dimarts, 5 de gener de 2010

Postals d'hivern

Porto més d'una dotzena d'hiverns crus a les esquenes però no ha sigut fins que m'he motoritzat que m'he hagut d'apuntar a l'esport matutí de moda a les latituds nòrdiques. És una mena de triatló. Primer has d'endevinar quina de totes aquelles muntanyetes de neu amaga el teu cotxe (ajuda recordar on l'has aparcat la nit abans). Després has de treure l'aixada i començar les excavacions. Finalment, rascar els vidres amb passió per desenganxar la crosta de glaç. Tot això contrarrellotge, és clar, per evitar congelacions. Molt vigoritzant.

Error de principiant: guardar les eines per la feina al maleter del propi cotxe (obvi, no?). Ahir vaig haver d'acabar fent servir les mans perquè el gel m'impedia obrir la portella on hi havia els estris que necessitava. Un dolor. Després d'això em fa molta gràcia quan sento els meus amics de Barcelona dient que aquest hivern fa molt fred... És clar que hi ha qui ho té més difícil i no pot córrer el risc de sortir de casa sense les eines adequades.

16 comentaris:

elur ha dit...

la gent de Barcelona no sap què és el fred, tot plegat per aquí baix només fa fresca ;)

em fas sentir una barreja d'enveja i no-enveja... em fotria una mandra terrible haver de fer aquest ritual cada matí!
que no hi ha transport públic?
perquè... què tal anar en bici, jejejeje

abriga't bé!

anna g. ha dit...

Jo també he viscut aquesta experiència algun cop (deu anys vivint al Principat d'Andorra donen per molt) fins que vaig decidir tancar el cotxe en un garatge. És molt dur haver de repetir aquest ritual durant quinze dies seguits a més de deu graus sota zero! Ànims! :)

Comtessa d´Angeville ha dit...

Anava llegint i pensant EM SENT COMPLETAMENT IDENTIFICADA (bé, jo no duc directament el cotxe, que m'he apuntat ara a l'autoescola i ja vorem, però ajude a llevar-li el gel de damunt). I sí, no pot una eixir de casa sense les eines adequades... I del que diuen per ací d'anar en bici, és prou més complicat del que pareix, però si parle per mi puc dir que ja li he anat pillant el gust...

Clidice ha dit...

no em sembla ni correcte ni civilitzar viure en llocs així. Massa poc! que diria la meva àvia. I quins acudits d'anar a viure en llocs on no hi ha temperatures decents i honorables! tse tse

;)

kweilan ha dit...

Això sí que és fred de veritat.

estrip ha dit...

i no t'equivoquis de cotxe o li faràs la feina a un altre!

Jaume Puig ha dit...

En els païssos escandinaus he vist que tenen, fins i tot, un endoll per fer un electroshock al vehicle pel matí. Això potser la senyora Comtessa ens ho explicaria millor. Però no recordo haver-ho vist mai a Anglaterra. Un cop has rescatat el cotxe, també l'has d'empentar si no engega?

Elvira FR ha dit...

Si ara veient els tràngols per desgelar el cotxe i les mans...ja veig que a BCN es queixem de vici...jo em moriria de fred brrr....per cert porto uns dies buscant arreu: Les grans epidèmies modernes i ara he caigut que m'hauré d'esperar al dia 7!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Jo quan sento les temperatures sota zero que es gasten en alguns llocs m'esgarrifo. Em pregunto com poden suportar-les i em diuen: "pensa que allà ja estàn preparats, les cases tenen això i allò, no com aquí..." però, i pel carrer??? ara ja em faig una idea. No obstant: i els vostres cossos? a mi el ulls se'm farien glaçons i la pell em cauria a trossos.

SM ha dit...

elur, no t'explico la cara que fan els pobres que esperen l'autobús envoltats de neu... Prefereixo mil vegades haver de desenterrar el cotxe! A la Universitat estan fent una campanya per reduir el nostre impacte ambiental i proposen que usem la bici. Em sembla que esperaré que hi hagi una mica més d'escalfament global abans de fer la meva contribució d'aquesta manera.

anna, això em passa per haver reciclat el garatge i convertir-lo en habitació dels mals endreços. Quan ho vaig fer no pensava en els dies nevats d'hivern...

Comtessa, la veritat és que veient com patiu els qui esteu més amunt, això meu és queixar-se de vici... El gust d'anar amb bici pel gel no l'acabo de veure!

Clidice, a canvi aquí tenim una investigació científica més decent i honorable que la d'alguns països temperats. No es pot tenir tot...

Jaume, per sort el cotxe m'ha arrencat sempre sense necessitat d'electroshocks. Un dia vaig haver d'estar a punt de baixar a empènyer perquè no em pujava un turonet glaçat.

Elvira, t'hauràs d'esperar a la setmana que ve. La sortida oficial és el 8, però és possible que amb el rebombori post reis tardi uns dies més a arribar a alguns llocs. Gràcies!

SM ha dit...

Sílvia, aquesta va ser exactament la meva sensació el primer hivern a NY. Em pensava que no el superaria. Només puc dir que el cos hùmà és savi i s'adapta a tot!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jaume Puig està en lo cert, totes les cases tenen endolls fora al jardí o a la façana o on siga que es deixen el cotxe, als aparcaments de fora dels edificis també en solen haver, com als aparcaments dels supermercats o altres llocs on poder estacionar els cotxes, a alguns carrers...

I no es queixe senyor Macip que no serà per a tant. No sé quines seran les mínimes per ahi, però un dia que tinga que llevar-li el gel al cotxe amb la cosa eixa que és per un costat un cepillet i per l'altra per a rascar el gel, a trenta graus baix zero m'ho conta. Tot i això, he de dir que no puc queixar-me perquè a mi el fred (lo dels trenta és massa i no és habitual, només algunes nits o de bon matí, però entre -15 i -20 que és el que estem tenint la major part del dia estic ben a gust) m'agrada, només em molesten alguns contratemps que provoca com açò dels cotxes o lo complicat d'anar en bici.

LEBLANSKY ha dit...

Amic, t'entenc molt bé: des que visc al cul del món que jo també pateixo -no en tan alt grau com tu- el problema de la neu i el sota zero. Una de les coses que més m'emprenya és quan comença l'hivern, amb solet i tal, i al matí sëgüent quan t'aixeques et trobes els vidres del cotxe glaçats. Tenint present que un s'aixeca amb el temps just, no vegis l'emprenyamenta que és!

Ferran ha dit...

I "lu" maco que és, quan tot és blanc i congelat? A mi m'encanta, tu; cap problema pels inconvenients!

Galderich ha dit...

Els de Barcelona es queixen per tot. A l'estiu per la calor (vinga aire condicionat!) i a l'hivern pel fred (vinga calefacció!).
Si sabessin que les temperatures que tenen són idíl·liques demanarien perdó als déus!
Sort amb la neu!

SM ha dit...

Comtessa, em guanya per golejada. El meu rasclet no el faig servir a temperatures tan extremes. Em trec el barret (o millor no).

Leblansky, més d'un dia aribo tard a la feina per aquesta manca de previsió. Sort que sóc el "jefe"... :-)

Galderich, tens tota la raó. El clima perfecte és el mediterrani, ho tinc ben clar.