Em quedava per explicar-vos la presentació del llibre a Blanes, però ara que l'autora del vídeo l'ha penjat, ho podeu veure vosaltres mateixos. Deixeu-me afegir només el meu agraïment a tots els qui van venir a la festa i a la Fundació Planells per haver-ho fet possible altre cop. Va ser tot un plaer aprofitar l'excusa del llibre per retrobar els meus amics, parents i coneguts, fins i tot algun amb qui feia 20 anys ben bons que no parlava (com la meva professora de química de COU!), o per fer noves coneixences i desvirtualitzar-ne d'altres (com la blogaire de la blanesfera que encara tenia pendent saludar).
Veureu que aquesta va ser una presentació atípica ja des del principi, una mica la marca de la casa dels xous que solem muntar amb els meus companys habituals de malifetes, el Marc Pérez i el Sebastià Roig. Per exemple, res més adequat per a un llibre sobre "enemics invisibles" que fer els primers deu minuts a les fosques. Això, afegit a les brillants intervencions dels dos presentadors va convertir l'acte en una mena de stand up comedy (pero asseguts) que va agradar molt al nombrós públic congregat. Hi va haver-hi moments curiosos, com l'immortalitzat en aquesta foto, on sembla que s'estigui presentant un llibre de còctels, amb les llimones sobre la taula preparades per anar a parar al fons dels gintònics (gentilesa de la reina de Ki). Haureu de mirar el vídeo si voleu saber el perquè i quina relació té tot plegat amb la malària i remenar les escombraries. Aquí teniu el guió de la interveció del Sebastià per escrit i aquí el del Marc. Podeu llegir altres cròniques de la presentació aquí i aquí.
Un dels moments culminants de tota presentació és la sessió de signatures al final. Fa dos anys, la gentada que va fer cua per a què els dediqués el llibre em va agafar totalment per sorpresa. Vaig acabar amb el dit garratibat de tant signar perquè, innocent de mi, només duia un boli bic a sobre. No signeu mai llibres amb un bic. Són mortals. Aquesta vegada vaig tenir la sort que uns dies abans m'havia entrevistat una periodista que, quan vam acabar, em va demanar que li dediqués l'exemplar de Las grandes plagas modernas que duia. Com que no portava cap bolígraf a sobre em va passar el seu (el teniu a la foto). Ah, amics! Quina finesa! Quina velocitat! En vaig fer tants elogis que me'l va regalar. Quan, uns dies després, li vaig enviar un email explicant-li que bé que m'havia anat el seu present per ajudar-me a superar una hora sencera de firmar llibres, em va contestar que acabava d'entrevistar l'Eduardo Mendoza a Barcelona i que havia tingut una reacció semblant. Al final també li havia regalat també un d'aquests bolígrafs màgics, que suposo que ara l'home farà servir en les sessions maratonianes de signatures. Si corre la veu entre els professionals, el Pilot G-Tec C4 es pot convertir en el patrocinador oficial de la propera diada de Sant Jordi.
11 comentaris:
D'això se'n diu ser profeta a la teva terra.
Felicitats!
Fa anys que faig servir el Pilot G-tec-C4, de fet la gran majoria d'entomòlegs que conec el fan servir, bàsicament perquè pots fer la lletra molt petita ideal per retolar les etiquetes que fiquem dins dels tubs amb les mostres conservades en alcohol, i la segona és que la tinta no s'escorre quan es mulla i això és perfecte per escriure a les llibretes de camp (els de tinta color si que s'escorren).
Et recomano que compris tots els que puguis ja que de vegades és difícil de trobar
Galderich, aquesta és una de les coses que fa més il·lusió!
Carles, caram, així que el C4 té pedigrí! Això el fa encara més valuós. Entomòlegs i escriptors ja tenim una cosa en comú. En el nostre cas no crec que sigui molt útil que no s'escorri sota la pluja, però assajaré una micro-signatura pel proper cop, a veure què tal. A partir d'ara surto a la caça i captura del C4, gràcies per avisar.
Salvador,t'acabo d'escoltar al telenoticies de TV3, al C3-24.
Enhorabona per la tasca d'investigació feta i pel llibre que ha vist la llum.
Tot un plaer haver compartit el final de festa. :-)
Va ser una excel·lent presentació, com no podia ser d'altra forma!
I sí, els prolegòmens van ser d'allò més curiosos... Espero que les llimones i una mica de mel t'aclarissin la gola, que la tenies prou tocada després de tanta promoció!
;)
Ep, que això encara no s'ha acabat... Avui a les vuit del matí he anat al bar La Passa de Sant Julià de Lòria a repassar la premsa del dia i la teva cara i les teves paraules m'han acompanyat el cafè amb llet que hi he fet per tornar a entrar en calor. Vist al suplement "Presència" que acompanya el "Dirari d'Andorra". Enhorabona!
Gràcies Fina i David per l'actualització. La setmana de promo va ser tan intensa qeu els efectes encara duren un mes després!
Mercè, el suc de llimona orgànica amb mel va anar de meravella. Ja torno a tenir la meva veu de tenor a punt pel que sigui :-)
Apa, que t'hem pogut veure del dret i de l'inrevés a Presència, home afortunat.
Per molts anys d'èxit.
Fantàstica presentació per un llibre fantàstic;
Moltes gràcies per passar-nos els guions dels teus presentadors, recordo que vaig arribar a plorar de riure amb la intervenció d'en Sebastià, me'n vaig a llegir-la per recordar-ho! ;-)
Records des de Blanes
Sí que va ser intens, sí... una presentació esplèndida, sobretot perquè sempre és un plaer oferir el bo i millor a un geni com tu!
Salutacions també als amics de la Fundació Planells de Blanes
Publica un comentari a l'entrada