és que "Winnesburg, Ohio" de Sherwood Anderson és una obra mestra i ho seria encara que estigués ambientada al temps dels romans.
Val que l'actualitat no està per tirar cohets d'alegria però una mica de modernitat tampoc aniria malament, no?
Les teves preguntes desemboquen en una afirmació: la gent al segle passat es relacionava.
Haurem de reflexionar-hi....
Fa unes setmanes vaig conèixer una artista que era un dels pocs membres d'una cosa anomenada International Colour Authority amb seu a Londres que decideix els colors de moda dels propers anys.
Si algú decideix quins colors vestirem, posarem als cotxes o decoraran les vaixelles, resulta que haurem d'acceptar que en la literatura també es prova de dominar el tema. Comercialment una moda redueix el risc empresarial de llançament d'un producte que d'altra manera no sabries si seria acceptat. I la moda no tan sols es crea sinó que s'imposa, només faltaria!
Salvador,
Primer de tot, veig que, en general, sembla que aquesta setmana ha donat per fer moltes preguntes...
Més coses:
- Fa temps que no dono gaire credibilitat als premis (coincideixo amb els uiuiui de l'allau).
- Al segle passat la gent es relacionava i hi ha gent d'aquest nostre segle que creu que ens ho ha d'explicar i que, a més, pot guanyar algun premi (seguint amb la reflexió de vullunfestuc).
Salut i bones reflexions!
SU
Tot i que no n'entenc gaire de premis, veig que els temes dels llibres són variats i de profunditat variable.. XD
Els premis busquen valors comercials també.
Doncs jo parlo com a llibretera i el millor que et puc dir és que els tastis, els visquis i potser algunes preguntes quedaran resoltes.
Si vols al blog de la llibreria n'hi trobaràs uns quants de ressenyats.
Ens llegim!
I a més afegeixo que aquest premi no té dotació econòmica només de reconeixement d'una bona tasca.
Tot el que dius és força sospitós i fa una certa olor de... colònia.
Les meues dots per endevinar premis literaris i artístics en general apuntem cap aquesta direcció.
Estic d'acord amb l'Espolsada. El fet que no hi hagi dotació econòmica (només de reconeixement i -és clar- d'augment de les vendes) em dóna confiança que realment es segueixen criteris objectius i honrats sobre la qualitat de les obres seleccionades. Els guanyadors d'adults no sempre m'entusiasmen. Però entre els finalistes he descobert perles com Les ànimes grises de Philippe Claudel (2005)-una investigació d'assassinat en una França boirosa- o Vivir me mata de Paul Smaïl (2003)sobre el racisme, entre d'altres. I els àlbums per a infants també estan ben triats. En fi. Seria llarg d'explicar, però jo confio més en els llibreters que els farmacèutics, per posar un exemple. Per sort estic en una edat que gasto més en llibres que en medicines!
A veure, no ens despistem. Jo no he dit res de la qualitat de la tria. De fet, la meitat dels llibres ja me'ls he comprat perquè he llegit crítiques molt bones. Només faig notar que en aquest país els llibreters venen els llibres que els autors escriuen, que són els que els lectors volen llegir (o al revés, no sé qui és l'ou i la gallina, o qui decideix la moda, com diu el Jaume) i al final tots estem molt contents de llegir i escriure llibres que segueixen un sol format. O almenys això sembla mirant aquesta llista. Hi ha d'haver-hi vida més enllà del realisme del segle XX, dic jo! Mireu els finalistes del premi Man Booker, per citar-ne un altre semblant: http://www.themanbookerprize.com/news/stories/1275
Tot i ser una llista també de factura clàssica, la varietat és més alta.
Aurora, benvinguda al bloGuejat. Jo també he descobert el teu blog fa poc i el trobo molt interessant! Ens llegim.
estic amb l'esther: me'n fio més dels llibreters que dels farmacèutics. i les raons són moltes i variades. es basen en que quan necessites medicines ets molt vulnerable, tens normalment molta incertesa i saps que corres riscos que poden arribar a comportar grans pèrdues. en canvi si un llibre no t'agrada és relativament fàcil canviar-lo per un altre: sense més costos que els que pagues
ara bé, com en tot negoci no se'ls pot demanar que no mirin pel seu benefici als llibreters... no?
Desconeixia este premi, què interessant :D
Molt agut el teu comentari, Salvador. Totalment d'acord, al marge de la qualitat que puguin tenir aquests llibres.
Qui ho diu que és un premi honorífic? I l'augment de les vendes, què? Aquest premi està únicament destinat a augmentar-les (cosa perfectament lícita i comprensible, ei), ni que siguin d'un llibre concret. És una bona estratègia de màrqueting, res més.
Mai a la vida m'he refiat més d'un llibreter que d'un farmacèutic: el farmacèutic t'orienta objectivament (o et despatxa el que realment necessites per la via de la recepta mèdica). El llibreter sovint et sol encolomar els seus gustos personals, si ets dels sants innocents que van a una llibreria a demanar al llibreter que els recomani un llibre, esclar, cosa que no he entès mai, potser perquè solc anar a les llibreries a buscar llibres concrets o a descobrir-ne jo sola. Em sembla que un bon lector no necessita que el llibreter li recomani un llibre. Potser també per això confesso que mai he comprat ni llegit cap "premi llibreter", però sapigueu, llibreters que em llegiu, que compro llibres i en llegeixo, eh; no sóc dels barruts que van tirant de biblioteca.
Sí, em sembla que ja sento una aroma de colònia de fons. O no...
Penso com Allau, que si un llibre és bó tant és el tema. Jo només he llegit un dels seleccionats i no em va agradar gens, però no crec que sigui per la temàtica.
No m'havia fixat en que enguany tots tinguessin aquests trets tan similars però en el món editorial passa com el que explica Jaume Puig, va a modes, potser aquest any és el del realisme i les relaciones personals de mitjans segle XX.
Coincideixo amb Esther en destacar "Les ànimes grises", una novel·la extraordinaria, em va colpir.
Teresa: si tirar de biblioteca és ser barrut, jo tinc més barres que la Senyera multiplicada per 1000.
Hola, aquí tothom és savi sense haver llegit res. Que no agradi no equival a dolent.
Qui llegeix llibres ambientats als nostres dies? Jo sí
M´imagino que hi ha criteri pels que anem de blog a blog, no ens empassem qualsevol cosa que ens volen fer empassar.
Es pot fer un combinat compra de llibres-préstecs biblioteques.
Gràcies
Imma
Publica un comentari a l'entrada