dijous, 3 de desembre de 2009

Una frase


"Me'l vaig endur en un parc, entre coixins de fullam sec i llençols de saliva. Vam deixar la lluna encesa. I ens vam abraçar fins la fi del món."


Eva Piquer, Una victòria diferent, 2002

10 comentaris:

McAbeu ha dit...

Incòmode, però molt maco! :-D
M'ha agradat molt allò de "vam deixar la lluna encesa"

Clidice ha dit...

Òndia, avui m'has mort :)

sanset i utnoa ha dit...

Curt, ras i brillant.

*Sànset*

F.Puigcarbó ha dit...

deixem-ho en el que és, una frase poètica.

Núria Talavera ha dit...

Oh! me la deixes? :)

Esther ha dit...

Una preciositat sens dubte. Però perdona que et corregeixi el títol: són 3 frases. Crec que és la Piquer que té el llibre: "No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva". ;)

SM ha dit...

Esther, la frase que volia assenyalar era la de la lluna, que és la que el Francesc deu trobar poètica, les altres dues venen de farciment ;-)

Clídice, espero que et recuperis :-)

Núria, el copyright és de l'autora, jo només la reprodueixo sense permís!

Clidice ha dit...

Ah! si només és per la de la lluna, respiro tranquil·la! quin ensurt :P

Esther ha dit...

Ah... ja em quedo més tranquil·la. Jo és que sóc molt pràctica. M'agradava l'última. No és original ni poètica, però és la més útil.

Anònim ha dit...

Van deixar la lluna encesa, però segur que no se la miràvem. Si per cas, després, amb el cigarret.