Sóc conscient que dec ser l'únic que ronda per aquí que es compra els discs del Steve Hackett. La majoria no sabeu ni qui és (ara mateix ho arreglo: l'ex-guitarrista de Genesis). Què fa un fòssil com aquest en una secció musical que intenta descobrir temes nous i interessants? Doncs que de tant en tant les mòmies també l'encerten. Deixant a banda el meu rol de fan esbiaixat, aquesta cançó del disc que treu d'aquí poc l'he trobada prou evocativa com per a què li pugui agradar a algú més que no als incondicionals. Ja m'ho sabreu dir. Steve Hackett, Fire on the moon (Out of the tunnel's mouth).
3 comentaris:
Una anècdota que t'hauria d'agradar (o de consolar): En acabar una jam maratoniana, tot el col·lectiu de músics -tots ben experimentals- va córrer al camerino amb el propòsit d'acabar de buidar el mam de les neveres. Al camerino, que era la sala de música del convent (sí el concert era en el claustre d'un convent), hi havia un piano on es va seure el Nacho. Va començar a tocar el Selling England , i el va tocar sencer. Com que petits i grans se'l sabien, i tenien a les mans els instruments..., ara l'un ara l'altre, s'hi van anar afegint.
Estic més que segur que t'hauria encantat!
La veritat és que pel nom no el recordava, i he hagut de mirar les contraportades de Genesis. Però peta bé, i recorda tot allò dels anys bons.
Girbén, que se'm posen les dents llargues!!! El SEbtP és el meu disc preferit de Genesis. Et pots imaginar com m'hagués agradat ser-hi (i contribuir-hi!).
Lluís, segueixo sense trobar res de headbanging, però sabia que aquesta l'apreciaries...
Publica un comentari a l'entrada