Mentors (feliç aniversari)

La meva universitat té muntat un sistema segons el qual als professors ens assignen uns estudiants cada curs per a què els supervisem i aconsellem si tenen problemes (sobretot curriculars, però també existencials). L'any passat, en acabar el curs, el meu primer i llavors encara únic alumne supervisat em va agrair que hagués fet una excel·lent tasca de tutor. Em vaig esforçar tot el possible, això és cert, però ni ell ni jo no, novells en aquest joc, teníem amb què comparar la meva actuació, així que a aquest elogi se li ha de donar el seu valor just. En tot cas, em vaig sentir satisfet d'haver pogut deixar una petja en aquell noi, ni que fos petita.

Voldria reivindicar la importància d'aquesta figura, la del tutor o mentor, algú una mica més gran que tu, suficient per tenir més experiència però normalment no prou com per ser d'una altra generació, algú que pots admirar, algú que et pot ensenyar possibles opcions sense obligar-te a escollir-ne cap, algú que et dona consells que no et fa res seguir perquè no pot imposar-te'ls. En alguns casos aquesta feina recau en un germà gran, en altres en un professor o fins i tot un tiet. És un estament oposat i complementari al dels pares, que trobo que pot arribar a tenir un impacte considerable en el nostre procés formatiu, sobretot a l'adolescència i els primers anys de la vintena.

La nova remesa d'estudiants que m'han assignat aquest curs m'ha fet pensar en les persones que han ocupat aquest espai en la meva vida. Els meus mentors en el camp laboral els tinc clars (la meva evolució com a científic la dec sobretot al meu director de tesi i al meu supervisor de postdoctorat). En l'aspecte personal, no n'hi ha tants que m'hagin influit de manera important. Els puc comptar amb els dits d'una mà (i me'n sobren). La persona que sens dubte més es mereix que li doni aquest títol de mentor és el culpable del meu interès per Wittgenstein, Kraftwerk, Neu, OMD, Moebius, Chaland, Adèle Blanc-Sec i els batuts de maduixa del McDonalds. Des que el vaig conèixer, ens hem ficat en un munt d'històries plegats i he descobert moltes coses interessats gràcies als seus consells. Hem desenterrat joies al Mercat de Sant Antoni i ens hem recorregut totes les botigues de còmics més polsoses de Barcelona. Hem planificat complots magistrals a sòtans llòbregs o a les taules dels fast-foods més concorreguts de la ciutat i he après d'ell que un pot llegir a la vegada  el Tractatus i El cometa de Cartago sense ruboritzar-se ni una mica. També li he de donar les gràcies per animar-me en els primers passos de la meva carrera literària i que per culpa seva traiés la nota més alta del meu curs a la prova de filosofia de la selectivitat. Si no l'hagués conegut, tot això no ho hagués pogut fer. I hauria estat una pena.

Em sembla que no li he reconegut mai la seva feina d'una manera explícita, malgrat que estic segur que és ben conscient de com l'aprecio, així que he pensat que avui que és el seu aniversari era un bon moment per agrair-li en públic tots aquests anys d'amistat. Felicitats!