divendres, 3 de desembre de 2010

Generació Miyazaki

Estic content perquè fonts ben informades m'han confirmat que el tió li cagarà al meu fill la col·lecció sencera (5 discs, 26 episodis) del Sherlock Holmes de dibuixos animats. Us havia explicat fa uns mesos que el nano se m'havia tornat un fan del Miyazaki. Ja que ell és un dels responsables d'aquesta fabulosa sèrie, l'elecció de Sherlock Holmes per omplir les sessions de cinema dels dissabte a la tarda sembla, doncs, plenament justificada.

Hayao Miyazaki ha influït molt els catalans de la meva generació, que vam créixer, sense saber-ho en aquell moment, admirant el seu treball a Heidi i Marco, els dos serials de referència de l'època (per força, perquè la dictadura de TVE no ens deixava escollir). Anys després, TVE va emetre també Sherlock Holmes, pels volts del 1986. Jo ja era un adolescent de ple dret però per algun motiu no vaig poder evitar quedar-me encantat amb aquella sèrie infantil. Naturalment, no ho vaig confessar a ningú. No era dels cools de l'escola, només m'hagués faltat revelar aquestes addiccions per acabar enfonsat en l'ostracisme social més absolut.
En aquells temps, si llegies còmics i veies dibuixos animats passada la pubertat es considerava que tenies alguna mena de defecte en el desenvolupament intel·lectual. Per això els freaks havíem d'amagar els nostres vicis i reunir-nos d'amagatotis en catacombes discretes. Quedava encara una dècada per poder veure catalans de vint anys discutint el darrer capítol de Bola de Drac amb tota naturalitat al bar davant d'unes cervesa. Tot i que encara hi ha alguns carpetovetònics que segueixen impermeables a certs mitjans, són majoria els qui reconeixen les qualitats de qualsevol tipus d'expressió artística independentment del seu format i el seu públic objectiu. Només cal recordar que els cinemes de tot el planeta recauden milions amb els herois de la Marvel, la Pixar s'emporta Oscars a cabassos i no és estrany trobar-te el Watchmen a les biblioteques dels lletraferits. Després que el triomf de Porco Rosso al Festival de Sitges del 92 redescobrís Miyazaki als intel·lectuals i que la Disney l'introduís a les masses a principis de segle, ara ja no queda malament dir que esperes amb interés la seva propera pel·lícula. Almenys jo, amb (gairebé) quaranta anys, ja tinc els vicis ben assumits i no em fa res admetre'ls en públic. 

Acabaré confessant que he hagut de pressionar el tió per a què el Sherlock Holmes ens arribi aquest Nadal, però estic convençut que al meu fill li agradarà. A més, jo tindré una coartada perfecta per tornar-la a veure sencera. (Espereu un moment... no acabava de dir que no em feia vergonya reconèixer que gaudeixo mirant dibuixos animats per nens???)

14 comentaris:

Cromlec ha dit...

Gran serie, si senyor!! Encara recordo quan seiem al sofa, tornant de l'escola, amb la torrada de nocilla i atents al televisor per veure les aventures d'aquest personatge. Aquest tio te bon gust.

Joan ha dit...

Als adults (adults?) qualsevol excusa ens és bona per a seguir sent nens, oi?

De vegades crec que els nanos no s'interessen massa pels gustos dels seus pares, que els van altres coses que a nosaltres ens costa entendre. Però clar, els portem al cine a veure la Pixar o els comprem sèries de la nostra època ... Voldria saber qui les gaudeix més!

en Girbén ha dit...

Estic esperant amb candeletes que el Miyazaki s'animi a acabar el seu projecte de Porco Rosso a la guerra civil. T'ho imagines? Hauríem de començar a recollir signatures i enviar-li unes butis i llonganisses.

Galderich ha dit...

Ha, ha... això és retornar a la tradició del Scalextric dels nostres pares!

òscar ha dit...

L'estil em recorda molt al de Willy Fogg. Hi va tenir alguna cosa a veure?

Alyebard ha dit...

I per quant el vaixell pirata dels clicks de famobil ( que ja no es diuen així) :D. Visca el freakisme dels lectors de còmics!

Clidice ha dit...

Doncs ni te cueng si al damunt t'agradaven els dibus de plastilina, que, sortosament, van ser reivindicats posteriorment amb Chicken run o els productes del Jim Henson, nosaltres teníem catacombes sota catacombes. Jo encara tinc l'esperança que el tió em cagui alguna sèrie d'aquelles. Koniec ^^

Aris ha dit...

el regal es per tu o pel teu fill? Ai aquests pares....jo també sòc fan del porco rosso

LEBLANSKY ha dit...

Jo no soc de la genreació Miyazaki -no tinc clar de quina en soc, potser de la generació Pumby?- però n'estic convençut de l'encert de la tria feta pel tio. Ep! sempre i quant tu la vegis amb ell!

_MeiA_ ha dit...

A qui ni li agrada mirar dibuixos animats?
Però em sembla que hi disfrutaràs més tu que el nen amb el regal del tió... jajaj

Jo avui mateix, m'he comprat la primera temporada d'Arròs Covat.
:)

sànset i utnoa ha dit...

Jo mirava la sèrie. Quins records tu!

Salvador, si em permets donaré una resposta juantxi a l'Òscar: la sèrie Willy Fog, tot i que copiava una estètica més o menys japonesa, era espanyola. De la BRB Internacional (la mateixa que va fer "Els Bobobops"), em sembla. Quines coses més poc útils de saber...

Ah, i quan vulguis compartim dialèctica sobre qualsevol cosa relativa a Bola de Drac!

*Sànset*

SM ha dit...

Cromlec, tu ets dels meus!

Joan, alguna cosa els queda...

Girbén, des que sé que la propera és la continuació del Porco Rosso que estic impacient. És la meva preferida (i la del nano també!).

GAlderich, jo encara tinc alguin escalèstric a les golfes qeu podré reciclar... ;-)

òscar, com et contesten més a baix, res de res. BRB també ens va marcar molt, amb els Mosqueperros, el Willy Fogg...

Alyebard, tinc totes les caixes dels clics a punt esperant que l'hereu tingui edat!

Clidi, jo també he xupat molt de Koniec! Deuríem anar a les mateixes catacombes.

Aris, no em descobreixis...

Leb, ser de la generació Pumby també serveix, no pateixis.

MeiA, som legió ;-)

sànset, ah no, millor no ens posem a pralr de Bola de drac qeu si no no acabaríem mai!

elsenyorasul ha dit...

Quina gran serie. De les primeres que vaig veure, i encara tinc al cap la sintonia. També en Moriarty rient amb totes les vocals. Friso per tenir un fill i poder revisitar-a fent veure que la miro amb ell.

Per cert, t'he posat a la meva llista d'enllaços, espero que et sembli bé.

SM ha dit...

Exacte, senyorasul! Jo també tinc la música ficada al cap, i això que fa gairebé un quart de segle que no l'escolto. Ja tinc ganes que sigui el dia 25... Gràcies per passar-te per aquí i pel link! Ens llegim.