dijous, 2 de setembre de 2010

Postals d'estiu (VI): gent del poble.



Pel carrer em trobo uns amics, que aprofiten per presentar-me el seu fill de set mesos. Passejant coincideixo (dos cops) amb un amic blogaire. Mentre sopo em ve a veure un baixista amb qui havia tocat feia molt de temps. Dues persones em pregunten quan trec el proper llibre (els qui esteu atents sabeu que la resposta és aquest novembre) Entro en un bar i em trobo una amiga que feia almenys quinze anys que no veia. I després algú que no conec em saluda efusivament i em diu que m'ha vist a la tele. La gràcia de la vida de poble és que tots som com de la família.

(Per cert, recomano els gintònics de la cocteleria Portanova de Blanes. Espectacular el lloc i espectacular el mestre cocteler).

5 comentaris:

PepQuímic ha dit...

Relament a Blanes tots som de casa.
Esperem que el proper novembre ens vinguis a presentar la novel·la, Salvador.

eudald ha dit...

hahaha... sí, això de ser de poble comporta anècdotes ben curioses i d'altres de pitjors!
Estic tafanejant el teu blog que acabo de descobrir.. enorabona!

SM ha dit...

Pep, és sempre un plaer trobar i saludar els amics!

Benvingut, eudald! M'apunto al teu blog també, m'ha semblat interessant.

m. ha dit...

Tu ho has dit...és ben bé com estar en família!

Arare ha dit...

hauré d'anar a la cocteleria, encara no ho he fet...

i ves amb compte a la platja, que entre la merda (amb perdó) i les medusses, estem ben posats!