divendres, 16 d’abril de 2010

Liquidacions

Per aquestes dates, i com a prolegòmens de la gran festa literària que és Sant Jordi, els escriptors rebem unes cartes-sorpresa que s'anomenen liquidacions. Són uns documents tirant a críptics que ens envien les editorials per comunicar-nos quants llibres hem venut (o deixat de vendre). Desxifrar-los porta una estona, perquè cada empresa tabula les dades a la seva manera i usa símbols diferents per comunicar idees semblants. Si ho fas ben fet, hauries de ser capaç de deduir si et podràs comprar un cotxe nou amb els diners que et deuen (sol ser que no).
Les liquidacions, fent honor a l'altra accepció del seu nom, són també la necrològica dels teus llibres vells. I per vell s'entén qualsevol que tingui més d'un any. La vida mitjana dels molts llibres que no s'han convertit en èxits (relatius o no) de vendes és de pocs mesos. Així doncs, la primera liquidació que reps sol ser el sostre de vendes: a partir de llavors les xifres van de baixada. Al segon any les sortides són minses i al tercer, atenció!, poden arribar a ser negatives. Per obra i gràcia del sistema de comptabilitat que regeix el món editorial, es compten com a venuts els llibres que simplement no estan al magatzem. Això fa que quan les llibreries comencen les devolucions, exemplars que tu comptaves que estaven a la biblioteca d'algú fan aparició a la columna dels negatius i et xafen les estadístiques.

De les liquidacions d'aquest any puc deduir que la majoria de les meves obres ja estat a la UVI, com pertoca a la seva edat avançada. El que millor aguanta el pas del temps és un llibre infantil. I el llibre menys venut del meu corpus és El rei del món, ara ja en números vermells i fora de les llibreries. Dels que s'han publicat fins ara em sembla que és  el millor, però ja ara només el trobaran els pocs lectors curiosos que el demanin al seu llibreter (o el comprin online). Aquest exercici nostàlgic de repassar xifres de vendes no té massa sentit fora d'aquestes primeres setmanes de primavera. La resta de l'any els escriptors preferim mirar endavant, amb l'esperança que les noves criatures que parim tindran vida més enllà de la segona liquidació, una sort reservada a molts pocs exemplars de cada nova collita.

13 comentaris:

Allau ha dit...

Salvador, no cal ser tan pessimista. Sé per experiència que els llibres tenen vida pròpia i poden cuejar perfectament molts anys després d’haver escrit la seva necrològica.

Galderich ha dit...

Tranquil, Salvador, entenem que els escriptors encara que estigueu a l'UVI la setmana de Sant Jordi és festa grossa... per dir-ho d'alguna manera!

SM ha dit...

Doncs això, a veure si com diuen l'Allau i el Galderich aquest Sant Jordi ajudeu a fer que algun dels meus llibres vells cuegi una mica!

Albert B. i R. ha dit...

Amb la grna oferta que hi ha actualment és complicat mantenir-se molt de temps seguit a dalt. Ànims, que el proper estarà en números verds molt de tmeps!

Clidice ha dit...

Doncs El rei del món és un molt bon llibre, o sigui que si té números vermells al davant d'algunes perfectes inmundícies que es continuen venent, diu molt poc en favor del món editorial.

Lluís Bosch ha dit...

En aquests moments la major part de la meva obra està liquidada, i el que sobreviu en una mena d'unitat de cures paliatives, em penso.

Lucia Luna ha dit...

jajaja
I la satisfacció d'escriure, la passió amb la que vas començar? :)
Podria ser pitjor, no creus? ja veuràs com vendràs mooooltisim, li demano a la llàntia :)
La salsa per un capo, és el teu desig? :)
un petonet

viu i llegeix ha dit...

espero que les liquidacions no liquidin la teva empenta i creativitat

Mireia ha dit...

Salvador no en tenia ni idea que fins i tot poodíeu estar AMB NÚMERPOS VERMELLS amb l'editorial, quina bajanada, a sobre que ells "viuen" de la vostra creació literària!!

jomateixa ha dit...

Espero que puguis volar alt per sant Jordi i cap nuvol de cendra t'impedeixi tenir una bona diada.

Assumpta ha dit...

Fes com en Ruiz Zafon... agafa el teu llibre més exitós i plagia-te'l tu mateix moltes vegades :-))

SM ha dit...

Clidice, gràcies per contribuir a fer que El rei del món es converteixi en un llibre "de culte". ;-)

Lucia, ja tens raó, ja. Quan escrius ho fans perquè en tens ganes i t'ho passes bé. Els números no em preocupen massa... Però com més lectors millor!

Viu i llegeix, per aìxò no has de patir el més mínim!

Mieria, els llibres sempre comencen en números vermells: les editorials ens paguen uns avançaments dels drets d'autor, o sigui que en teoria els deven diners, almenys fins que es vengui un número determinat d'unitats. Per sort no ens reclamen els avançaments mai!

jomateixa, el núvol ha guanyat la partida (de moment). La diada haurà de ser a la distància! :-(

Assumpta, com no se m'havia acudit abans! És un truc que segur que la majoria d'autors no deuen conèixer ;-)

Assumpta ha dit...

:-))