Per primera vegada en tots aquests anys que fa que viatjo una maleta meva surt la primera a la cinta de recollida. I per primera vegada, una maleta meva surt l'última de totes. Llàstima que les dues coses van passar en la mateixa tanda (d'això se'n diu karma).
10 comentaris:
I jo que no em lleve mai de damunt el cuc eixe en la panxa de "la meua no eixirà, la meua no eixirà...", sempre crec que s'haurà perdut ves a saber on...
D'això se'n diu putada. Ja que una surt la primera, l'altra podria sortir immediatament després, i series el primer a triar taxi!
El dia que tot anirà a la perfecció i a la primera a un aeroport, faltaran minuts per a la destrucció del món.
Jo sempre trigo eternitats en aquestes cintes, ja he arribat a pensar que els operadors de treure els equipatges, deixen les meves maletes al costat expressament i s'esperen una bona estona, només per veure el meu terror a la cara. Per sort tot i el patiment mai n'he perdut cap.
Mira-t'ho des del punt de vista positiu, pitjor hauria estat que no haguessin sortit. :-P
vaja! un cap-i-cua maletil o maletívol :P
Deu n'hi do! alfa i omega de maletes!
karma o llei de Murphy, SM? ;)
Sense haver llegit el comentari de l'Arare, el meu anava a ser "Murphy's power!"
PS: el positivisme d'en McAbeu m'ha arribat a l'ànima :-)
Comtessa, això a mi també em passa, i més encara després d'haver-ne perdut unes quantes!
Mike, aquesta frase podria ser el principi d'algun dels meus llibres :-)
a mi un cop em va sortir també la primera al bingo aquest, vaig cantar línia i vaig marxar correns ja que només en duia una, de motxilla ;-)
Publica un comentari a l'entrada