Repassem la primera setmana d'activitat blogaire post-vacances. De les moltes coses que he vist, selecciono tres temes.
Primer, en Litus ens ofereix un servei sense ànims de lucre de partitures de cançons. Molt útil per tots els qui us agrada fer karaokes amb la guitarra i us fa mandra teure els acords. Penseu-hi el proper cop que feu una festa kumbaià. Aprofito per recomanar del seu blog, que sol tenir uns apunts que van molt al gra i toquen els punts claus, com a mi m'agrada.
Per altra banda el Lluís ens proposa una sèrie de meta-reflexions sobre el concepte blogaire des del seu Mil dimonis, spin off imprevisible del ja clàssic Riell Bulevard. Ens convida a provar de tancar els comentaris públics al blog, juga amb el concepte d'escriure pels lectors, i fa una divertida mutació espanyola del blog.
I acabo comentant la darrera iniciativa del mestre Pàmies, que s'ha apuntant a un sistema de mecenatge molt interessant. La idea és trobar gent que pagui pel producte abans que s'hagi produït, una mena d'inversió dels principis mercantils de diners a canvi d'una cosa tangible. Això fa temps que se sap que funciona. Músics com Marillion o Fish han finançat més d'un dels seus darrers discs recollint diners dels seus fans i donant-los a canvi alguna cosa extra a part del disc. En Pàmies no necessita tants diners per portar a terme el seu projecte d'un diccionari de frases fetes sobre l'ull, i crec que val la pena contribuir-hi, ni que sigui per demostrar que aquests sistema d'obtenció de recursos funciona. Us ho explica ell mateix al vídeo. Teniu poc més d'un mes per apuntar-vos-hi, no badeu.
8 comentaris:
Ostres, fa temps que havia perdut la pista a en Litus! Me l'has fet recuperar.
Hola Salvador. Gràcies per l'enllaç! Efectivament: hi ha la frase aquella d'havent dinat "hauries d'haver portat la guitarra...". Sí, però...i les partitures, eh? I les partitures? :)
estic amb en Deric, com va i ve, a vegades es perden adreces i em sembla que en Litus que és ja un veterà és d'aquests. Els altres ja els tinc controlats.
Ja ho he recordat, elCafé d'en itus només és per a convidtas i aixó - ho reconec - em fa molta "ràbia". Donaria per a un post d'en Lluís Bosch.
Ep. és per a convidats pq és l'antic! el nou http://elcafelitus.blogspot.com
obre per a tothom cada dia!
El cas d'en Litus no el coneixia i sembla molt interessant. Serà qüestió de passar-m'hi!
Sobre en Lluís Bosch tot el que puc dir és sucre. Si mai ningú fa la història dels blocs en català (cosa que no crec) haurà de tenir molt en compte l'empremta d'en Lluís. Els seus plantejaments i replantejaments, la seva activitat i fins i tot la no activitat... dona sentit a aquest mitjà de comunicació.
I d'en Parèmies, què haig de dir també! No deixa de sorprendre'm cada vegada amb les seves iniciatives i propostes. Aquesta del Verkami m'ha semblat especialment interessant per tot el que comporta de treball col·laboratiu en xarxa al marge d'altres estructures mercantils. Val la pena donar-li un cop de mà per veure com acaba el tema.
Veient els casos d'en Lluís i en Víctor cada vegada estic més convençut que a la catosfera s'hi troben tots els hiperactius escolars!
Macip, els teus escollits són selectes. :-)
A banda de la promoció de meu projecte (penseu que serà el primer llibre en paper meu, que no es vendrà en llibreries i que m'estic encarregant de totes les tasques de maquetació, disseny i continguts, amb l'ajut inestimable de molt bons amics) val la pena que valoreu també l'oportunitat que us ofereix Verkami per a la promoció i desenvolupament de projectes de molt diversa índole.
Salvador, rumia, rumia, que segur que hi treus suc...
Merci per l'article!
Com que formo part del trio d'escollits d'avui, he mirat atentament els meus dos companys. Això de la guitarra no ho toco, que sóc negat. Però trobar mecenes m'interessa molt. Ja li donaré voltes al tema, i d'entrada li desitjo sort al Víctor (records a l'Amades que ens va permetre conèixer-nos, Víctor!).
Publica un comentari a l'entrada