Dilluns musical: (per)versions

Aquesta setmana, per motius de programació el dilluns cau en dimarts, coses que passen. Avui volia fer un petit experiment amb vosaltres, si us ve de gust, i comprovar si és certa aquella dita que assegura que si una cançó és realment bona ha de funcionar sigui quin sigui l'arranjament, fins i tot si se la despulla del tot i es fa en format acústic. Agafaré com a exemple una cançó que m'agrada força i ja us havia recomanat fa un temps. He trobat dues (per)versions una mica extremes, bastant més dures que fer un simple unplugged, que pel cas ens aniran de perles. Aquí va la primera:

És sorprenent però he de reconèixer que sí, que tot i trinxar-la amb un instrument tan desagraït com un ukelele (un orquestra sencera d'ells, de fet), la cosa encara funciona. Arriba el moment de fer la prova definitiva del cotó fluix:

 

No sé què en pensareu, però a mi em sembla que fins i tot cantada per una aula plena de nanos de primària la cançó sona molt poderosa. Gosaria dir que en algun moment m'ha semblat més impactant que l'original (aquests marrecs hi posen ganes!). Doncs això: Kids, de MGMT. Quin gran tema.