dilluns, 26 de juliol de 2010

Dilluns musical: hard skiffle.



Segur que la majoria dels aquí presents ni sabeu què és el skiffle, una mena de rockabilly casolà que va ser popular sobretot al Regne Unit durant els 50. No és que escolti molt aquestes coses, però l'he acabat descobrint perquè uns quants dels guitarristes que m'agraden el citen com a referència (i es veu que el primer grup de John Lennon tocava precisament skiffle).

Doncs bé, l'altre dia remenant el youtube vaig ensopegar amb un document històric que potser musicalment no us satisfarà massa, a menys que sigueu musicòlegs curiosos, però que no deixa de ser divertit. L'angelet de tretze anys que surt al vídeo cantant i tocant una guitarra grossa com ell, amb cara de no haver trencat mai un plat, es convertiria una dotzena d'anys després en un milionari drogoaddicte amb passions satàniques, l'idolatrat líder del grup que passaria a la història del rock, entre altres moltes coses, per protagonitzar el famós incident del tauró i la groupie. El terror de totes les mares, en resum. Mireu l'entrevista que li fan al minut 2:30 i veureu que no es podia preveure gens quin camí acabaria triant en la vida...

7 comentaris:

Alyebard ha dit...

Qui ho diria, tan bon minyó que sembla :D

Aristofeles ha dit...

Qui ho diria que aquest nen es el de Led Zeppelin! Tots tenim un passat...i lo del tauró ja es massa...

F.Puigcarbó ha dit...

semblava un escolanet aquí, ara la cama dreta li tremolava molt, debia ser un símptoma.

Lluís Bosch ha dit...

Ostres! Això sí que és un autèntic document impagable!

sànset i utnoa ha dit...

Ho coneixia i els coneixia. I no per una qüestió generacional, sinó per un juantxisme-beatlelià que m'acompanya des de la més tendra infantesa...

*Sànset*

Clidice ha dit...

Uau! que xulo, no m'hagués imaginat mai uns anglesets cantant aquesta mena de música tan ... americana?

C. ha dit...

Qui hagués dit que uns anys és tard el noi ens faria el número del tauró, eh? Sembla que al final la guitarra va poder més que les seves intencions.