dimecres, 4 d’agost de 2010

Panorama

No ve molt al cas, però ja que estem de vacances i ningú llegeix blogs, per omplir una mica us poso una foto de la vista que tinc al meu despatx, feta ahir mateix mentre jugava amb la funció panoràmica de la meva càmera. La veritat és que no em puc queixar...

26 comentaris:

McAbeu ha dit...

Realment no et pots queixar, estàs en plena natura (o ho sembla al menys).

És cert que en aquesta època ningú llegeix blogs ni ningú deixa comentaris, així que t'ha deixat aquest per omplir una mica, també. ;-D

P-CFACSBC2V ha dit...

Pobre de tu que et queixis, amb aquesta vista! :-)

anna g. ha dit...

quina vista més maca i relaxant. jo, que fins fa poc treballava en un despatx interior i sense finestres, què t'haig de dir? :)

els quatre gats que escrivim a l'agost ens hem de fer companyia, així que aquí tens el meu comentari :)

David ha dit...

Déu n'hi do, quina vista! Aprofita-la, tu que pots. Salutacions!

Lluís Bosch ha dit...

Salvador: no és ben veritat que no hi hagi moviment, ja ho veus. Sobre la funció panòramica de les càmeres, jo m'hi he enganxat i és una altra forma de prendre fotos i de mirar.

sànset i utnoa ha dit...

Saps quines vistes tinc jo al meu despatx?

La paret i la porta! Ens podríem intercanviar l'oficina, una temporada almenys...

I encara en quedem uns quants per aquí, uns quants que ens neguem tossudament a caure al dolç parany de les vacances!

*Sànset*

jomateixa ha dit...

Molt boniques, per gaudir-ne quan se't cansa la vista. Jo tampoc em puc queixar, tinc un bon jardí per desconnectar de tant "clic"

garbi24 ha dit...

Si et queixes truco a Pepe Gotera i Otilio que et vinguin a tapiar la window.

Albert B. i R. ha dit...

On treballava abans, ens trobàvem 5 persones tancades en un habitacle sense cap sortida exterior ni al carrer. Només vèiem vidres i paret. Això, comparat amb el que explico, és una autèntica meravella!

b.a. ha dit...

Home, això que estem de vacances... que vols que et digui, deu ser com allò de "valor de los soldados".
Em fa una ràbia infinita que els blogaires hagin decidit massivament 'fer l'agost' en el mal sentit de la paraula i per a acabar-ho d'adobar, els pocs que escriuen es dediquen a fer-nos dentetes!!!!!!!!!!! (GRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrRRRRRRRRRRRRRRRrr!!!!!!!!!!!) (s'enten l'onomatopeia?)

Jo tinc una vista molt millor que la teva, apa! l'únic problema és que la tinc a l'esquena i només la disfruto quan miro d'inspirar-me o quan ho faig veure(cosa que, és evident, que no puc fer massa sovint...). Al davant hi tinc una taula que vessa de papers, tres ordinadors, dues impressores i, així a ull, diria que uns 2000 llibres. No és que em queixi, i ara! només que penso allò que si l'enveja fos tinya... i ja em grato!

Santi ha dit...

Quines vistes, quin panorama!
Així sí que alguna cosa empeny a asseure's a la cadira i, si escau, fer feina.
Ai!, un xic d'envenja em volta per dins... Jo davant l'escriptori hi tinc una formosa però previsible façana.

Tirant al cap ha dit...

En una habitació així voldria estar fins i tot Déu mateix! (Per fer negocis, és clar)
;-D

Alberich ha dit...

De fet, no et pots pas queixar. I potser no hi fa ni la calor d'aquí baix.
Salutacions.

Ferran ha dit...

Ei Salvador, deu n'hi do quina vista. és el teu despatx a casa o a la feina? (just curiosity)

Eulàlia Mesalles ha dit...

durant molts anys vaig treballar a les plantes 21 i 22 del Banc Atlantic (ara Banc Sabadell). El panorama no era com el teu (el teu s'assembla més al que tinc al jardí, però en tot cas eren espectaculars amb Barcelona als teus peus. Passava però un fenomen curiós: es tornaven invisibles. Ni tan sols obríem les cortines a no ser que una visita vingués, les obríssim i tornéssim a meravallar-nos.

M'hi has fet pensar

XeXu ha dit...

Per no llegir blogs ningú, et queixaràs de comentaris. Jo què vols que et digui, que estaran molt bé els arbrets i tot el que tu vulguis, però jo em quedo amb la cafetera que tens.

Galderich ha dit...

Impressiona tant la vista com la màquina panoràmica.

Effy Stonem ha dit...

És una fotografia molt bona, això ho fa una cona càmera clar. Però si l'essència que ha de captar l'instrument no és bona, tampoc ajudaria massa que tinguérem una bona càmera.

Però el paisatge és totalment temptador.


Salut,
Effy.

AlfredRussel ha dit...

No parláré d'enveja (ni de la preciosa paret de rejola que constitueix tota la meua vista al despatx que just acabe d'ocupar). Sort que, a casa, la cosa canvia.
Ja veus que en som uns quants encara voltant per ací... Salut!

SM ha dit...

Gràcies a tots per demostrar-me que això està tan animat com sempre...

Doncs sí, un avantatge d'Anglaterra és que tens verd per tot arreu. Tenir arbres davant relaxa molt. I a vegades t'embadoqeus veient els ocells saltar de branca en branca. Millor que les parets que teniu alguns de vosaltres!

La veritat és que tinc molta sort amb les meves finestres a la feina. Vaig estar 9 anys amb vistes a Manhattan des d'un pis 15 i les postes de sol sobre Central Park eren massa. Algun dia us rescataré alguna foto d'aquella època.

b.a., una mica sí que l'objectiu era fer-vos dentetes! Sóc dolent, ho reconec.

Tirant al cap, Déu em sembla que en tindria prou amb una paret i un pòster ;-) (Pels qui us estigueu preguntant de què dimonis parlen aquests dos, només us dic que això és una altra pista encoberta de regal sobre el tema de la meva propera novel·la!)

Ferran, és la de la feina. A casa tinc la molt celebrada paret, com tots vosaltres.

Eulàlia, la teva vista també deuria ser la pera! No sé si dir-te que m'agraden més els panorames urbans que els vegetals.

XeXu, la cafetera és de préstec. Jo sóc home de te (almenys des de que visc aquí). Veuràs les caixetes de Twinings a l'altre extrem...

Núr ha dit...

No, no et pots queixar! Quina imatge més agradable de veure! Deu ser força relaxant, oi?

Assumpta ha dit...

Jajajaja m'ha fet gràcia això de que ningú llegeix blogs... Tens una mica de raó :-)

Jo estic repassant i la veritat és que vaig ben perduda... veig que tens un munt de posts que posa "pista"... ja els vaig veure l'altre dia i vaig marxar pensant que es tractava d'un joc i que jo ja m'havia perdut el principi i ja no podia jugar... però ara m'ha semblat que no és un joc, sinó que parles d'un llibre, o sigui que es poden llegir les pistes encara que arribi tard... jaja... res, res, tinc caos mental :-DD

SM ha dit...

Assumpta, és que un no pot fer vacances dels blogs, sinó mira que passa... :-) Això de les pistes va començar de forma críptica, cal llegir-s'ho tot per saber qeu en realitat estic explicant de què va el meu proper llibre. No pateixis, que un dia d'aquests, quan tota la canalla hagi tornat a l'escola, faré un resum.

marta (volar de nit) ha dit...

Quanta gent que no llegim blogs! No som ningú :D

Assumpta ha dit...

Esperaré el resum :-)))

Jo vaig passant, eh? ;-)

Борис Савинков ha dit...

Queda clar perquè podies seguir tan bé les primeres pàgines de l' "Underworld" de DeLillo. La foto dins de la foto!!!